diumenge, 28 de juny del 2009

Simposi

Ahir dissabte, els penjollaires estàvem convocats al tercer simposi que s’havia de celebrar al polisportiu de Novetlè. Això em féu recordar que, diumenge anterior, havia visitat amb la meua dona el MARQ d’Alacant, on s’exhibeix l’exposició La bellesa del cos, un conjunt de peces gregues, cedides per The British Museum, en què destaca especialment el Discòbol de Miró. L’exposició, que es pot veure fins al 13 d’octubre, consta de diversos àmbits dedicats als cànons de bellesa masculina i femenina, la vida dels grecs (infància, matrimoni, sexe, guerra, mort), els seus ideals (Olímpia, la competició atlètica, les divinitats)... Contemplant les peces dedicades al sexe (bàsicament ceràmiques de figures negres i roges), em vingué a la memòria el significat originari de la paraula “simposi”. Simposi (en grec, symposion) era el nom donat a la segona part dels banquets celebrats pels grecs, en els quals els comensals bevien, cantaven, recitaven poemes, conversaven sobre política i filosofia, i practicaven sexe, homosexual o heterosexual.


Als simposis podien assistir fins a quinze convidats, que estirats en divans gaudien de bon menjar i de la música executada per unes joves complaents anomenades heteres. Els participants d'aquests banquets s'adornaven el cap amb corones i garlandes de flors. La beguda propiciava la conversa agradable, la música, la dansa, els jocs i altres “distraccions”. També s’hi van introduir jocs com endevinalles i enigmes. Es practicava, per exemple, el kottabos, joc consistent a llançar el vi d’una copa i fer diana en un lloc determinat. Un mestre de cerimònies, anomenat simposiarca, conduïa la reunió; les seues indicacions eren obeïdes per tots. A l’obra Συμπόσιον (El banquet), de Plató, es descriuen les grans copes de vi que es bevien d'un glop.

Al principi, no es permetia la presència de dones als simposis. Finalment, però, s’introduïren unes cortesanes, les heteres (en grec, hetaíra), les quals, a més de satisfer els requeriments sexuals dels participants, havien de ser ballarines i músiques —havien de saber tocar la flauta, ja s’entén—. Eren dones independents i, en alguns casos, molt influents. Al contrari que les altres dones, rebien una educació acurada. Només elles podien prendre part als simposis i les seues opinions eren respectades pels homes. Demòstenes va escriure: «Tenim les heteres per al plaer, les minyones perquè es facen càrrec de les nostres necessitats quotidianes i les esposes per a donar-nos fills legítims i ser guardianes fidels de les nostres llars».

Quant a les relacions homosexuals entre homes, eren acceptades pels grecs si es complien algunes condicions, principalment que l’amant adult (erastēs) no fos major de trenta anys i l’amat adolescent (erōmenos) no tingués menys de setze o divuit. Aquesta relació estava vinculada a la tradició atlètica i la nuesa del gimnàs, al costum dels matrimonis tardans per als barons, als simposis i a la reclusió de les dones a les seues llars. Com es veu, l’antiga societat hel·lènica era molt masclista. Què té a veure tot açò amb el simposi d’ahir? Molt Poc.

Comencem per les semblances. Hi hagué banquet, sí, al qual van assistir unes deu persones, majoritàriament masculines. Hi havia simposiarca, el capità Superflipo, que dirigí la reunió. Hi va haver, finalment, conversa, molta conversa. Anem, però, amb les dissimilituds: com que hi podien assistir lliurement les xiques (sense que se’ls demanés de ser cortesanes), comptàrem amb la presència de Peguie i la filleta del simposiarca; ningú no portava corones o garlandes de flors; ni Refelet, ni Peguie, ni Funambuliste, ni lo Pol, ni Cul de Sac, ni Ko-Jons, ni Albert Compte, ni jo mateix ens reclinàvem en cap divan; no es va beure ni gota de vi —cervesa sí, unes gerres—; no hi va haver ball, ni música, però es va jugar a les endevinalles —«Qui serà el Petit Príncep o Aquil·les Sisternes?», preguntava algú dels presents—; no es va practicar sexe, ni homosexual ni heterosexual —hagués quedat fatal, davant de menors i al polisportiu de Novetlè—; tampoc no es va discutir de filosofia.

