Aquest és l’editorial de setembre d’El Penjoll Art de Paraula. Però no és el típic editorial de principi de curs. Si més no perquè El Penjoll, com els tot a cent xinesos, les benzineres, els hipermercats, la idiotesa, el balafiament de la Generalitat, els Ikea, els cursos d’anglès, els programes de vísceres o el Superagent Pardo, mai no fa vacances. Per a entreteniment i formació espiritual (o de l’altra) dels lectors, amics, amigues, admiradors, coneguts, detractors, anònims, pseudoanònims i la resta d’espècies blocaires, El Penjoll ha estat obert i en dansa durant tot l’estiu amb certàmens, contes, reflexions, propostes, reivindicacions, viatges, memòries o acudits.
La vida en la reserva (espiritual? potser: ens nodrim d’esglésies i religions i apadrinem sectes i agrupacions d’acòlits ebris de sidra i brisa marina) segueix el seu decurs amb activitats diverses per a que no pare la música, no es dorma la iaia en el bateig, no es moren de tristor les flors a les balconades i no ens nominen per melindrosos o rutinaris en el gran germà de la comunitat virtual, que devora els seus brots, els degluteix i eructa amb la mateixa velocitat que Saturn els seus atònits fills.
Però això, amics i amigues, també és cosa vostra. Esperem amb els braços oberts i les retines enllestides les vostres aportacions, la vostra col·laboració necessària i desinteressada, per abastir els llargs dies de la tardor i de l’hivern, quan la pluja i el fred ens reunirà davant aquesta llar imaginària on es conten històries inèdites i sotmetem l’entorn hostil, la realitat absurda, al trabuc insubornable de la sàtira i la paròdia. Passeu avant, a la vostra casa, i deixeu córrer el talent, les ganes, els desitjos, els anhels, les emprenyades amb el món i la imaginació. Ací no paguem amb diners ni passem factura. Però gaudim del goig suprem de la creació en llibertat.
La vida en la reserva (espiritual? potser: ens nodrim d’esglésies i religions i apadrinem sectes i agrupacions d’acòlits ebris de sidra i brisa marina) segueix el seu decurs amb activitats diverses per a que no pare la música, no es dorma la iaia en el bateig, no es moren de tristor les flors a les balconades i no ens nominen per melindrosos o rutinaris en el gran germà de la comunitat virtual, que devora els seus brots, els degluteix i eructa amb la mateixa velocitat que Saturn els seus atònits fills.
Però això, amics i amigues, també és cosa vostra. Esperem amb els braços oberts i les retines enllestides les vostres aportacions, la vostra col·laboració necessària i desinteressada, per abastir els llargs dies de la tardor i de l’hivern, quan la pluja i el fred ens reunirà davant aquesta llar imaginària on es conten històries inèdites i sotmetem l’entorn hostil, la realitat absurda, al trabuc insubornable de la sàtira i la paròdia. Passeu avant, a la vostra casa, i deixeu córrer el talent, les ganes, els desitjos, els anhels, les emprenyades amb el món i la imaginació. Ací no paguem amb diners ni passem factura. Però gaudim del goig suprem de la creació en llibertat.
Lo Pol
6 comentaris:
Senyor lo Pol, m'ha encantat el seu editorial. Esperem que s'acomplisquen els seus desigs. Amén!
Sí senyor, això és un editorial i també una declaració de principis: ací no para ningú!
Extraordinari editorial, Sr Lo Pol. Enhorabona!
Gràcies, senyorets. A vore si algú més s'anima a escriure i ampliem la família. Aprofite per felicitar a Calinca per la seua brillant tornada.
Mes clar, gin-tònic (sense suc de llima, per descomptat). A crear, maricon el últim!!!
Im-pressionant!!
Publica un comentari a l'entrada