dimecres, 12 d’agost del 2009

La Fira sa tia


És difícil encertar un programa de la Fira d'Agost de Xàtiva que agrade a tot el món. Difícil no, impossible. Però açò no lleva que no puguem donar la nostra opinió. Per exemple, què m’agradaria a mi trobar en el programa de Fira? Ací van algunes possibilitats.

El primer que faria seria substituir la coentor de Reina de la Fira per la de Reinassa de la Fira. Només podrien optar a este simbòlic i efímer títol nobiliari els homes amb bigot i pèls al pit. Este canvi afectaria irremeiablement a les mascletades, que es transformarien en una salutació de la Reinassa i la seua Cort d’Honor des del balcó de l’Ajuntament mentre, a les seues portes, sonen melodies interpretades per un quartet de música de cambra o una colla de mariachis.

L’espectacle d’inauguració el deixaria en mans de Xavi Castillo i en el de cloenda portaria a Raimon. La resta de nits no faltarien les actuacions de Feliu Ventura, Toni de l’Hostal, Miquel Gil, Pep Botifarra, la Colla La Socarrà, Mike Canon... i els Big Score que tornarien als escenaris, com un fènix, i sols per a l’ocasió, com flor d’un dia.

Recuperaria el Festival de la Cançó, que segurament faria al camp de futbol de “La Murta”, i també dedicaria una nit de jazz al Castell, però sense ficar cap escenari, ni llums, ni cadires... i els músics estarien escampats per la zona on estan els canons. En acabar este esdeveniment, aprofitaria per a fer un Cant d'Albaes des del Castell (els altres dos Cants d'Albaes els mantindria)

Totes les nits a la plaça del Mercat hi hauria teatre. Això sí, només es representarien obres de Tadeus Calinca: El Gran Paulo, Phoëbon, El Genet Blau... A cada actuació li seguiria alternativament, o bé, una nit de varietés, o bé, una revetla on tinguera cabuda la interpretació de cançons de Georgie Dann o Luis Aguilé, com per exemple El Tio Calambre:



Al Reial de la Fira, a més del Concurs Internacional de Bevedors d’Orxata amb Fartons, hi hauria un de Llançadors de Pinyols d’Oliva, un de Petanca, un altre d’Estirar la Corda i, per suposat, instauraria en el programa oficial les 24 Hores de la Cervesa. I tiraria la casa per la finestra organitzant el Descens del Riu d’Alboi en barques fetes pels participants i la Baixada del Castell amb prototips fets també pels participants.

No m’oblide dels esdeveniments per als més menuts. Tots els matins hi haurien jocs tradicionals i, per les vesprades, mantindria el teatre infantil o els contacontes, però segurament traslladaria estes actuacions al Gran Teatre, on crec que lluirien més.

Tampoc m’oblide de la Festa de les Paelles que la barrejaria amb el Trofeu de Velocitat de Motociclisme. S’imagineu en el mateix espai uns fent paelles mentre altres fan carreretes de motos? Per descomptat, el casc seria obligatori per als cuiners i el barret de cuiner per als motoristes. Una altra possibilitat és fer les paelles a la plaça de bous coincidint amb la soltada de vaquetes. I ja que parle de banyats, en la Sensacional Correguda de Bous respectaria més rigorosament l’expressió i soltaria vuit bous braus i vuit vaques en zel... i a gaudir de la sensacional correguda.

Els cultes religiosos, també tindrien la seua cabuda dins del programa firer, per exemple, el Satíssim Pare, com representant de l’Església Pastafari de Xàtiva, o Dª Reencaranación Palomino, com representant de l’Església Cal·linquista (religió autòctona del País Valencià, no ho oblidem), podrien oficiar durant un matí bodes vestits d’Elvis Presley al Bar Las Vegas. Esta, ben bé, podria ser la marxa nupcial:



Grosso modo estos serien els punts bàsics del meu programa. Altres esdeveniments, com el Tir i Arrossegament, el Concurs de Dibuix i Pintura Infantil, etc., els mantindria. En qualsevol cas, és una proposta improvisada on podeu fer els canvis i suggeriments que considereu oportuns mitjançant comentaris al post.