S’hi van tractar, això sí, temes d’interès per als nostres autors i seguidors: la marxa del concurs de microrelats, una pròxima publicació en paper, el decàleg del bon penjollaire, propostes d’activitats, projectes... De totes aquestes qüestions, s’anirà informant adequadament, quan al Santíssim Pare li plaga.

20 comentaris:

Aquil·les Sisternes ha dit...

Per al·lusions! He entrat al meu correu electrònic i he vist que no tenia cap invitació per assistir al simposi. És una estratègia premeditada? Es practica la discriminació en "El Penjoll"? S’hi va parlar d’algun assumpte que es vol mantenir en secret?

Eleve la meua més enèrgica protesta!

Tadeus ha dit...

Gran article, Sr Escrivà; és vosté tot un luxe per al Penjoll.

escrivà de cort ha dit...

Home, senyor Calinca! Gust de veure'l de nou. L'he tingut present per un assumpte privat que no cal explicar. Moltíssimes gràcies pel seu comentari.

refelet ha dit...

Jo també salude a Calinca. Me n'alegra vore'l per ací!

Respecte del que comenta escrivà, es tracta d'una confusió de Capità Superflipo. En realitat no era un simposi, sinó un congrés. Mireu l'enllaç de la primera edició de l'any passat:

http://elpenjoll.blogspot.com/2008/06/acta-del-1er-congrs-de-penjollaires.html

peguie optimista ha dit...

Hola Escrivà: gran crònica de l'event, si Sr. Comptar amb vosté em sembla un encert per al penjoll així que a vore si ens posem tots i totes les piles i fem grans coses.

Salut !

Superagent Pardo ha dit...

Senyor Aquil·les, per si li serveix de consol, li diré que a mi tampoc no em va convidar ningú al simposi.

Heidi ha dit...

Quina enveja que tinc! a vore si a la pròxima puc acudir. Super Agent, Aquil.les, ho sent però jo si que estva convidada!

Anònim ha dit...

iee tu, estava reunida quasi tota la gent intel·lectual i exclusiva del penjoll.

Anònim ha dit...

"quasi tota", és cert, perquè faltaves tu!

Lo Pol ha dit...

Gran entrada. Jure que jo vaig estar a un congrés (o assemblea), perquè de simposi res: ni sexe, ni drogues (il·legals, no) ni res de res. I vaig tornar a casa amb deures... O siga, que molt exclusiu tampoc

Capità Superflipo ha dit...

A mi m'agrada més dir-li simposi a la reunió semestral de penjollaires. De fet, la segona vegada que ens reunírem també anomenàrem l'esdeveniment com "simposi". Si vaig tindre una confusió va ser dir-li a la 1ra reunió, "congrés".

L'enciclopèdia catalana diu de simposi (talle i pegue):

m 1) 1 HIST Segona part dels banquets grecs i romans, en els quals els comensals bevien, cantaven poemes convivals (escolis), recitaven poesies o conversaven. 2 Reunió, banquet entre amics i col·legues, especialment per a retrobar-se i discutir temes d'interès comú.

2) Convenció, reunió de diversos professionals per a estudiar i discutir aspectes diversos relacionats amb llur camp de treball.

Amb açò no estic dient que "congrés" no siga correcta, sinó que "simposi" és més precisa.

Sodapop ha dit...

Anem a pams:
Les meves felicitacions per la crònica d´Escrivà de Cort.
Com l´Aquil.les Sisternes, jo tampoc vaig rebre cap invitació. Potser siga perquè porte poc entre els penjollaires, jeje, però m´incline més per la tesi del mateix Aquil.les.
No serà que aquests penjollaires tenen por d´allò que els és desconegut?
Salut!!!

Aquil·les Sisternes ha dit...

Veig, senyor Capità, que, quan li convé, sí que es fia del diccionari.

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Sisternes:

No li entenc el darrer comentari. Crec que m'ha confós amb Tarsan.

Per cert, se m'havia oblidat dir que a mi també m'ha agradat el post de l'Escrivà.

Cul de sac ha dit...

Un post molt enriquidor senyor Escrivà, moltes gràcies. A més ens aclarix moltes coses, la mas important que dóna igual com denominem a la pròxima reunió, lo segur és que no correm cap risc. Pareix ser que per a ser "amant" cal ser menor de 30 anys i per a ser "amat" un adolescent major de 16 o 18. En l'últim simposi no hi havia cap participant que complira estes regles, així que "Barra lliureeeeee".

