dissabte, 28 de novembre del 2009

Carta oberta sobre "La Cena" de Els Joglars


Estimats penjollers i penjolleres,

Com no sé a qui encomanar-me després d’haver vist, ahir per la nit, el dolent i dolós espectacle de La Cena, de Els Joglars, al Gran Teatre de Xàtiva, vos adrece esta carta oberta, perquè em consta que entre els penjollers hi ha algun que altre actor, dramaturg i amant del teatre, i m’agradaria saber la seua opinió. Ací teniu la meua.

Albert Boadella converteix una escena, que no hauria de durar més de 10-15 minuts, en una obra de dues hores on es maltracta reiteradament, dins d'un carreró sense eixida, el tema mediambiental avorrint solemnement als espectadors. A partir del quart d’hora, ja no vaig poder parar de mirar el rellotge, ni saber com col·locar-me en la butaca. De l’obra, només destaca el desaprofitament dels actors. Què tinguen que passar per això! Què ningú d’ells li haurà dit a Boadella que és una merda d'obra?

De l’espectacle només em van fer riure dos fets que no van tindre lloc a l'escenari. El primer va ser el d'un espectador que tenia a la meua dreta, d’eixos que entren en predisposició de riure i que ho fan a fortes carcallades, fent-se de notar, però que va emmudir (i açò és el que a mi em va donar que riure) a la mitja hora, quan va comprovar que, ni amb totes les seues ganes, podia riure del que estava presenciant. El segon va ser al finalitzar l’obra, i començar els discrets aplaudiments, quan un altre espectador es va alçar del seu seient aplaudint i el seu exemple no va ser secundat per ningú més, quedant-se tot sol, dret en la platea.

Malgrat que Boadella domina l’escenografia i que els actors van sobrats, ¿com pot no fer cap gràcia “La Cena”? En la meua opinió, Boadella no encerta a l’hora de tractar el tema i avorreix als espectadors.

Ah! I un apunt final. En la pàgina web de Els Joglars es pot llegir textualment: “La gira de 'La Cena' finalizó el 27 de noviembre en el Gran Teatro de Xàtiva con todas las entradas vendidas“... Estarien venudes, però es veu que molts no van acudir, perquè les llotges laterals estaven pràcticament buides (cosa que no va passar en altres espectacles no subvencionats per l’Ajuntament de Xàtiva, com el de Xavi Castillo o el de Pep Gimeno Botifarra).

A mi La Cena m'ha produït gasos. Si estiguera en les meues mans, li feia un ERO a Albert Boadella, veritable mestre Rada de la dramatúrgia litúrgica.



18 comentaris:

Lo Pol ha dit...

La veritat és que el que es veu a través del vídeo no és molt divertit. Hi ha un intent d'incorrecció política anti-progre (la marca ara de la casa) però amb temes que no donen molt de sí. No sé...

Boadella ha fet coses molt disfrutables, tracte d'opinar sense que se m'esgole el prejudici ideològic.

Alietes el del Corralot ha dit...

Conec l'Albert Boadella perqué he treballat amb ell durant dos mesos i mig. I he viscut quinze dies inoblidables al seu mas del Llorà, al costat de Rupit on Els Joglars tenen instal·lada la cúpula on assagen. Malgrat esta relació professional ell va ser incapaç d'aprendre's el meu nom (i el dels meus companys de feina) i em deia Heinz, el nom del meu personatge.
En aquell moment Boadella dirigia "La torna de la torna" i escrivia "En un lugar de Manhattan". Té una capacitat de treball animal, és un gran coneixedor dels mecanismes de l'escena i un magnífic director d'escena. Algun dia dirigia l'assaig batuta en mà, amb pautes merament musicals. Un puto crack.
Però passen almenys cinc coses:
1. No va a veure teatre.
2. És un músic frustrat.
3. El seu pic artístic va ser "Dalí".
4. Ha caigut en la seua pròpia trampa: s'ha autoconvençut que és un conservador. I una espècie de salvador dels valors més dretans.
5. Seguix necessitant enemics per crear el seu teatre, i els últims que està trobant són enemics molt fluixets i molt abstractes.

arsvirtualis ha dit...