Per cert, què em digueu de la descansada del cartell de Fira? L’any que ve El Penjoll podria organitzar un concurs de cartells de fira alternatius.

34 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Ei, xicots i xicotes, aviseu-me; una fira així no podrem perdre-la pas.
Ja m'agradaria anar cap al sud, ni que fos per saludar als qui parlem la meua llengua, aquest sud on no he estat mai...

Tadeus ha dit...

Per fi una proposta coherent per a la Fira de Xàtiva! I trencadora.

Anònim ha dit...

Sr. Príncep, doncs ja seria hora que deixés una estona el seu particular reialme i se'n vinga amb nosaltres per fer una mica de bondat. Al marge de les propostes "oficials" per ací també fem de bones.

Alietes el del Corralot ha dit...

Capità, he llegit atentament la seua proposta de programa i he plorat, però no de riure, sinó d'il·lusió! Això sí que seria una Fira ben parida i no el que tenim cada any.

Podríem anar fent una bona llista de grups de música i de teatre per a portar:
De música:
Pedrals i els nens eutròfics.
Roger Mas.
Quimi Portet.
Albert Pla.

De teatre:
La Carnicería Teatro.

vineasoparambsandra ha dit...

Un programa molt complet! si senyor!Només que tornarem al que realment era la fira....Fira per fer-nos memòria de la importància dels nostres arrels culturals, històrics i festius....ja tindria prou! Sols ens queda "el tio" de les cassoletes de fang...

Príncep de les milotxes ha dit...

Ja estic assabentat de les vostres proposicions tan interessants des de fa massa llunes arrere...
Filant prim fou padrí del meu bateig
i llançàrem caramels, carabasses i xavos de la mà al cul.
Una abraçada i protegeix-te'ls ko-jons.

Cul de sac ha dit...

Per a arredonir el programa que vos semblaria al teatre "Els monolegs de San Epifanio" (amb barret i gaiato) i, en lo musical, a "La Banda Trapera Del Rio" ara que tornen a fer malifetes. A mi em semblen de lo més adient per a una gran fira con la que parlem.

Cul de sac ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Comtessa d´Angeville ha dit...

Cul de sac peassssso proposta musical la seua!

I jo que no he estat mai a la fira de Xàtiva.

TdlH ha dit...

Hombre, la del Ràfol! Jo proposse a la Comtessa pâ Reina' la Fira, pâ qu'el Rus li diga «Passeu i feu-vos-en una, qu'ací n'hi ha de tot!» com als de Sona la Diputa...

un setabense de tota la vida ha dit...

Una fira com aquesta que proposa el capità Superflipo té un inconvenient: només va dirigida als penjollaires. No es pensa ni tan sols en els iaios. A aquests, els dóna igual qui actue, amb tal (naturalment) que siga debades, que hi haja cadires per a seure en primera fila i que l’ajuntament no porte “modernors” rares. Si es compleixen aquestes condicions, les iaies estan encantades: “Xica, que bonico!”. D'acord, els penjollaires i afins estaran encantats de la vida, però amb la resta del personal, què fem? S’ha de pensar una fira per a la majoria. O sinós, què fa la gent del puntet? I la jovenalla moderna? Si almenys els balls del Comerç (desaparegut) i del Casino Setabense recuperaren l’esplendor perdut...

Anònim ha dit...

Buena representación de los Iniestrillas resabiados del catalanismo. En unos años pasareis a ser los Paco Martinez Soria y la Lina Morgan en versión "abuelos made in Catalunyèèè!

Alietes el del Corralot ha dit...

El simpàtic comentari de l'últim Anònim m'ha arribat al cor. Som uns blanets!

Cul de sac ha dit...

Xe, en la gràcia que m'ha fet a mi el comentari de l'anònim-inmortal este !!! De fet crec que l'afegiria a la nit de monòlegs destrellatats en la programació de la gran fira d'agost que estem planificant.

Anònim ha dit...

