divendres, 22 de maig del 2009

Crisi

Del desfici del vici,
a la paràlisi i el sacrifici

Davant el profectici malefici,
d’un precipici sense benefici:
el perjudici creditici.

Només suplici,
no supositici,
dins l’orifici excrementici.

De la paràlisi del sacrifici,
al desfici i el vici...

4 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Oh, Donya, em deixa vosté de pedra. Aprofite per llevar-me el barret i abaixar-me els pantalons en la seua presència.

Anònim ha dit...

Al més enllà també n'hi ha crisi?

D.ª Reencarnación Palomino ha dit...

Està vosté eixit Sr. Del Corralot.

Sr. Anònim, jo crec que hi ha crisi per tot arreu: crisi de fe, crisi financera, crisi de valors, crisi existencial, crisi de la pubertat... Ara bé qui més el pot orientar pel més enllà és el Santíssim Pare.

Aprofite per advertir que este poema no es presenta als Jocs Florils. Encara que eixa era la meua intenció quan vaig començar a elaborar-lo, al final em va eixir el tir per un altre costat i crec que no es pot catalogar de polític. Però com em va agradar com va quedar, vaig decidir penjollar-lo.

Alietes el del Corralot ha dit...

Òndia! Quina gran reflexió, Donya Palomino, sobre el germen de la seua pròpia poesia!

I una sàvia decisió que l'honora!

No tinc més remei que pujar-me els pantalons.