divendres, 29 de maig de 2009

VA DE POETES! (XI)

Xavier Aliaga va penjar en el seu bloc fa un temps un vídeo d’en Jaume C. Pons (jove poeta i recitador). En el vídeo, el tal Pons escridassa un poema de Josep Piera. Fa no res el mateix Aliaga hi ha penjat una breu referència sobre el també jove poeta i recitador Martí Sales. Coincidències de la vida han fet que el passat diumenge 24 de maig els coneguera als dos. I a altres cinc jóvens poetes i recitadors.

Resulta que se celebrava la Setmana de la Poesia a Barcelona i que el també jove poeta i recitador Josep Pedrals ens havia comboiat a una colla de huit per fer la lectura del poema riu Insuficiència Mitral del veterà poeta no recitador Jordi Vintró. L’acte consistia a recitar el poema de mil decasíl·labs de Vintró mentre baixàvem pel passeig de Gaudí fins la Sagrada Família. Com que n’érem huit eixíem a 125 versos per barba (puc dir per barba perqué tots els aplegats érem tios). Una corrua poèticoperipatètica, vaja.

Dels comboiats jo només coneixia Pau Bou, de qui vaig ser company a l’Institut del Teatre. Pau Bou és una garantia de saber fer, un tio amb criteri i dignitat, amb molt bona veu i coneixement del vers.

Quedem a les 12.00 davant de la porta principal de l’hospital de Sant Pau. Fa un matí esplèndid de primavera. Ulleres de sol, doncs.

—Ie, Pau, com va? Tu coneixes a algú?

—A tu.

—Pôs sí que anem bé. Aquell és Jaume C. Pons, el conec per un vídeo que... bla, bla, bla.

A la taula del bar on ja hi ha alguns dels jóvens poetes i recitadors corren les birres. Ens presentem i prenem seient. Hi ha Eduard Carmona, discret, tímit, darrere les grenyes. I un negre que no sé qui és però que parla català i no fa més que citar poetes: un conyàs, tu! Arriba Amat Baró. Es presenta, el sent parlar i li demane si és de les terres de l’Ebre, em diu que no, que és de Lleida. Per afinitats dialectals seiem junts en la terrasseta. Arriba Moixic, un pardal que fa volantins mentre recita.

—Ja esteu exaltats?— pregunta Jaume C. Pons. Ara ho entenc: segons la seua pràctica, recitar consistix a exaltar-se. D’acord.

Arriba el poeta homenatjat, en Jordi Vintró, amb pinta de moter o de cantautor galàctic vestit de negre. Està nerviós, emocionat. Val a dir que Insuficiència Mitral és una palla mental de 1000 decasíl·labs perfectament travats i rimats; però palla mental que no conduïx enlloc. Arriba Carles Rebassa (estos mallorquins se’ns fiquen pertot). Arriba Martí Sales, amb aspecte de ressaca. I finalment arriba el pare de la moguda, el Pedrals, que ve directament d’Almeria de participar i véncer en un festival de recitació.

(Hòstia, pense, si tots estos són els de la Pedra Foguera! Que fort, quan els ho conte als penjollaires! Jo enmig de la Pedra Foguera)

Ens hem repartit la palla mitral de Vintró per ordre alfabètic, o siga, que el primer sóc jo: Alietes comença per A. I així anem fent...

Portem una bona rècua de seguidors i seguidores: nóvies i amistats i veïns que no entenen res i senyores que pregunten si el Barça ha tornat a guanyar i monyicots amb bufes... I també la poeta del Grau de Gandia, Maria Josep Escrivà, i Salvador Bolufer, qui a la vesprada oferia part del Cant de la Burrera dins d’una altra de les activitats de la setmana poètica.

Martí Sales acaba fent vore que es menja a trossos el poema de Vintró. Vintró està clarament emocionat, Pedrals està content i prometem que això s’ha de repetir i que ho hem de fer tot seguidet a l’Horiginal, que allí potser s’entén alguna cosa del que diu el poema quilomètric.

Total: poesia de bufons per a un diumenge de matí de maig dins la Setmana oficial de la Poesia.

L’única pregunta és: calia?

8 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Doncs clar que calia! Indubtablement, si no… com ens ho haguera contat? Una llàstima que no anara Andreu Galán.

A l’any que ve faça la proposta de fer un recital mentre es cuina una paella en mig de les Rambles.

Per cert, els va dir que s’estaven celebrant els Jocs Florils de poesia satiricopolítica?

Calinca ha dit...

Sr Alietes, és d'agrair el profús elenc de poetes que ens ha oferit, i que anima potser a fer alguna que altra lectura. No sabria dir si els poetes caminants que vosté descriu, inclosos els de Pedra Foguera, podrien definir-se com a 'poetes', o considerar-se interessants o no, però el que és cert és que es tracta d'un grup de persones que VAN de poetes per la vida, cosa que què sé jo, per mi com si van de bombers torers, o de porters-regatejadors.

Si mal no recorde vaig assistir a algun que altre acte d'alguna Setmana Poètica de Barcelona, en els temps de la pesseta. Hi havia, com no, coses que pogueren valer la pena, però en conjunt era una cosa molt de 'guai', d'intelectualitat pija, de poeta subvencionat i autors maleïts de saló.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Xe, ha estat fi el Calinca. He acabat un poc marejat amb tants enllaços, Alietes, però trobe molt interessant aquest testimoni sobre sobre els Pedra Foguera i demés. Ara jo també he trobat a faltar a l'Andreu Galan.

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies pels comentaris.

Capità, m'apunte molt seriosament el recital mentre es cuina la paella. Li'l proposaré al Pedrals que té molta mà com a organitzador d'esdeveniments.

Jo, passats els dies, crec que sí que calia fer aquell acte. Ni que siga per donar a conéixer públicament gent que està fent poesia (escrivint-la i dient-la). Un altre cantar és la qualitat d'eixa poesia. I la continuïtat.
Ara per ara (i malgrat la crisi que s'arrossega) Barcelona és una fàbrica de produccions artístiques. I crec que això ja és bo en si. Ben altra cosa és que les produccions puguen assolir una difusió com cal, un mercat que les puga fer rendibles.

Amb el post pretenia donar a conéixer noms de gent que ara està fent, eixamplar el cercle de coneixences.

A Andreo (se'n recorden d'Andreo?) Galan se'l deuen haver passat per la Pedra (Foguera).

Alietes el del Corralot ha dit...

Ah, se m'ha oblidat recomanar-vos especialment el bloc d'en Pedrals. Entreu-hi i cliqueu els vídeos del seu grup Els Nens Eutròfics. Són per morir-se de riure. Sobretot la versió de Love is in the air, traduït com L'amor és un peix.

Xavier Aliaga ha dit...

La descripció que fa Elies de la colla és prou ajustada, no ho negaré (no sóc el representant d'esta gent ací a Xàtiva), però estan fent algunes coses interessants.

La idea de seleccionar en el meu bloc un poema de Martí Sales era fer una xicoteta dedicatòria a la Comtessa. Hi haurà més poetes. I agrairà el mateix nivell de debat (si s'escau)

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Del Corralot:

Però els va convidar a participar als Jocs Florils?

Alietes el del Corralot ha dit...

Acabe de convidar Josep Pedrals a participar als Jocs Florils. I li he fet la proposta del recital empaellat, o de la paella recitada.