dijous, 21 de maig del 2009

Notícia de Roberto Bolaño


Em permet un recés en la voràgine de creació líricosatíricopolítica que ha pres als i les penjollaires. Una miqueta de prosa, va!

De l’última estada a Xàtiva conserve, entre altres records, la perplexitat que em va causar el desconeixement general que de l’escriptor Roberto Bolaño es té a les nostres terres. Ni els amics més pròxims a la literatura ni els amics lectors no n’havien fet ni un tastet. A alguns ni els sonava el nom del xilé. Per contra, a Barcelona és quasi una icona (l’Àlex Rigola va fer una adaptació de 2666 per al Teatre Lliure, i en algunes cantonades de la ciutat es poden trobar xicotets retrats de Bolaño fets amb sprai i plantilla) i als EUA Bolaño és l’escriptor de l’any.

Bolaño és una rara avis (ho era, vaja. Va morir el 2003, als 50 anys d’edat, de cirrosi hepàtica). Escriptor compulsiu de vida intensa i viatjada: Xile, Mèxic i Catalunya són les seues tres grans destinacions vitals. Assalariat en mil i un treballs abans de poder dedicar-se en exclusivitat a la literatura. Coneixedor de tantíssimes misèries humanes. Capaç d’abocar sobre el paper tot el viscut i imaginat.


Recomane, per anar al gra, les dos novel•les que li he llegit: Los detectives salvajes i 2666 (que encara no he acabat). El llibre de relats Putas asesinas se'l poden estalviar vostés, però estes novel•les, no! Sobretot 2666, inconclosa: la mort se’l va endur abans d’enllestir-la del tot. 2666 és un gratacel de la literatura actual, escrit, com les grans obres, sense manies, sense complexos, sense estar esperant de reüll el vist-i-plau de la crítica.

Bolaño és una esponja que ha assimilat el millor de la vèrbola incontenible dels escriptors sudamericans i el millor del joc formal i estructural de la tradició europea. Actual i fidel a la narració, no s’embranca en el discurs pel discurs.

Bolaño escriu la vida tal com raja, i l’escriu des de la vida mamada, no des d’un despatx de professor universitari (amb tots els meus respectes pels despatxos emmoquetats dels professors universitaris). Bolaño escriu des dels budells i no des del llibre d’estil ni des del diccionari de sinònims, i això es fa patent en cada frase, en cada paràgraf, en cada capítol.

Bolaño, una bona lliçó per a qualsevol literat. I per a qualsevol aprenent del que siga.

11 comentaris:

Cul de sac ha dit...

2666 va ser la primera i fins ara l'única lectura de Bolaño que he fet. L'estiu passat vaig ser abduit per esta colossal novel·la que et parla de tu a tu, que conta les coses, com molt bé diu, des de les entranyes. Sóc un lector desficios, massa inclús, i molt pocs escriptors han provocat en mi la sort de la lectura de mes d'una de les seues obres, però en la rereguarda ja tinc una compilació de contes del Xilé esperant que finalitze el llibre que ara tinc entre mans.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Com a fan de Bolaño, especialment dels Detectives Salvajes, tinc que aplaudir-li esta entrada, Alietes. Los detectives salvajes és sense dubte una de les millors novel·les que he llegit en els últims anys. 2666 és excel·lent però com m'entusiasmà tant Los detectives me la deixe un poc en segon plà. Del recull de relats del que parla, PUTAS ASESINAS, no diria que se'l poden estalviar... hi ha dos que me semblen magnífics: un és el també titolat PUTAS ASESINAS, el monòleg de la tia és bestial, costa creure que estiga escrit per un home, “Y aún más, personal o impersonalmente, tú y yo volveremos a entrar en mi casa, a contemplar mis cuadros (el príncipe y la princesa), a beber cervezas, a desnudarnos, yo volveré a sentir tus manos que recorren con torpeza mi espalda, mi culo, mi entrepierna, buscando tal vez mi clítoris, pero sin saber dónde se encuentra exactamente, volveré a desnudarte, a coger tu polla con mis dos manos y a decirte que la tienes muy grande cuando en realidad no la tienes muy grande, Max, y eso deberías haberlo sabido, y volveré a metérmela en la boca y a chupártela como probablemente nadie te la había chupado, y luego te desnudaré y dejaré que tú me desnudes, una de tus manos ocupada en mis botones, la otra sosteniendo un vaso de whisky, y te miraré a los ojos, esos ojos que vi en la televisión (y que volveré a soñar) y que hicieron que fuera a ti a quien eligiera, y volveré a repetirme que no es nada personal, volveré a decirte, a decirle a tu recuerdo nauseabundo y eléctrico que no es nada personal, y aún entonces tendré mis dudas, tendré frío como ahora tengo frío, intentaré recordar todas tus palabras, hasta las más insignificantes, y no podré hallar en ellas consuelo..." O què me diu del relat EL RETORNO? Eixe inici: "Tengo una buena y una mala noticia. La buena es que existe vida (o algo parecido) después de la vida. La mala es que Jean-Claude Villeneuve es necrófilo." Això sí, si tinguera que fer una valoració general, crec que Bolaño no és massa bo en lo del relat curt. Al blog faig en moltes entrades xicotets homenatges a alguns personatges de Los detectives(a entrades de fa un temps es nota més, que tinc bolañisme, que es fa fins i tot pesat de tant que el cite), la cita que tinc posada al perfil és també de Los Detectives, d'una de les parts d'Amadeo Salvatierra. He discutit sobre la presència dels personatges femenins, sobre la sexualitat de Lima i Belano, sobre els personatges presents però absents perquè estàn morts, sobre pares o mares de personatges que potser només apareixen una línea entre les sis-centes pàgines, sobre Cesárea Tinajero, mil coses, i fa uns mesos vaig tindre una cerdeta durant unes setmanes i la vaig batejar CABORCA, com la revista de Cesárea Tinajero. Li torne a aplaudir l'entrada i a recomanar enfervoridament a tot lo món la lectura de les coses d'este home.