Xe!!, que revolucionados os veo. Tranquilos, "cadells".

Capità Superflipo ha dit...

Benvingudes les propostes d’Alietes i Cul de Sac. Aprofite per a afegir una que se m’havia oblidat: una partida de pilota al carrer Blanc.

La veritat és que explorant les diverses actuacions i esdeveniments possibles per a incloure en el programa firer és quant t’adones, realment, de la pobresa cultural valenciana de la fira de Xàtiva. T’adones també que al senyor alcalde, paladí del valencianisme front al catalanisme de l’aleshores-gairebé, passa tant de la nostra cultura (i de la que diu que també és seua) que no la promociona on té possibilitat: la fira del seu poble. La Fira no pot ser “part del nostre patrimoni, de la nostra cultura” (com afirma el senyor alcalde), si es renuncia als actes i esdeveniments dels valencians. I més encara, quan a gent de Xàtiva i dels voltants que sí que està contribuint a la cultura del País Valencià, damunt se li assenyala com radical o coses pitjors, i se li castiga deixant-la fora del programa de Fira. Quan el que fan és del més normal: expressar-se en valencià, que és el mateix idioma que el català. Per cert, mai he escoltat parlar valencià a la senyora regidora de Fira i Festes (i plaça de bous, com diu a la pàgina web de l’Ajuntament). Finalitze esta reflexió, amb una pregunta per a un valencià de soca-rel i tan planer com és el senyor alcalde: se li veurà enguany per algun cant d’Albaes?

A la setabense de tota la vida:

No em diga que la gent major no té esdeveniments en el meu programa imaginari: si hi ha un concurs de petanca... i "varietés"... i revetles... Però, si fa falta més, és fa una paella gegant i una xocalatada sense sucre ni gluten, apta per a diabètics i celíacs (ambdues fartades gratuïtes, per descomptat).

En quant a la gent del puntet i la jovenalla moderna... sempre els quedarà Paris: del 15 al 20 d’Agost faria un conveni amb alguna agència de viatges amb una bona oferta per a que se n'anaren a Paris... o a un altre lloc que jo me sé.

A l’anònim:

D’on has eixit tu? Entens el còctel que has fet? En estos casos crec que és convenient fer-te la pregunta d’Alietes: quants anys tens? Si no ets un cadell i ets major de 18 anys, el millor seria que et sotmeteres tu mateix a la prova del cotó en pel (si vols te l'explique).

un setabense de tota la vida ha dit...

Capità, sóc un setabense, no una setabense. Només voldria fer-li notar un xocotet detall. Si enviara a París (o a altre puesto que vostè i jo sabem) tota la gent del puntet i la jovenalla moderna, la ciutat es quedaria mig buida (i Rus sense un bon grapat d’electors). Així que, pensant-ho millor, m’apunte a la seua proposta. Que xulo! Una fira de iaios i penjollaires!

Anònim ha dit...

D´on has eixit tu? Vaya vaya, que preguntas. Ramalazo de xenofobia. ¿O acaso racismo anti todo lo que se mueva en lengua no catalana? (Nótese la ironia del autor, a la hora de acoplar el texto a las circunstancias) Lo de la prueba del algodón, mejor explicamelo, si.

Capità Superflipo ha dit...

Al setabense de tota la vida:

Perdó per la meua confusió. És que amb la calor u s'imagina coses que no deu.

A l'irònic cadell anònim:

Jo l'única ramalada que tinc és la de gaudir amb anònims com tu. I ara atén:

Xenofòbia? Qui parla de fòbies ets tu, així que tu sabràs de les teues fòbies (Catalanofòbia? Penjollofòbia?), d'on et venen i qui te les ha inculcat.

No sóc racista. Per altra banda, m'agraden moltes coses en castellà i en anglés, i moltes altres que no, com hem passa també en català. Pots dir tu el mateix? Pots dir-me coses que t'agraden en català?

Com veus, jo conteste directament a les teues preguntes. Tu esquives les meues i no em dones cap resposta. I mentre no em dones cap resposta no et puc explicar la prova del cotó en pèl.

