dissabte, 16 de maig del 2009

ELOGI DELS VESTITS (I)

(Afusellament a la matinada d’un poema d’Anselm Turmeda)

Vestits de franc fan fredat,
e al jutge han escandalitzat;
corrupte fan l’home pelat,
de Generalitat “tranquil•la”.

Vestits fan bé, vestits fan mal,
vestits fan Camps infernal
tot i creure’s celestial,
perquè En Costa els usa.

Vestits fan bregues e remors,
d’enemics de gürtels e bigots,
e fan cantar teles e ràdios,
me miserum.

2 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Mestre Lo Pol, té vosté el sa i atlètic costum de passar-se les bases dels concursos per l'entrecuix: La número 4 diu, entre altres coses, que els poemes no podran tindre més de 14 versos!

Això, sí, pot presentar esta versió en dos parts: feta la llei, feta la trampa! Vosté mateix.

Lo Pol ha dit...

Caguenlou, no me'n recordava! Ara ho solucione...