No l'he vist i dubto que la vegi, però la darrera obra que vaig veure dels Joglars -en català a l'estranger- que va ser el principi d'aquesta decadència que tu esmentes. Sembla que s'estan convertint en la paròdia se sí mateixos.

Marc Peris ha dit...

Sempre m'han paregut uns farsants, i el Boadella un fastigós oportunista.

Alietes el del Corralot ha dit...

Lo Pol, estic d'acord amb vosté.

Arsvirtualis, segur que ja no la veurà perqué era l'última representació que feen de La Cena.

Marc Peris, llig massa acritud en el seu comentari.

I a pesar de tot el que puguem dir ara, Els Joglars han sigut un grup capdavanter en el teatre a Espanya. Pesem que el 2011 complixen 50 anys com a companyia. 50 anys! Mig segle de teatre els contempla.

Clidice ha dit...

No tinc prejudicis contra Els Joglars d'altres temps, que em van fer gaudir molt. Després de les "rebequeries" d'en Boadella me'n vaig estar, m'atipa el personatge i això és trist. El que he vist als vídeos m'ha avorrit sobiranament. Dec tenir algun defecte :(

Anònim ha dit...

Se os nota a todos que la libertad de un artista os escuece. Solo deseaís que coíncida con vuestras ideas y Boadella ha hecho siempre lo que le ha dado la real gana. Lo podrá hacer mejor o peor, equivocarse como todos pero es un auténtico indomable que por lo menos sirve para que los mediocres se pongan frenéticos. Tomaros un poco de bicarbonato.

Jordi ha dit...

No comprenc aquest odi al millor dramaturg i la millor companyia d'actors que ha tingut el país en els últims trenta anys. Vaig veure La Cena a Alcañiz potser no es el millor muntatge d'ells pero es una filigrana de situacions i llocs nomes amb una tarima i uns quants actors. Potser no agrada perque trenca amb la classica tendencia esquerranosa que mou sempre el public teatral. Que per cert, es un public que sembla fet a motllo. Tots pensen el mateix i els agrada el mateix.

antoni mercade ha dit...

Ja, ja, ja, una delegacio de la secta dels progres. No veieu que vosaltres teniu que anar a veure teatre infantil. Aqui ni ha un que diu que el Boadella es descobreix conservador ¿Es un crim? ¿Vol dir ser un Nazi? Que penseu que era Pirandello o Tchejov. Sou criatures, ja ho dic, aneu a veure Els Comediants. Els Joglars no estan ferts per a vosaltres.

EROs Ramatxoto ha dit...

Em fan gràcia estos tres últims comentaris, tanta com la que es comenta al post del paio que va acudir a l’espectacle amb una predisposició manifestament exagerada per riure's o del que es va alçar de la butaca aplaudint frenèticament quan va finalitzar l’obra i que allí es va quedar, dret i solitari. El tres comentaris tenen altra semblança: en compte d'assenyalar aspectes positius de La Cena, es dirigixen a valorar als comensals que hem digerit malament o no ens ha agradat l’àgape. Continue pensant que, independentment de la seua valia escenogràfica i la seua trajectòria professional i política, Boadella no ha sabut cuinar bé La Cena. Res més.

Alietes el del Corralot ha dit...

Anònim, visca la llibertat dels artistes! I tant de bo que ens coguera sempre! Pel bé nostre.

Jordi, la seua visió del públic teatral és ben simple.

Antoni, ningú diu que ser conservador siga un crim, home. De fet, ho ha dit vosté tot solet. Igual que les altres perletes. Però si no passa res. Crec que ací s'està parlant d'una altra cosa. I que s'estan analitzant perquès. Res més. No hi ha valoracions. Ah, gràcies per la seua invitació per veure Comediants: jo passe!

Antoni Mercade ha dit...