Anònim ha dit...

Aún te quejaras. Encima de hacerte disfrutar con anónimos, te lo dejo a huevo para que te enrrolles con tus historietas de que si yo leo castellano, que si todo es catalan, que si la llengua, que si he leido mas que nadie y te lo voy a explicar todo... Por cierto, voy a ir respondiendo a tus preguntas, que si no despues ya tienes la escusa para irte por los cerros de Úbeda. ¿De donde de salgo? ¿Te refieres fisicamente? ¿Moralmente? No entiendo. Haz preguntas mas inteligentes. Y lo de la edad, aun lo entieno menos. Pero si, mas de 18. ¿Coses que m´agraden en catalá? En pintura considero fuera de serie a Dalí, a Tapies y a Miró. En arquitectura, cualquier modernista de los que tienes en la cabeza seria digno de destacar.(Si Gaudí)Me encanta pasear por el paseo de gracia y simplemente mirar. Como aficionado a la musica, nadie como Alicia de Larrocha interpreta al genial gerundense Albeniz. Y que decir de Granados. Me ecanta. Y aunque no te lo creas, la "nova canço" también es un género con el que disfruto. Serrat seria mi preferido, aunque me encanta Aute, y que decir del gran Manolo Garcia. Genial. A Maria del Mar Bonet, o a Pi de la Serra no me los trago, lo siento, pero Llach, que gran poeta. Por cierto, tengo casi tods sus vinilos. La orquesta de Xavier Cugat, genial. Montsalvatge, Montoliu... Me pasaria horas escuchando ese tipo de Jazz.Y ya en el apartado rockero, como olvidar al gran Loquillo. Que grande. Y quien no ha disfrutado con la "rumbita catalabna" Peret, Gato Perez. Hasta Estopa, animaria una buena noche de farra.
En el tema culinario, me encanta el pa amb tomaca. La crema catalana, la escudella y sobre odo les montgetes. Siempre que puedo me las pido cuando subo por allí. Eso si, Ferran Adria me parece un caradura, pero que grande es.
En el aspecto de las telecomunicaciones lo tienen mas crudo conmigo. El comulgar con ruedas de molino nunca ha sido santo de mi devoción. El que en TV3 salga un tio de Madrid y le pongan un pinganillo para traducir al castellano en una entrevista retrata perfectamente el paletismo que impera en esa provncia. Un complejo de inferioridad tan arraigado que desde fuera no provoca mas que alguna risotada burlesca, como cuando lees por aqui "valenciano, que es lo mismo ue catalán" cada vez que hay que escribir valencano. Para que no se nos olvide, vaya. Dicho esto, de admirar es el potencial de procuctoras como El Terrat. Muy bueno el trabajo "educativo" que desempeñan en la sociedad. De admirar.
Y para acabar, la literatura.
Nada que destacar en el siglo de oro. Coincidiras en que Joanot Martorell y Ausias March son valencianos, y creo que me preguntabas sobre lo que me gusta "en catalán". Abreviare y pasaré a enumerar los autores que, independientemente del porcentaje de su obra que haya leido, me causarón grata sorpresa, aunque no tengan nada que ver unos con otros, ya que los ordeno conforme voy recordando: Merce Rodoreda, Papasseit, Quim Monzó, Manuel Pedrolo... He de comentar que todo lo que he leido de Toni Cucarella me ha gustado. Lo digo porque supongo que lo consderaras ctalán, aunque sea valenciano.
Y no se que mas. Como ves también intento contestar directamente a tus preguntas. Respecto a las mis fóbias, nada comparable a la Rusfóbia, a la Castellanofobia, la catolicofobia o al clasismo resabiado que se respira por aqui, que tu sabras quién te las ha inculcado. (Espero que no contestes que soy del PP, beato y gilipoyeces de esas). ¿Y a ti, que te gusta en castellano?

Anònim ha dit...

