Editorial Setembre 09

Aquest és l’editorial de setembre d’El Penjoll Art de Paraula. Però no és el típic editorial de principi de curs. Si més no perquè El Penjoll, com els tot a cent xinesos, les benzineres, els hipermercats, la idiotesa, el balafiament de la Generalitat, els Ikea, els cursos d’anglès, els programes de vísceres o el Superagent Pardo, mai no fa vacances. Per a entreteniment i formació espiritual (o de l’altra) dels lectors, amics, amigues, admiradors, coneguts, detractors, anònims, pseudoanònims i la resta d’espècies blocaires, El Penjoll ha estat obert i en dansa durant tot l’estiu amb certàmens, contes, reflexions, propostes, reivindicacions, viatges, memòries o acudits.

La vida en la reserva (espiritual? potser: ens nodrim d’esglésies i religions i apadrinem sectes i agrupacions d’acòlits ebris de sidra i brisa marina) segueix el seu decurs amb activitats diverses per a que no pare la música, no es dorma la iaia en el bateig, no es moren de tristor les flors a les balconades i no ens nominen per melindrosos o rutinaris en el gran germà de la comunitat virtual, que devora els seus brots, els degluteix i eructa amb la mateixa velocitat que Saturn els seus atònits fills.

Però això, amics i amigues, també és cosa vostra. Esperem amb els braços oberts i les retines enllestides les vostres aportacions, la vostra col·laboració necessària i desinteressada, per abastir els llargs dies de la tardor i de l’hivern, quan la pluja i el fred ens reunirà davant aquesta llar imaginària on es conten històries inèdites i sotmetem l’entorn hostil, la realitat absurda, al trabuc insubornable de la sàtira i la paròdia. Passeu avant, a la vostra casa, i deixeu córrer el talent, les ganes, els desitjos, els anhels, les emprenyades amb el món i la imaginació. Ací no paguem amb diners ni passem factura. Però gaudim del goig suprem de la creació en llibertat.

Lo Pol