Acaben de baixar a un nivell lamentable els 2ons Premis de Microrelats.
L'erudit o erudita que ha assenyalat el genial, podria donar una explicació de la raó per la qual una merda de tal calibre pot ser catalogada de genial? Potser estem parlant d'un bon 33 literari?
Capità, no entenc per qué no li agrada La Hidra. Sí, he sigut jo que l'ha marcat com a genial: el trobe ben evocador. No sé explicar-me millor però hi ha alguna cosa en la manera com estan construïdes les frases que denota calma, assossec, fins i tot una brisa suau que acarona els cabells de qui beu el gotet de sidra assegut en l'hamaca. Un moment de pau. M'agrada. El trencament de les formes també el fa interessant, almenys per al meu gust (i d'això es tracat, no?) I una última cosa: el mer joc entre les paraules "hidra" i "sidra", començament i final del microrelat, a mi em pareix divertit.
Sr. Alietes, les seues paraules delaten que no té ni idea de microrelats. Si no sol llegir-ne, és normal que caiga enamorat pel fastuós fumejar d'este bon 33 literari.
Un home tan culte com vosté, i no s’adona que el microrelat de Cal·linca està mal parit? Deixe’m que toque quatre coses i s’adonarà de què estic parlant-li.
LA SIDRA
És hivern.
De dia.
Volia cagar i no podia... fins que va aguaitar un dels caps de la hidra!
Ho veu, no? Encara que li hagen arrancat la seua llengua per amorrar-la on no deu, prove paladejar autèntics microrelats d’autors transgressors del gènere com Julián Ruelas, Edurne Idarreta, Oleg Lébedev o Vittorio Ferruti. I faça el favor: no perda el temps esnifant les emanacions tòxiques d’un bon 33 literari.
Ja sé que la pèrdua o falta d’inspiració és un tema molt gastat. Però, enguany no busque l’originalitat en el tema dels meus microrelats. Espere que almenys algun lector o lectora arribe a entendre i gaudir de la meua proposta.
6 comentaris:
Acaben de baixar a un nivell lamentable els 2ons Premis de Microrelats.
L'erudit o erudita que ha assenyalat el genial, podria donar una explicació de la raó per la qual una merda de tal calibre pot ser catalogada de genial? Potser estem parlant d'un bon 33 literari?
Capità, no entenc per qué no li agrada La Hidra. Sí, he sigut jo que l'ha marcat com a genial: el trobe ben evocador. No sé explicar-me millor però hi ha alguna cosa en la manera com estan construïdes les frases que denota calma, assossec, fins i tot una brisa suau que acarona els cabells de qui beu el gotet de sidra assegut en l'hamaca. Un moment de pau. M'agrada.
El trencament de les formes també el fa interessant, almenys per al meu gust (i d'això es tracat, no?)
I una última cosa: el mer joc entre les paraules "hidra" i "sidra", començament i final del microrelat, a mi em pareix divertit.
Sr. Alietes, les seues paraules delaten que no té ni idea de microrelats. Si no sol llegir-ne, és normal que caiga enamorat pel fastuós fumejar d'este bon 33 literari.
Un home tan culte com vosté, i no s’adona que el microrelat de Cal·linca està mal parit? Deixe’m que toque quatre coses i s’adonarà de què estic parlant-li.
LA SIDRA
És hivern.
De dia.
Volia cagar i no podia... fins que va aguaitar un dels caps de la hidra!
Ho veu, no? Encara que li hagen arrancat la seua llengua per amorrar-la on no deu, prove paladejar autèntics microrelats d’autors transgressors del gènere com Julián Ruelas, Edurne Idarreta, Oleg Lébedev o Vittorio Ferruti. I faça el favor: no perda el temps esnifant les emanacions tòxiques d’un bon 33 literari.
No es preocupe tant pels meus gustos, Capità, i regale'ns un tercer microrelat sobre un tema tan original com la pèrdua o la falta d'inspiració.
Només en el títol ja hi ha una errada.
Sr . Alietes:
Ja sé que la pèrdua o falta d’inspiració és un tema molt gastat. Però, enguany no busque l’originalitat en el tema dels meus microrelats. Espere que almenys algun lector o lectora arribe a entendre i gaudir de la meua proposta.
Publica un comentari a l'entrada