Hay una cosa que me gustaría decir. Soy contorsionista y me gusta felarme a mí mismo. Por supuesto estoy por encima del bien y del mal, pero igual hago una excepción con vosotros para reirme un rato. Rus es de puta madre, el castellano la lengua del imperio, el vertedero que os van a poner lo que mereceís (o es que no que no han apestado siempre los proletarios?). Además, ahora que no teneis TV3 la mierda de Canal 9 os ira entrenando. Por otro lado debo deciros que soy de Játiva, pero seguro que os podría hacer creer que soy de otro sitio. Sois tan imbéciles que os podría hacer creer que leo a Toni Cucarella y soy catalán! No hombre no, soy de Játiva y no tengo bastante con el PP y el cristianismo, me gustan los ritos arios y los alemanes rubios.

Capità Superflipo ha dit...

Bé, anònim, el teu darrer comentari em corrobora que estàs en condicions per a que t'explique la prova del cotó en pèl. Ací va:

Agafes un cotó en pèl, el remulles bé en alcohol, i, abans que s'eixugue, te'l claves pel florí i li prens foc.

Segur que un tipus com tu s'ho passa fenomenal. Prova-ho i ja ens dius.

Anònim ha dit...

Dale caña super fiplo!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Oh my Good! one troll!


http://es.wikipedia.org/wiki/Troll_(Internet)

Anònim ha dit...

Capità superflipo mode ON!
Jo vos ho explicaré. Cadascú neix amb unes qualitats. I la meua es una capacitat inteletual sobrenatural. Jo mateix em quede sorpres, no penseu que no. Es llegir-vos i adonarme de que la resta de lahumanitat en general i de penjollaires particular sou uns autentics ineptes. Com ho he llegit tot, (Si, tot. Alucinant eh!!) estic en disposició de llançar la seguent afirmació. Agafeu boli i apunteu, que esteu apunt de assistir a un fet que marcará un abans i un despres en la literatura: "La capcitat intelectual d´un catalanoparlant es tantes vegades superior a la de un individu de parla castellana, com capacitat per a fer el fer-li el cap com un bombo a tot el qui es pose per davant amb teories intrinsecament cadascunes, sempre dins del marc nacionalista-rural que ens ilumina. Gairebé, i dic gairebé per que eixa es la meva llengua materna. Els meus pares ja m´ho dien. ¡Gairebé, rentat le mans i a dinar! (Castellá es el suajili eixe que parlen quatre gats al tercermundista païs vei, per l´oest) Que, per a cagarse, ¿no? Pues axí soc jo. La bondat i la comprensió feta carn. Com vegeu, sempre disposat a explicar´ho tot, sense demanar res a canvi. Es el peatge, la creu que porte damunt nomes pel fet de saber-ho tot. De ser superior. Matematiques, fisica, literatura, dones... Caguen deu estic aborronat i tot. (Burros)
Capitá superflipo mode OFF!

Anònim ha dit...

Por cierto, al anónimo contorsionista. Tus padres no tienen la culpa. Hazlo por ellos.

Anònim ha dit...

Estic subnormal utilitze el salt no mentenc ni jo no mentens ni tu piffff pefff pufff poot!

Anònim ha dit...

Quan que sé quan que so. Soc el millor. Soy el mejor. Me voy al vater que macabo de cagar.

Anònim ha dit...

La Biblia (del griego «τα βιβλία», "los libros"), es el conjunto de libros canónicos del judaísmo y el cristianismo. La canonicidad de cada libro varía dependiendo de la tradición adoptada. Según las religiones judía y cristiana, la Biblia transmite la Palabra de Dios. La Biblia, o al menos una porción de ella, se encuentra traducida a 2.303 idiomas.[1]
Contenido


La palabra Biblia se origina, a través del latín, en la expresión griega τα βιβλία τα ἅγια (ta biblía ta haguia; los libros sagrados), acuñada por vez primera en I Macabeos 12:9, siendo βιβλία plural de βιβλίον (biblíon, 'papiro' o 'rollo', usado también para 'libro'). Se cree que este nombre nació como diminutivo del nombre de la ciudad de Biblos (Βύβλος), importante mercado de papiros de la antigüedad.

