dimecres, 10 de juny de 2009

Final de curs


Sembla que la gent està pel que ha d'estar, vull dir, per encarar la recta de la fi del curs. Les dinàmiques s'apeguen unes a altres, com les malalties víriques. Acaba el curs escolar i sembla que és final de curs per a tot el món, també per a botiguers, bancaris o hòmens i dones de la neteja, tant li fa. O potser és que ja comença l'estiu i s'ha pegar l'últim sprint, l'última apretada forta abans de rebentar de glòria estirats a les platges a 75º al sol. Els putos adolescents han començat la selectivitat, els mestres esmolen les llapisseres (bé, els mestres no, que a escola ja no fan exàmens, només treballets i dossiers i murals i merdes d'eixes), els professors sí que esmolen les llapisseres: la blava i la roja, aprovats i suspesos. I posen oli a les balances. I tots anem un poc més de cap (o de cul) de cara al final de curs (i també els penjollaires, que ací passen les boles de palla com en les pel·lícules de l'oest, i entre tant de tràfec se'ns ha passat per alt fer l'editorial de juny, però ja farem la de juliol, qué collons!). I la primera etapa dels I Jocs Florils està a punt de finalitzar... I jo també vaig a l'escorxador de final de curs. Ja veuen, un Alietes qualsevol passa revàlida també, este dijous, demà! davant el públic. El procediment límbic, es diu la criatura. Després d'un procés d'assajos crític (agònic), havent acceptat per amistat (vull dir, a canvi de zero euros) un paper en el projecte de final de carrera d'un vell company, amb un text seu en contínua refeta/desfeta/sotsfeta, amb una direcció d'actors paupèrrima (inexistent, allò de quedar-se en bola picada, vaja), després de lluitar cada dia a la sala negra d'assaig com corsaris (una grip m'ha costat este abordatge), demà passem l'examen, com sempre, davant el públic. Cagadet de por estic! I ací no es pot copiar, hòstiaputaaaa!

9 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Alietes, li vaja bé el part d'eixa criatura!

Anònim ha dit...

alietes estàs que te n'eixes últimament!

pilla't un psicoanalista (els argentins tenen molt bona fama) i mira a veure la ràbia que tens d'on ix.

és simplement que no tens vacances a l'estiu? o, una miqueta més enllà, és que la colla d'intel·lectualoides del penjoll no dona la talla per al projecte que tu vols que siga el penjoll?

Cul de sac ha dit...

Torna-li la trompa al xic amb els capolls dels anònims, Xe que mamons!!! I damunt cegos o dislèctics, per que no sé d'on collons es trauen el tema de la ràbia, ha de ser per pròpia afinitat (a la ràbia o a l'enveja, no sé que pensar). Alietes molta sort en la presentació i ànim. Per desgràcia no tots els projectes que hem d'afrontar en esta vida ens poden omplir (l'ànima, l'esperit o les butxaques).

Drac Montdúver ha dit...

Molta merdaaaaaa!

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, estimats, pel vostre recolzament. Hui vorem i demà els contaré.

Té raó, Cul-de-sac, quants projectes acaben en l'aigua? I quants ens donen una satisfacció que no esperàvem?

Gràcies també a l'anònim pel consell, encara que com jo tampoc no em trobe massa (ni poc, ni gens) rabiós per res, ni molt menys desalentat o destrempat pel Penjoll, tot al contrari, passaré de psicoanalistes, i més si són argentins!

Pâ cremats, els anònims, no creuen?

el funambuliste ha dit...

sí, és veritat... igual és la calor esta o la xafogor de "Rusland" que ablanix la matèria gris de la penya anónima desfeinada... però bé, de tot té que haver a la vinya del senyor, ¿no?

espere que et vaja bé, senyoret... i ja saps que de tot s'aprén...

Alietes el del Corralot ha dit...

Pôs no, no ens va salvar ni la màgia del teatre, ni les energies que es disparen el dia de l'estrena, ni l'esperança remota que el públic estiga hiperreceptiu,ni la sorpresa que a vegades va i sona la flauta... Res. D'on no n'hi ha no se'n pot traure.
I encara ens queda hui, demà i despús demà. No volies caldo, nyas, quatre tasses!
En fi, que a l'altra serà!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Això què vol dir, Alietes?? Un desastre ben gran?? Ja serà menos!

Alietes el del Corralot ha dit...

Sí, té raó, Comtessa, tampoc ha sigut tan gran la baquinada. A més, és el que té el teatre, que és un joc. El que passa que dóna llàstima quan invertixes hores i energies i veus que el resultat no és el que de bon principi esperaves.

Per cert, Comtessa, vaja rentada de cara que li ha pegat vosté al seu bloc. Ens ha d'explicar com ha sigut això. La trobe molt més relaxada, amb un aspecte de Heidi desconegut en vosté.