La Lluna en un Cove... ¿de nou?

Doncs sí, efectivament, La Lluna en un Cove de nou... I tan de nou! Ara, amb més energia que mai!

Amics del Penjoll, vos presentem el que serà d'ara en endavant el format de La Lluna en un Cove, amb una enquadernació millorada, amb imatge de portada, i tapes plastificades. I moltes més sorpreses a l'interior...

Alguns van dir que no passaríem dels tres primers números, que prompte aniríem al forat... Doncs bé, hem tret el tres primers, el 4, el 5 i ara...

NÚMERO 6 DE LA LLUNA EN UN COVE - AMB NOU FORMAT MILLORAT

Resums argumentals:

La síndrome d'Amelie. Raquel Santiago - "A la Sílvia la perden les paraules boniques. Quan un home li llança una floreta, ella és incapaç d'acceptar-la i punt". La vida d'una dona fent equilibris sobre la fina línia que separa la realitat de la fantasia.

La prosista. Gemma Pellisa - Quan J. S. va presentar el poeta a la prosista, ella va haver de dissimular la torbació que sentia per haver estat presentada com a tal. Era la primera vegada que algú es referia a ella com a escriptora. El poeta, que estava assegut davant seu, va fer veure que no s'adonava del rubor i li demanà, sobtadament interessat, per la seua obra.

La Virgo Màxima parla... i Cèsar calla. Natàlia Senmartí - El fastiguejava haver d’acostar-se, per tercer dia consecutiu, al quarter de la Guàrdia Pretoriana. Arribar-s’hi significava travessar Roma començant pel Fòrum, la Subura, el Vicus Patrici..., les defenses de la porta Viminal per a topar, tot seguit i de morros, amb l’andròmina sinistra i immensa de la Castra Praetoriana.

El Barranc dels Batans. Conrad Freixe - Semblava mentida que en aquest lloc estret i agrest s’hagués pogut aixecar una fàbrica tèxtil. I, tanmateix, ací davant tenia l’edifici, a l’altre costat de la petita esplanada: un edifici a hores d’ara completament en ruïnes, esbalandrat per totes bandes, i, per descomptat, sense sostre per l’esfondrament que aquest havia acabat patint al llarg dels anys d’abandonament absolut..

Sobre els autors:

Raquel Santiago Batista (Barcelona, 1976). Sóc diplomada en Magisteri i llicenciada en Lingüística per la Universitat de Barcelona. Em coneixen a la blogosfera amb el pseudònim de llenguaddicta, i publico alguns dels meus relats i poemes al blog http://contesllenguaddicta.blogspot.com. Escric des que tinc ús de raó: diaris personals, contes, poemes, idees, pors, angoixes, inquietuds... i un bon munt de cartes a amics d’arreu del món. Hi ha qui neix amb un pa sota el braç, jo segur que vaig néixer amb un llapis a la mà.

Gemma Pellisa Prades (Tortosa, 1986). És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i, actualment, està cursant un doctorat en literatura catalana medieval. Ha guanyat diversos premis literaris de narrativa breu, entre els quals, l’Scribo (novembre de 2006) amb El moment de la seducció, l’Unificcions (2008) amb El megalòman o el Premi en Prosa Sant Boi de Lluçanès (2008) amb La Ce Rompuda i ha quedat finalista als Premis Tinet de narrativa curta (2008) amb Qüestió d’estat. Una de les seues passions és viatjar, sobretot a Itàlia, on va viure durant mig any. El somni, el mateix des que tenia sis anys: ser escriptora.

Marc Aureli Espinós (Castelló, 1983). Com a escriptor, es considera un diletant reincident, i a sobre impenitent. Ha collaborat en el número 1 de La Lluna en un Cove, amb el relat El núvol. Una altra de les seves perpetracions literàries ha estat Tolerància, deixada caure en el número 3 d'aquesta mateixa publicació. Trista Nola és el seu tercer treball en el camp de la narrativa. Amenaça de tornar amb més històries de les seves.

Natàlia Senmartí Tarragó ¡Salve! He nascut a Barcelona, i fa quasi trenta anys que visc al Principat d’Andorra. Em dedico a l’ensenyament de la història de l’art i del cinema a l’escola d’Art del Comú d’Andorra la Vella. Abans vaig donar classes de disseny, còmic, paper maixé, il·lustració, tècniques d’animació i plàstica per a infants, joves i adults. M’he dedicat a il·lustrar llibres de tota mena i alguns dels meus dibuixos, gravats, pintures, han estat exposats en galeries de l’estat espanyol i al Principat. Sóc llicenciada en Història de l’Art. Però, la meva dèria, sense menysprear altres com la fotografia, consisteix a escriure i, d’una manera quasi histèrica, compulsiva, sobre temes històrics. Sempre em trobareu uns dos mil anys enrere, o encara més enrere, en els llimbs de l’Olimp, o a les ribes del Nil.

Conrad Freixe (Figueres, 1976). Ha passat la major part de la seva vida a Alcoi, País Valencià. En La Lluna en un Cove ha publicat: La dona de negre (núm. 4), i L'ou (núm. 3).

La Lluna en un Cove, número 6

A Xàtiva podreu trobar-ho en:

Llibreria "Vaixell"
C/ Pintor Perales, 4
46800 Xàtiva
Tel. 962281775

..

Llibreria "La Costera"
C/ Gregori Molina, 17, baix esq.
46800 Xàtiva
Tel. 962272867