Esta frase fue empleada por los hebreos helenizados (aquellos que habitaban en ciudades de habla griega) mucho tiempo antes del nacimiento de Jesús de Nazaret para referirse al Tanaj o Antiguo Testamento. Muchos años después empezó a ser utilizada por los cristianos para referirse al conjunto de libros que forman el Antiguo Testamento así como los Evangelios y las cartas apostólicas, es decir, el Nuevo Testamento. Para ese entonces ya era común utilizar las dos primeras palabras de la frase, τα βιβλία, a manera de título.

Ya como título, y habiendo perdido el artículo τα, se empezó a utilizar en latín como biblia sacra (los libros sagrados) y de ahí fue transmitido a las demás lenguas.

Historia [editar]

La Biblia es una compilación de textos que en un principio eran documentos separados (llamados "libros"), escritos primero en hebreo, arameo y griego durante un dilatado periodo de tiempo y después reunidos para formar el Tanaj (Antiguo Testamento para los cristianos) y luego el Nuevo Testamento. Ambos testamentos forman la Biblia cristiana. En sí la Biblia fue escrita a lo largo de aproximadamente 1600 años (900 a. C. - 100 d. C.). Los textos más antiguos se encuentran en el Libro de los Jueces ("Canto de Débora") y en las denominadas fuentes "E" y "J" de la Torá o Pentateuco, que son datadas en la época de los dos reinos (siglos X a VIII a. C.). El libro completo más antiguo, el de Oseas es también de la misma época. El pueblo judío identifica a la Biblia con el Tanaj (no consintiéndose bajo ningún concepto el término Antiguo Testamento) y no acepta la validez del llamado Nuevo Testamento, reconociéndose como texto sagrado únicamente al Tanaj.

El canon católico romano de la Biblia que conocemos hoy fue sancionado por primera vez en el Concilio de Hipona en el año 393 de nuestra era, por la Iglesia Católica. Dicho canon de 73 libros (46 pertenecientes al llamado Antiguo Testamento, incluyendo 7 libros llamados actualmente Deuterocanónicos -Tobit, Judit, I Macabeos, II Macabeos, Sabiduría, Eclesiástico y Baruc- que no son reconocidos por el canon judío ni valorados como canónicos por el protestantismo, y 27 al Nuevo Testamento) fue confirmado en el Sínodo de Roma en el año 380, y ratificado en el Concilio de Cartago en el año 397, y luego nuevamente confirmado por decreto en la cuarta sesión del Concilio de Trento del 8 de abril de 1546. Ninguna de estas decisiones fue reconocida ni asumida entre los protestantes, surgidos a partir del Siglo XVI, ni por distintas denominaciones paraprotestantes, surgidas a partir del Siglo XIX. El Canon de las Biblias Cristianas Ortodoxas es aún más amplio que el Canon de las Biblias Católicas Romanas, e incluye el Salmo 151, la Oración de Manasés, y los Libros I Esdras y III Macabeos.

El Antiguo Testamento narra principalmente la historia de los hebreos; el Nuevo Testamento la vida, muerte y resurrección de Jesús, su mensaje y la historia de los primeros cristianos.

Anònim ha dit...

Las investigaciones arqueológicas en la zona donde se desarrollan los hechos narrados en la Biblia tienen como un resultado añadido la comprobación de los hechos, lugares y personajes que aparecen citados en los diferentes libros que componen la Biblia. Incluso se ha llegado a crear el término de arqueología bíblica para denominar a una parte de la arqueología que se encarga de estudiar los lugares indicados en la Biblia.

Hay varios casos en que los descubrimientos arqueológicos han confirmado los hechos o personajes bíblicos. Entre esos descubrimientos se encuentran los siguientes:

* Destrucción de Jerusalén en el año 70. En 1970 el equipo de arqueólogos a las órdenes de Nahman Avigad descubrió en Jerusalén las ruinas de una casa quemada en la cual se hallaron unas monedas que situaban el escenario alrededor del año 70. La disposición de los objetos hallados así como el hallazgo de los restos de un cuerpo en disposición de huida dieron pie a la hipótesis que se debía a la destrucción de Jerusalén por las tropas romanas en el año 70, destrucción que figura como profecía realizada por Jesús en Lucas 19:43,44.[3] Otra posible interpretación, dada por los partidarios de la datación tardía de este evangelio, sostiene que dicho Evangelio fue escrito con posterioridad a la destrucción y por tanto relata hechos ya sucedidos.

