diumenge, 1 de novembre del 2009

Editorial de novembre

Encetem novembre en El Penjoll i ja tenim cinc mortets a qui portar margarides hui mateix: Capità Superflipo, Santíssim Pare, donya Reencarnación Palomino, Dionisos Papallona i Sor Neguera, desapareguts en estranyes circumstàncies. En glòria estiguen copulant. Tots sants. Tot apunta que, encara que els cossos estiguen ja més sequets que la moixama, l’assumpte irresolt continua candent. Visquen tots els sants i muira Hallowei (no sabrem mai per qué la gent preferix dir Hallowei que Halloween?). I és que tot es pervertix, i també les tradicions. De tot es fa negoci, i també dels morts, cadàvers exquisits. Tanmateix El Penjoll seguix endavant com un vaixell a tota vela solcant l'oceà amb un clar mapa de ruta inexistent.

Encetem novembre com ens agrada, amb una contradicció: dia 1, festa dels morts! Celebració en el cementeri, banderetes entre els nínxols i la banda municipal tocant pasdobles. Així és El Penjoll: ens agrada debatre i repartir-ne sense miraments però amb humor i bon rotllo, donant joc, obrint-lo i deixant-nos enredrar pel joc que vostés, lectors i comentaristes, ens proposen. De moment, poden decidir quina Biografia Fictícia s’emporta el premi; aprofiten, que queden 9 dies per votar i trien la que més els haja agradat.
Estem farts de la seriositat i dels vestits d’etiqueta. Volem mambo i crear un diàleg divertit a partir de la creació. Més clar, aigua! Ja plou perqué a l’abril tornen les margarides!

Alietes el del Corralot

11 comentaris:

Clidice ha dit...

el guaits, que bó :)

Alietes el del Corralot ha dit...

Està el número 1 en la meua llista de peticions per a reencarnacions.

Clidice ha dit...

ho teniu bé, doncs, jo no ho demane, prefereixo reencarnar-me en japonès :)

Cul de sac ha dit...

Recolló Clidice, si ho arribem a saber li penjollem a la Yellow Magic Orchestra, serà per peticions...

A tot açò se m'ha presentat un dubte: com es reencarna un vegetarià? es reverdura, es refotosintetitza?

Tadeus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tadeus ha dit...

No m'agraden gens els cantants amb veus ronques com la de Waits, em resulten desagradables. Un altre exemple seria Miquel Gil.

Cul de sac ha dit...

...i un altre Darth Vader.

Tadeus ha dit...

No sabia que el tal Vader cantava...

També hi ha cantants que no tenen la veu ronca però sí deplorable. Un exemple: el cantant de la Habitación Roja.

Cul de sac ha dit...

... i una altra Amaia Montero.

Per cert, a internet, mes concretament al facebook, s'ha montant un grup, al qual pentany, que s'anomena, literalment: "Amaia Montero se exfolia la cara con panceta de cerdo".

Dark Water ha dit...

Impressionant... Molt impressionant! La força està en tu jove Tadeus... Algú ha d'haver-te instruït bé. Coneixes el costat obscur.

Alietes el del Corralot ha dit...

A mi, però, la veu ronca de Waits m'entusiasma: trobe que juga molt bé amb l'expressió dels temes que canta i el personatge que interpreta. La de Miquel Gil no m'agrada tant, just per la poca versatilitat. I la de l'últim Joaquín Sabina em dóna caguera. Diria que no és tant una qüestió de ronquera, sinó de la qualitat de gruix de la veu.
Una altra veu que m'encanta és la de Josele Santiago (també és una qüestió de gruix). Per a mi la millor veu del pop en espanyol, sense ser ronca, és la de German Coppini. En català, la millor veu del panorama actual és, sense cap mena de dubte, la del cantautor de Solsona Roger Mas.