Sr. Anònim, jo crec que hi ha crisi per tot arreu: crisi de fe, crisi financera, crisi de valors, crisi existencial, crisi de la pubertat... Ara bé qui més el pot orientar pel més enllà és el Santíssim Pare.
Aprofite per advertir que este poema no es presenta als Jocs Florils. Encara que eixa era la meua intenció quan vaig començar a elaborar-lo, al final em va eixir el tir per un altre costat i crec que no es pot catalogar de polític. Però com em va agradar com va quedar, vaig decidir penjollar-lo.
4 comentaris:
Oh, Donya, em deixa vosté de pedra. Aprofite per llevar-me el barret i abaixar-me els pantalons en la seua presència.
Al més enllà també n'hi ha crisi?
Està vosté eixit Sr. Del Corralot.
Sr. Anònim, jo crec que hi ha crisi per tot arreu: crisi de fe, crisi financera, crisi de valors, crisi existencial, crisi de la pubertat... Ara bé qui més el pot orientar pel més enllà és el Santíssim Pare.
Aprofite per advertir que este poema no es presenta als Jocs Florils. Encara que eixa era la meua intenció quan vaig començar a elaborar-lo, al final em va eixir el tir per un altre costat i crec que no es pot catalogar de polític. Però com em va agradar com va quedar, vaig decidir penjollar-lo.
Òndia! Quina gran reflexió, Donya Palomino, sobre el germen de la seua pròpia poesia!
I una sàvia decisió que l'honora!
No tinc més remei que pujar-me els pantalons.
Publica un comentari a l'entrada