dimecres, 27 de maig del 2009

Un experiment molt abertzale

Estic totalment deprimit. Sí, sé parlar català. Fins i tot sé dir “aleshores” i “gairebé”. I també “doncs”, tu! Però ai, no m’agrada la música de banda (tant m’és que la toque la “Nova” o la “Vella”). Tampoc no m’acaben de fer el pes les falles, veges tu. De fet, tots els anys per falles, me les arree fora de València. Em vaig a qualsevol lloc per tal de no sentir esclafits ni veure rallis fallers. I ara només em faltava llegir les afirmacions del Capità: «Qui no sap cuinar una bona paella tampoc no és valencià de llei».

Seré un apàtrida? Un pròfug renegat
amb l’amor patri cuirassat de clofolles?
Seré per cas un dels tres “gilipolles”
citats per Rus? Estaré desclassat?

I no s’atura ací la cosa. La meua depressió encara s’ha agreujat més quan he sabut que tampoc no podria ser, posem per cas, un basc de debò. Vegem, si no, aquest vídeo.


Deprimit, estic totalment deprimit! Sort que sempre ens quedarà París... O el consol de la lírica!

11 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

I a vosté què li costa aprendre a cuinar una bona paella? Vol dir-me que renega d'aprendre a cuinar una paella?

Sàpia que saber fer una paella és condició "sine qua non" per ser valencià, però sàpia també que no tots els que cuinen bones paelles són valencians. I sàpia també que si vosté ha nascut al PV, parla català i no sap cuinar una bona paella... vosté no és un valencià de soca-rel, però potser sí una valenciana.

Davant esta situació, m'oferisc a desvelar-li els secrets del popular art gastronòmic de la paella. És més, propose que el següent simposi penjollaire siga al voltant d'una bona paella.

Alietes el del Corralot ha dit...

Amb raó està deprimit! I no és per a menys. Però si bé furga en el seu interior vorà que no es tracta de depressió, sinó de mal de consciència, o, encara pitjor, de traïció!

És evident que per ser valencià s'ha de saber cuinar una paella!
Hem perdut molts anys de la nostra vida defensant una llengua (de nom borrós) i un país (imaginari). Però la gastronomia resta incòlume.

Un amic, Vicent Morelló, flautista durant nou anys en l'orquestra de l'Haia, organitzava cada diumenge una paella en sa casa de Voorburg. A la paella dels diumenges acudien amics o no, perqué hi havia diumenges que la cuinava només per a ell i per la seua xicona. Un acte religiós, vaja.

Poques coses queden. La gastronomia n'és una d'eixes poques.
I la gastronomia dels valencians passa, ineludiblement, per l'arròs i, més concretament, per la paella.
La paella dels diumenges (o dels dissabtes), un acte litúrgic de l'amistat.

Propose que la propera trobada penjollera siga al voltant d'una paella! I com diu l'alemany que canta, per a beure vi negre!

Aquil·les Sisternes ha dit...

Està bé, està bé! Em rendisc! M’ensenyaré a fer ben feta una paella de faves i carxofes. Amb llenya! Però les bandes de música no, per favor! M’imagine una processó de la Mare de Déu (amb l’abat i el Rus darrere —sí, eixe que diu que els músics són més rojos que un titot—, la “Nova” o la “Vella” interpretant el “Mater Mea”...) i... m’aborrone, tu! I què em dieu dels festivals de bandes de música, eh? Preferisc mil vegades les falles. La d’Alietes fa tots els anys un llibret molt xulo.

el moro Mussa ha dit...

És cert això que m’han dit? Que un valencià de debò fa la paella i després se la fot, però els ferros, els han de rentar les dones, les núvies, les mares o les amigues? M’han afirmat que un home valencià de llei mai no neteja la paella després de fotre’s l’arròs.

Alietes el del Corralot ha dit...

Els ferros no es renten mai!

Si es referix a la paella en si, això ja depén de l'afició al fregall que tinga cascú.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

La paella tampoc es renta!

El que es renta és el calder i la paella te la menges que sinó no val per a res! però tranquil·les, xiques, que el calder el renta el Xixi també.

Aquil·les Sisternes ha dit...

A mi em sembla que el comentari del moro anterior té una mica de mala bava. Però clar, crec que la contestació de Tarsan és errònia. El recipient on es fa la paella no es diu calder, és diu paella. És possible que el moro Mussa, per tal d’evitar la confusió entre continent i contingut, utilitzés l’expressió “ferro”. I la seua pregunta roman sense contestar. Jo li donaré algunes pistes. A l’hora de fotre’s l’arròs, hi ha bufetades; a l’hora de rentar la paella, ningú no té pressa. És més: quan arriba el moment ineludible en què uns o altres hauran de realitzar tasca tan ingrata, sempre hi ha qui, de sobte, diu que ha de marxar, perquè se li ha fet tard, té un compromís ineludible, etc. Tot aquest ritual també és molt valencià, valencià de debò.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Aquil·les, el primer que ha de fer és aprendre a fer paelles, perquè no té ni idea. La paella és un calder pla que té mànec. I el calder de la paella no té mànec, per tant no és una paella. Ai, ai, menuda patinada!

Aquil·les Sisternes ha dit...

Senyor Tarsan, no sabré fer una paella, però conec perfectament el nom de l'estri que s'utilitza per a fer-la: p-a-e-l-l-a. Sempre se li ha dit així. I fixe's el posa al diccionari:

paella f 1 1 Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes.

Li faig notar que, segons la definició del diccionari, la paella pot tenir dues nanses petites.

Capità Superflipo ha dit...

De faves i carxofes! Què fan discutint de conceptes intranscendents dues persones amb seny que no saben fer una paella? Si saberen fer una paella no es preocuparien dels aspectes conceptuals, sinó pel gust de les coses. Com sempre passa, als que s'assenten a la part esquerra de la paella (eixos que diuen aleshores i gairebé), es preocupen més les coses secundàries i el tindre raó que les principals... Així anem al PV... Una dreta hipertrofiada i moltes esquerres atrofiades... Gràcies per materialitzar un exemple real de la paella de FAVES i CARXOFES A LLENYA. Què més els dóna com es diga? Si això simplement és un útil per cuinar, l'important és saber cuinar la paella (negociar amb els ingredients: faves, carxofes...). Xe! S'imaginen que es poguera dir de les dues maneres?

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

En Xàtiva i en molts altres llocs sempre s'ha dit calder, però si vosté es fia més del diccionari, cap problema, com diu Super, tampoc anem a perdre el temps discutint açò.