El xoc havia estat frontal i brutal. El taxi desfet. Quasi no el trauen. Ho havia oblidat tot: amnèsia absoluta. En l’esbalaïment de la seua ment en blanc se li manifestava però un nom inquietant, hi bategava com una pulsació: Jiménez Losantos, Jiménez Losantos, Jiménez Losantos, Jiménez Losantos...
2 comentaris:
Això és un veritable relat de terror....
Sí, és veritat, no me n'havia adonat fins que ho ha dit vosté, Eulàlia!
Publica un comentari a l'entrada