Aquil·les Sisternes ha dit...

Té vostè raó. L'havia confós amb Tarsan. Un error imperdonable! Disculpe vostè.

No sóc l'únic que es confon. Una miqueta més amunt, també hi ha un canvi d'impressions al voltant de la personalitat d'un autor (que veges per on, sóc jo).

escrivà de cort ha dit...

Allò que més m’entusiasma no és que els haja agradat la meua entrada, cosa que els agraesc de veritat, sinó que torne a haver una xerradeta molt animada.

Tadeus ha dit...

Té vosté raó, Sr. Escrivà. Un dels plats forts del Penjoll han sigut sempre les xerradetes animades i els debats ocasionalment encesos. Un altre condiment habitual en la paleta penjollera és, com no, el sentit de l'humor. El que passa és que hi ha coses que a mi personalment em tallen el bon humor. Últimament tenim una nova capçalera al blog, on es pot llegir la següent frase: "302 anys del genocidi". Guau! Com per a fer acudits!... No sé què pinta esta mamonada seudohistòria en un blog com El Penjoll. Potser hi ha qui pensa que el Penjoll és el lloc adequat per a propagar consignes ideològiques; a mi em sembla lamentable. La frase, carregada de patetisme, i nascuda de la sensibleria i d'una visió distorsionada de la història, és més pròpia d'un programa televisiu com els que fa Hugo Chaves que d'un espai de creació i reflexió com és El Penjoll.

Capità Superflipo ha dit...

Encara que el Sr. Cal·linca haja capgirat el tema, donaré la meu opinió sobre el mateix.

A mi tampoc m’agrada que eixes o altres idees (polítiques, ideològiques...) se signen amb El Penjoll. Crec que El Penjoll és un espai, un camp de batalla, si volem, però no un determinat bàndol. Torne a tirar mà de l’enciclopèdia catalana que diu de genocidi:

“Extermini parcial o total d'un grup humà. El terme 'genocidi', compost de l'arrel del mot grec γeνος ('raça' o 'espècie') i del sufix derivat del llatí caedere ('matar'), fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe (…)”

Jo crec que alguns nacionalismes, com el nostre, abusen equivocadament d’algunes paraules (provocant una banalització de les mateixes). Crec que no té res a vore la nostra situació amb la que van patir els jueus a l’Holocaust o amb altres situacions més recents com la que es va patir a la guerra de Rwanda i Burundi, Bòsnia i Hercegovina o Kosovo. Esperem que no tinguem que patir, realment, una situació de genocidi als Països Catalans.

Tot i així, em sembla bé que algú crega que estem patint un genocidi, però que ho defense signant les seues idees amb el seu nom.

Per acabar este comentari, dir que sols veig una situació en el món que puga justificar un genocidi: els microrelats de Cal·linca. Què roïns són! Em donen ganes d'exterminar-los!

refelet ha dit...

A mi eixa reflexió sr Capità, em pareix fora de lloc. Senzillament perquè això s'ha parlat a través de correus interns i reunions dels penjollaires i vosté no ha dit res. I ara perquè Calinca trau el tema quan, per enèsima vegada, no venia a compte, vosté eix amb eixes. Doncs, no, ni era apropiat ni era el lloc. Per altra banda, dues reflexions:

-La primera, genocidi, actualment, ja no té el sentit exclusiu de genocidi racial que tenia els 40. Actualment hi ha molta informació a la xarxa sobre genocidi cultural i altres significats de genocidi (faça una cerca i comprove-ho). El que passa és que a la capçalera tampoc és qüestió de fer una tesi doctoral.

-La segona, pel que fa a "extermini", que sona més dur, mire per on, resulta que s'aplica al cas de Xàtiva des de fa més temps que al cas jueu. Al respecte té l'exemple del llibre de Ventura Pasqual "El exterminio de Játiva" que és dels anys 20.

Jo li pregaria a Calinca que, abans de parlar, es documente una mica més i no ens faça perdre tant el temps. I a vosté que no li seguisca tant el joc sense voler-sense voler. Crec que no és massa demanar. Gràcies.