Sobre l'assassinat del Capità Superflipo (I)

Des que el passat 25 d'octubre l'inspector de policia Feliu Oyono em va adreçar una nota que el difunt -i sempre plorat- Capità Superflipo havia deixat per a mi, que erre perdut en un marasme de dolor, llàgrimes i incomprensió. Esta nota ha representat un vertader colp al meu ànim.
Transcric el correu sencer de l'inspector Oyono. Deia açò:

"Estimat senyor n'Alietes del Corralot:

Sóc Feliu Oyono, l’inspector de policia al càrrec del cas del quintuple assassinat del xalet de Bixquert (imagine que n'estarà al corrent per la notícia apareguda a El Penjoll). Li comunique que en l’escena del crim, concretament dins del dilatat esfínter del senyor Superflipo, vam trobar una nota dirigida a vosté amb un poema.

Com que la nota és un prova que estem analitzant, en l’arxiu adjunt li he transcrit el contingut de la mateixa (revise per si puga haver alguna errada en els versos). Com que jo el poema el conec per veu de Raimon, m’he pres la llibertat d’afegir-li també el codi de la cançó.

Atentament,

Inspector Feliu Oyono.

PD- Crec que els deu primers versos del poema són decasíl·labs."

Tot seguit afegisc també còpia de la nota i el poema del Capità Superflipo:

"A l’atenció del senyor Alietes el del Corralot:

En el cas que em passe alguna cosa greu, com per exemple morir-me, demane que, per favor, li facen arribar este poema de Roïs de Corella al senyor Alietes el del Corralot, al qual li demane que, si té a bé, el publique en un post seu a El Penjoll i done la seua interpretació del que haja pogut passar.

Moltes gràcies,

El Capità Superflipo.


Balada de la garsa i l’esmerla

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort d'aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir."

Com vostés comprendran m'he reservat uns dies per reflexionar sobre l'assumpte, i abans de dir la meua vull fer pública esta terrible informació de qué dispose: necessitava alleugerir la meua pena. Potser vostés hi troben alguna llum més en el cas. Ben prompte donaré a conéixer la meua interpretació.