Garcilaso ha dit...

Però ara no tocava la sàtira política? aleshores, ara fem relats XXX?

Unknown ha dit...

pren bona nota... i aquest estiu ja tinc cosetes per a regalar-me al meu natalici... gràcies amic!

Unknown ha dit...

uisss volia dir "prenc" bona nota... ai! el subconscient... jejejej!

Alietes el del Corralot ha dit...

Ei, Garcilaso, perdone si amb el post li he fotut la inspiració pels aires. Era per obrir altres temes. Torne-la a buscar!

Ja sé que vosté, Comtessa, és una fan de Bolaño. Amb els relats em passa que ja els trobe (i millor escrits i desenvolupats) dins de les novel·les.
2666 em sembla una novel·la prou més adulta que Los detectives. En Los detectives el pes recau en els personatges i en el desenvolupament de les seues insatisfaccions: l'acció és mera anèdota. En 2666 l'acció va per davant dels personatges i això és el que trobe més interessant.

Funam, ja li pille la directa!

Garcilaso ha dit...

Pense que valdria la pena comentar els poemetes i deixar altres temes per a èpoques fluixes del Penjoll.

Capità Superflipo ha dit...

No acabe d'entendre, com hi ha gent que assenyala esta entrada d'espantosa. A mi no em sembla així i m'agradaria que algú que l'ha assenyalada així ens donarà alguna raó.

Alietes el del Corralot ha dit...

A mi també m'interessa saber qué troben d'espantós en este post, més que res per ajudar-me a millorar com a persona. Sóc molt innocent jo.

I també l'havia escrit esperant algun senyal del mestre Calinca. Sé que a ell això de la lírica satíricopolítica no li acaba d'agradar, i com fa temps que no se'ns apareix, pôs havia pensat que potser si obria un tema nou...
Veig que ni així.
En tot cas, aprofite l'ocasió per enviar-li una salutació allà on es trobe.

Tadeus ha dit...

Sr Alietes, li diré que he llegit almenys un llibre de Bolaño, però no em pregunte el títol perquè no m'enrecorde. És cert que els darrers temps el nom de Bolaño està tenint molta nomenada per tot arreu, i hi ha moltes persones que em recomanen d'una manera o altra la lectura d'alguns dels seus textos, cosa que segurament faré (s'aproxima l'estiu i amb ell la promesa d'un temps per a la lectura). D'entrada, però, sóc bastant reticent a llegir llibres del que jo considere el 'grupet d'amiguets que es creuen algú en el món de la literatura en castellà' afincat a Barcelona, i amb estrets lligams amb el món editorial. El seu representant màxim és Vila-Matas, 'escriptor' summament mediocre, o més bé un 'amant de la literatura que voldria ser escriptor'. Juan Marsé, Vázquez Moltalbán, i alguns altres, són exemples també d'escriptors de 'andar por casa' convertits en no sé sap bé què. M'alegra vore que dins del món 'literari' barceloní hi ha personatges, com ara Bolaño, que estan per damunt de tot açò.

Alietes el del Corralot ha dit...

Efectivament, Enrique Vila-Matas és un factòtum del món literari i editorial, almenys a Barcelona (i de repercussions a tot Espanya). És l'escriptor erudit que sempre vestix de negre. Va ser ell qui es va fer amic de Bolaño, qui el va assaltar, qui li va buscar l'amistat. No hi ha homenatge o xarrada sobre Bolaño on no vaja Vila-Matas a contar anècdotes sobre l'escriptor xilé. Vila-Matas s'ha fabricat el personatge de "l'amic", quasi d'"el confident literari" de Bolaño.
Més enllà d'açò, i de la seua pedanteria, a mi sí que m'agrada com escriu Vila-Matas.