diumenge, 17 de maig de 2009

Sonet

Enfurismat davant del faristol,
aquell edil de mirada boirosa
proclama irat, amb vèrbola confosa,
que tots els rojos vol penjar del trespol.

I deixa caure, entre el nombrós estol,
que vol flitar, perquè no facen nosa,
tots els docents, veges tu quina cosa.
Per dir mongeta, en comptes de fesol!

«Quin valencià que estiga bé de l’olla
diu gairebé, en lloc d’un corrent casi,
o capsigrany, en comptes de pallús?».

L’edil refusa, per ser de gilipolla,
que el mestre diga aleshores o rasi.
I si per cas ho diu, que taste el fus.

4 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Aquil·les, està vosté incommensurable!

Aquil·les Sisternes ha dit...

Venint de vostè el compliment, Alietes, em quede més feliç que unes Pasqües.

peguie floril ha dit...

xe quan de talent desaprofitat, i si publiquem un llibre?

Anònim ha dit...

Pallús i fus rima amb Rus!