diumenge, 12 de juliol de 2009

CUL I CIDAE

Amb l'arribada de l'estiu reapareixia puntual. Revolejava de nou al seu voltant, mussitant-li a l'orella amb agudesa. Tornava a mostrar-se incisiu, mordaç i el seu murmuri, nit rere nit, es repetia exasperant. En la foscor, enfonsà la seua amarga punxada.

3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Genial genial genial Cul de sac, no sap com està una ací d'amargues punxades des de que se n'anà a viure outside... Amunt l'Autan!!

Cul de sac ha dit...

Hòstia, si els mosquits nòrdics són tan templats com els i les habitants d'aquelles latituds ja pot macerar-se amb Autan ja. Per cert, també tenen el pèl ros?

Alietes el del Corralot ha dit...

No coneixia esta cançó dels Doors. És genial.