diumenge, 3 de maig del 2009

L’AMOR DEL REI SALOMÓ

No havia llegit res de Tom Sharpe i havia de posar-hi remei. Dissabtes al matí, al costat del mercat de Collblanc, prop del camp del Barça, es munten unes paradetes de llibres de segona mà. Sempre que m’entren les ganes de comprar llibres hi vaig, perqué ho tinc al costat de casa.

Trobe «Las tribulaciones de Wilt» en edició d'Anagrama, col·lecció Compactos, en bon estat, sense cap ni una guixada, i per 4 euros de l’ala. Compre també altres llibres. Regire i remire i un llibret em crida l’atenció: «El amor del rey Salomón», grup Anaya, col·leció Aguaclara, tapes dures i quadrades. Curiós. Il·lustracions a partir de pintures de Picasso, Manet, Klimt, Renoir,… Es tracta del Poema de Salomó de l’Antic Testament. Descobrisc que està guixat: “Para Tino con el amor más grande. Sarita. 15-2-97”. L’amor del rei Salomó i l’amor de Sarita en un mateix llibre! Un present que Sarita regala a Tino al sendemà del dia de sant Valentí del 97. Preciós: un xicotet tòtem caigut. Fàcil endevinar el final d’este amor. Quant de temps fa, Tino, que et vas desfer de tots els records de Sarita? Quant de temps fa que els regals de Sarita s'han dispersat pel món? Ara sí que me’l quede! Ai, Sarita, ja veus on ha anat a parar el teu amor més gran! A una cistella al costat de tants i tants llibres de segona mà. Tots llegits, tots gastats ja. El teu amor més gran, Sarita, aigua de borratja!

-Està ratllat i tot, eh?- li dic al xicon de la paradeta.
-Si t’emportes els altres, aquest te’l regalo.

El rei Salomó en persona

3 comentaris:

Tadeus ha dit...

Fenomenal manera de començar esta nova etapa del Penjoll, la que ve marcada per l'últim editorial i la voluntat de re-orientació del Penjoll plantejada per molts dels que se l'estimen (o ens l'estimem). Estic plantejant-me fins i tot demanar ser inclòs de nou com a autor, tot i que la bandera que hi ha a la capçalera em sembla un obstacle important, no per ser la bandera que és, sino per ser una bandera.

L'any 1997, coses de la vida, vivia jo a Barcelona, però no recorde entre les masses arquitectòniques i els rius humans de la metròpoli cap parella de'enamorats que es digueren Sarita i Tino. També seria casualitat!

De Tom Sharpe vaig llegir ja fa anys "Wilt", que em va arribar com una novela consagrada. És molt divertida, però he de dir que no em vaig quedar amb ganes de llegir més obres de l'autor. Supose, a més, que el pas dels anys li deu haver passat factura, com sol passar en estes coses de la creació literària.

peguie ha dit...

M'agradat la teua història. Pobre Sarita...i Tino quina barra!

Per cert , he escoltat a canal blau que el llibre de Xavi Aliaga és dels més venuts de la Fira del Libre de València. Enhorabona company!

Comtessa d´Angeville ha dit...

I jo que del Tom Sharpe este que ho he llegit casi tot o tot i no m'acaba d'entusiasmar...