El poder de las redes és el segon llibre de l'economista, professor i activista David de Ugarte (Madrid, 1970), el qual s'autodefinix com ciberpunk, i al qual Tecnópolis, li ha dedicat un monogràfic recent (punxeu per vore l'entrevista) . El subtítol del llibre és força il·lustratiu sobre les seues pretensions: Manual ilustrado para personas, colectivos y empresas abocados al ciberactivismo. Es tracta, és clar, d'un llibre sobre les possibilitats participatives i subversives de la xarxa. L'obra es pot comprar a les llibreries, però David de Ugarte l'ha cedit (o tornat, com a ell li agrada dir) al domini públic, l'opció més radical del copileft. És per això que podem trobar-lo a la seua web en diferents formats, entre ells el pdf, que ací vos enllace. Amb 9 anys (el 1979!) David de Ugarte ja programava amb Atari i entrà a Internet el 1989, un any abans de la www. La convicció orwelliana que vivim a un món totalitari el va empenyer crear la revista Ciberpunk. Segons ens explica al seu llibre, la comunicació cibernètica ha alterat les relacions socials als països desenvolupats. En aquestos la societat democràtica és substituïda per la plurarquia, és a dir, en les xarxes socials d'internet, cada actor decidix per si mateix i, per tant, no pot plegar-se al que li imposa la majoria, per molt democràtica que siga. D'aquí, que els ciberpunks hagen creats, per exemple, viquipèdies alternatives a les quals anomenen contextpèdies. Segons Ugarte, a l'Estat Espanyol, no s'aprofiten completament les possibilitats de les xarxes.dijous, 10 de setembre del 2009
A propòsit de "El poder de les xarxes"
El següent text forma part d'un treball per a un curs que vaig realitzar fa no molt. No em feu preguntes concretes sobre el llibre, ja que sols l'he explorat. El cas és que David de Ugarte és de la mateixa generació que molts penjollaires i potser vos resulte interessant. De fet, trobe que la revista Ciberpunk té certes resemblances amb El Penjoll, amb la diferència que ells estaven fent moltes coses que hem fet nosaltres després 15 anys abans. Els vídeos adjunts no són molt bons, però tampoc és que hi haja massa. Sí és molt interessant l'entrevista que li fan en Tecnópolis. Ja em direu.
El poder de las redes és el segon llibre de l'economista, professor i activista David de Ugarte (Madrid, 1970), el qual s'autodefinix com ciberpunk, i al qual Tecnópolis, li ha dedicat un monogràfic recent (punxeu per vore l'entrevista) . El subtítol del llibre és força il·lustratiu sobre les seues pretensions: Manual ilustrado para personas, colectivos y empresas abocados al ciberactivismo. Es tracta, és clar, d'un llibre sobre les possibilitats participatives i subversives de la xarxa. L'obra es pot comprar a les llibreries, però David de Ugarte l'ha cedit (o tornat, com a ell li agrada dir) al domini públic, l'opció més radical del copileft. És per això que podem trobar-lo a la seua web en diferents formats, entre ells el pdf, que ací vos enllace. Amb 9 anys (el 1979!) David de Ugarte ja programava amb Atari i entrà a Internet el 1989, un any abans de la www. La convicció orwelliana que vivim a un món totalitari el va empenyer crear la revista Ciberpunk. Segons ens explica al seu llibre, la comunicació cibernètica ha alterat les relacions socials als països desenvolupats. En aquestos la societat democràtica és substituïda per la plurarquia, és a dir, en les xarxes socials d'internet, cada actor decidix per si mateix i, per tant, no pot plegar-se al que li imposa la majoria, per molt democràtica que siga. D'aquí, que els ciberpunks hagen creats, per exemple, viquipèdies alternatives a les quals anomenen contextpèdies. Segons Ugarte, a l'Estat Espanyol, no s'aprofiten completament les possibilitats de les xarxes.
El poder de las redes és el segon llibre de l'economista, professor i activista David de Ugarte (Madrid, 1970), el qual s'autodefinix com ciberpunk, i al qual Tecnópolis, li ha dedicat un monogràfic recent (punxeu per vore l'entrevista) . El subtítol del llibre és força il·lustratiu sobre les seues pretensions: Manual ilustrado para personas, colectivos y empresas abocados al ciberactivismo. Es tracta, és clar, d'un llibre sobre les possibilitats participatives i subversives de la xarxa. L'obra es pot comprar a les llibreries, però David de Ugarte l'ha cedit (o tornat, com a ell li agrada dir) al domini públic, l'opció més radical del copileft. És per això que podem trobar-lo a la seua web en diferents formats, entre ells el pdf, que ací vos enllace. Amb 9 anys (el 1979!) David de Ugarte ja programava amb Atari i entrà a Internet el 1989, un any abans de la www. La convicció orwelliana que vivim a un món totalitari el va empenyer crear la revista Ciberpunk. Segons ens explica al seu llibre, la comunicació cibernètica ha alterat les relacions socials als països desenvolupats. En aquestos la societat democràtica és substituïda per la plurarquia, és a dir, en les xarxes socials d'internet, cada actor decidix per si mateix i, per tant, no pot plegar-se al que li imposa la majoria, per molt democràtica que siga. D'aquí, que els ciberpunks hagen creats, per exemple, viquipèdies alternatives a les quals anomenen contextpèdies. Segons Ugarte, a l'Estat Espanyol, no s'aprofiten completament les possibilitats de les xarxes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A mi no em carrega el vídeo de Tecnópolis i la resta de vídeos els veig massa fluixos com per penjollar-los.
Si no li carrega el vídeo de Tecnópolis potser és que li falta algun còdec. Jo el veig perfectament i amb molta definició. És una entrevista de vora un hora. Precisament parla d'un tema que vosté em va traure un dia: la desaparició dels estats en el món virtual, un món en el qual es passen moltes hores els penjollaires.
Publica un comentari a l'entrada