* Rey Sargón II de Asiria. Este personaje que aparece en Isaías 20:1 no pudo ser confirmado hasta que en 1843 se descubrieron las ruinas de su palacio. Se hallaron escritos en los que se relatan las conquistas de las ciudades de Samaria y Asdod que aparecen también relatados en el libro de Isaías.[3]

* Joaquín, rey de Judá. El descubrimiento de las tablillas de Babilonia permitió la confirmación de la existencia del rey Joaquín de Judá y sus cinco hijos que aparecían nombrados en los libros de 2ª de Reyes y 1ª de Crónicas.[3]

* El sello de Yehujal. En 2005 la arqueóloga Eilat Mazar descubrió un sello de arcilla en el cual se nombraba Yehujal (Jehucal o Jucal) que fue un funcionario judío que es nombrado en el libro de Jeremías.[3]

* Hallazgos en Nínive. En las excavaciones realizadas en la antigua ciudad de Nínive, capital de Asiria, se han hallado varias piezas que confirman relatos bíblicos. En el palacio de Senaquerib hay un bajorrelieve que muestra a las tropas asirias llevando cautivos a los israelitas tras la caída de Lakís, hecho relatado en el Segundo Libro de los Reyes. En las piezas conocidas como Anales de Senaquerib se relatan los hechos realizados durante el reinado de Ezequías y a este mismo personaje. También es curioso como en el listado de ciudades conquistadas por los asirios no aparece Jerusalén lo cual concuerda con el relato bíblico de que fueron derrotados a sus puertas, al igual que se relata el asesinato de Senaquerib que están incluidos en el Libro de Isaías.[3]

* El Cilindro de Ciro. Se encontró en Sippar cerca de Bagdad, Iraq. Narra la conquista de Babilonia por Ciro el Grande. Algunos ven en el relato de Isaías 13:1, 17-19 e Isaías 44:26-45:3 la profecía de la destrucción de Babilonia por Ciro. También en el cilindro se expone la política de Ciro de dejar volver a los pueblos deportados a su tierra de origen, tal y como sucedió con los israelitas.[3]

* Recientemente se encontró al sur de Siria una piedra con la Estrella de David grabada en la zona que la Biblia indica estuvo la ciudad hebrea de Dan antes de la conquista asiria, lo que puede indicar que fue territorio hebreo o tenía algún contacto con Israel.

Anònim ha dit...

Amén!

Anònim ha dit...

Che, ix a la fira un poquet. No et deixa la dona?

Anònim ha dit...

Per cert, el "Salt", ferramenta que no he utilitzat en ma vida, entre altres coses perque nomes servix per corregir missatgets als foros progrencabronats on es reuneixen les pandilles basurilla chupipandi catalapandi, esta destnada a estrets de cul amb complexe d´inferioritat, que sols pensar que puguen fer una falta d´ortografia en l´unica llengua que mig dominen, els fa cagar-se camal avall de pensar el "que diran, d´un xic com jo, que he demostrat tantes vegades que ho se tot". No amic, jo no utilizte el salt. Me la bufa fer faltes en valencià. Pero tots els indicis abans esmentats apunten a que tu el sols utilitzar sovint. Per cert, et feia menys acomplejat. Confondre al respetable emb anonims perque, aixi, no dius res, tratant de ridiculitzar qui esta tirante per terra, es molt propi del populisme barat, eixe que et fa supurar bilis per la boca cada vegada que parles. Bo, ja m´he desestressat. Ja no torne mes. M´aburrixen els comentaris amariconats sobre les falgueres. Salut, aleshores.

Anònim ha dit...

Te'n vas?

pos adios!