Alietes el del corralot, dius que Boadella no va a veure teatre. Si no ho tinc mal entes es el director dels Teatros del Canal de Madrid. Jo vaig ser-hi fa un parell de mesos i tenen una programacio acollonant en els dos espais. Companyies nacionals i estrangeres de primera magnitud ¡Amic es molt sorprenent que el seu director no veigi teatre!

Alietes el del Corralot ha dit...

Ja veu, Antoni, coses que passen.

EROs Ramatxoto ha dit...

Senyor Mercade, només dues preguntes: Ha vist La Cena? Què li ha semblat?

Antoni Mercade ha dit...

Eros Romatxoto, a la primera pregunta responc afirmativament. Vaig veure La Cena a Saragossa fa poc temps. A la segona pregunta li vull dir que em sembla un bon espectacle, el public va riure, va aplaudir molt al final amb bravos i va sortir satisfet. Vaig trobar una interpretacio excel·lent i una manera de resoldre les transicions de les escenas magistralment senzilla i eficaç. Tambe li vull dir que malgrat tot aixo, no em sembla de les millors obres de Els Joglars. Arrenca amb una comicitat força eficaç pero despres Boadella intenta portar l'obra en un camí mes agre que en certa manera desorienta i refreda un xic a l'espectador. Dit aixo, cal situar les coses en el seu context i acceptar que es tracte d'una gran companyia, que com diu algu d'aquest bloc, porta quasi 50 anys d'una activitat espectacular, i tenint en compte el que tenim en materia teatral en el pais, la seva importancia en l'historia del teatre es un fet indiscutible. En aquest sentit permetim que li digui que la seva critica es excessiva perque cau en l'exabrupte. No soc totalment profa en la materia, li diu algu que fa uns anys es va dedicar tambe al comentari teatral en revistes especialitzades. He seguit bastantes obres d'aquesta companyia i tinc que dir-li que fins i tot els seus errors sempre tenen un interes perque la factura professional es impecable i qualsevol cosa que facin es troba molt per damunt de la mitjana nacional. Puc admetre que el treball de Els Joglars es molt radical i he vist que tenia una caracteristica especial en el judici que provoca; o be desperta l'entusiame o be el refus total. No hi ha mitjes tintes. Almenys aixi ho he comprobat al meu voltant.
En definitiva, crec que una trajectoria d'aquest volum professional crec que no es pot resoldre amb la violencia que ho fa voste. Sembla que existeixi algun altre contencios fora del que es estrictament escenic. Som molts dels qui estimem el teatre des de fa anys que sentim una admiracio i un respecta per tot el que fan Els Joglars inclosos els errors. Quan dic molts, em refereixo als milers d'espectadors que segueixen el seu treball.

Anònim Habitual ha dit...

Senyor Mercader:

Vostés els principatins, a part de menjar-se les erres finals dels cognoms també es mengen els accents? Que tenen gana?

Anònim Habitual altra vegada ha dit...

Ah, perdó!

Quasi se m'oblida. El que volia dir-li, Senyor Mercader, és que la seua defensa és molt aferrissada, sembla que existeixi algun altre interés fora del que és estrictament escènic.

EROs Ramatxoto ha dit...

Senyor Mercade:

Només he parlat de "La Cena". La meua crítica no fica en qüestió que es tracta d’una gran companyia, justament això és el que no m’explique: que l’obra “La Cena” no estiga a l’altura de la mateixa. I no ho està, no per l'excel·lent interpretació dels seus actors, ni per la manera “magistralment sezilla i eficaç” de resoldre les transicions de les escenes (com vosté diu i que estic d’acord, com també s'assenyala al post), sinó perquè Boadella no encerta en el tractament i desenvolupament del tema de l’obra. La idea és original, bona i arriscada, però el resultat és una obra avorrida de dues hores. Com pot passar açò? Per què? En acabar-la de vore em vaig plantejar, inclús, si la genialitat de Boadella era tan gran com per parodiar-se ell mateix a través del personatge del Mestre Rada... Només tindríem que canviar les referències gastronòmiques per teatrals.