dilluns, 6 de juliol de 2009

Bàrbars V: Màquines

La reina de la barra no somreia mai. Un mur era. Vols un gintònic, et pose un gintònic, te’l cobre i para de comptar. Bàrbara desimboltura! La clientela, boja per ella: tios i ties bavejant a regalim. I la reina de la barra servint cubates, amb una paràl·lisi emocional del tot eficaç per al negoci.

6 comentaris:

refelet ha dit...

Li vaig a fer una crítica. Però m'agradaria que se la prenguera com a constructiva. Fa temps que li ho volia dir, de fet. Tinc observat que vosté patix un cert naufragi quan s'interna en la narrativa. Això és perquè el seu discurs continua sent massa poètic. Aquest cas per exemple. On està el principi i on el final? vosté descriu una situació que ni comença ni acaba. La deixa fora de tot temps. Això és apropiat per a la poesia, però en la narració han de passar coses. Fins i tot, més que un relat, sembla una reflexió (arrossega també el discurs reflexiu?). Si hi ha negoci això es podria expressar d'altres formes. Per exemple mitjançant un personatge en l'ombra que tots els dies fa caixa. Però si qui parla extrau directament la conclusió, sols és un raonament, no una narració del que ha passat. També podria considerar-se un perfil per a un personatge (influències teatrals), però això tampoc és narració, exactament. Naturalment, si li ho dic, és perquè pense que vosté podria fer-ho millor.

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Refelet.

M'agrada naufragar entre gèneres. Buscar les fisures, els intersticis. Hi ha gent que diu que la meua poesia és "massa" narrativa. Potser sí. Qué hi farem?

Els de la sèrie Bàrbars tenen un altre estil que la resta (si exceptuem Bolleria fina que només és un acudit de mal gust), efectivament més reflexiu.

Una altra cosa és si un podria fer-ho millor. Com diu el Trigorin de Txèkhov a La Gavina, cadascú escriu com vol i com pot.

refelet ha dit...

Ah, clar! si això és el que vol la meua crítica no val. En eixe cas la reformule. El que caldria és deixar més clar al lector eixa aposta. Jo la vaig vore clara en el microrrelat de Howard Carter de l'edició anterior, però en altres no sempre ho veig clar.

Alietes el del Corralot ha dit...

De tota manera, Refelet, no diposite tantes esperances en mi.

refelet ha dit...

Sr Alietes, ho sent molt però no contemple aquesta possibilitat.

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, doncs, pel seu interés desinteressat.