Era un dia de festa,
d'orxata, pinta i pandereta.
A la capital de lo Regne,
disparaven una mascletà.
La gent a l'Ajuntament es concentrà.
Estava Rita la bailora,
Paco el tamboriler,
Eduardo, el cabareter,
i Alfonsito, el mamporrer.
La gent pensà que la traca començava,
i resultà ser la Rita que botava,
el balcó es va ensorrar,
i el País Valencià es va alliberar.
4 comentaris:
Peguie, poetessa, Safo penjollera, ha de canviar la paraula "votava" del vers onze per "botava", que crec que és el que vol fer-li fer a Rita. "Votar" és introduir el vot en l'urna.
Moltes gràcies i mil sorrys.
Efectivament, el que volia jo era botara i Déu no vullga allò altre que vosté ha dit!
Molt bonica la copla, Peguie. Sí senyora!
Publica un comentari a l'entrada