Li agradava l'olor de les seues bufes. Ja no tenia prou en tirar-se'n una i cobrir-se amb el llançol. Necessitava més...Va forrar l'habitació amb cartró d'ous i va sellar la porta. Volia sentir la bufa-rexona, l'olor que mai t'abandona.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
no entenc, a ningú se li ha posat espantós, sols a Heidi, i és que esteu picats , no sabeu qui és...espanteu a tothom...
No, no, no. No generalitze. A mi em sembla genial este microrelat. M'ha agrada't més que esnifar la pestilència d'un bufa pròpia, personal i intransferible.
Anònim, abans d'escriu, mire millor. Des de fa un temps hi ha algú que sempre, sistemàticament, entra al Penjoll i marca la casella de l'"espantós". No patisca. I invertisca la seua imaginació escrivint algun microrelat, home (o dona). Tots eixirem guanyant.
3 comentaris:
no entenc, a ningú se li ha posat espantós, sols a Heidi, i és que esteu picats , no sabeu qui és...espanteu a tothom...
No, no, no. No generalitze. A mi em sembla genial este microrelat. M'ha agrada't més que esnifar la pestilència d'un bufa pròpia, personal i intransferible.
Anònim, abans d'escriu, mire millor. Des de fa un temps hi ha algú que sempre, sistemàticament, entra al Penjoll i marca la casella de l'"espantós". No patisca.
I invertisca la seua imaginació escrivint algun microrelat, home (o dona). Tots eixirem guanyant.
Publica un comentari a l'entrada