Quint i penúltim entrene oficial. L’expedició al Montcabrer (1389m) des del santuari d’Agres la conformàrem Jose, Josep, Miguel, Alietes el del Corralot, Enric i qui escriu este post. No s’ens va aparéixer la Comtessa D’Angeville pel santuari, potser perquè el dia va eixir núvol amenaçant pluja.... Però això era per davall dels 1000m d’altitud, per damunt, un dia solejat que ens va deixar ben clar que tot és relatiu, que depén de l’altitud què es mire i que mai puges dues vegades la mateixa muntanya. A més, ens va permetre ficar-nos en la pell d’El caminant sobre el mar de núvols. Hi ha millor manera de començar un 25 d’Abril? Com que una imatge val més que mil paraules, ací en teniu unes quantes:
Consells per a esta setmana:
La MiM és el 9 de maig. Les inscripcions estaran obertes fins el proper dia 4. El seleccionador d’El Penjoll ha considerat inscriure a la prova a tots aquells que han completat la totalitat dels entrenaments oficials, a saber: Jose i el Capità Superflipo. Per tal de reforçar l’equip s’ha nacionalitzat a un camejador amb experiència en la MiM, com és El Xixi. Per anar fent boqueta del què serà la prova, ací teniu dos vídeos on es pot comprovar que el seu recorregut no té tanta dificultat... sempre i quan no ploga com va ocórrer en la passada edició.
6ª eixida de preparació de la MiM 2009 (dissabte, 2 de maig): Dos recorreguts (curt i llarg) a triar-ne un.
Com el del dissabte que vé serà l’últim entrenament oficial i, malauradament, no tots els membres de la Comunitat de l’Anell van a fer la MiM es proposa fer una eixida amb dos recorreguts un curt (per als que no van a fer la MiM) i un altre llarg (per als que la van a fer).
Lloc d'encontre i hora d'eixida: Entrada a Llocnou d’En Fenollet, a les 8h.
Recorregut curt (16km aprox.): Llocnou –Pla de Benavent– Senda Andalusa – Alt de la creu – Genovés – Llocnou
Dificultat: Baixa
Temps estimat: quasi 4 hores (parant 20' a l’alt de la Creu a esmorzar).
Observacions: Ruta amb els quilòmetres inicials i finals per camí asfaltat i la resta per senda.
Recorregut llarg (30km aprox.): Llocnou –Pla de Benavent– Senda Andalusa – Alt de la creu – Barranc del Llop – Xopada d’Alboi – Cova Negra – Penya l’Aventador – Ermita del Romaguera – Barranc del Llop– Alt de la creu – Genovés – Llocnou
Dificultat: Alta, al conjungar la distància amb el desnivell de la segona meitat del recorregut.
Temps estimat: 6 hores i mitja (parant 20' a l’alt de la Creu a esmorzar).
Observacions: Ruta amb els quilòmetres inicials i finals per camí asfaltat i la resta per senda.
Recorregut curt (16km aprox.): Llocnou –Pla de Benavent– Senda Andalusa – Alt de la creu – Genovés – Llocnou
Dificultat: Baixa
Temps estimat: quasi 4 hores (parant 20' a l’alt de la Creu a esmorzar).
Observacions: Ruta amb els quilòmetres inicials i finals per camí asfaltat i la resta per senda.
Recorregut llarg (30km aprox.): Llocnou –Pla de Benavent– Senda Andalusa – Alt de la creu – Barranc del Llop – Xopada d’Alboi – Cova Negra – Penya l’Aventador – Ermita del Romaguera – Barranc del Llop– Alt de la creu – Genovés – Llocnou
Dificultat: Alta, al conjungar la distància amb el desnivell de la segona meitat del recorregut.
Temps estimat: 6 hores i mitja (parant 20' a l’alt de la Creu a esmorzar).
Observacions: Ruta amb els quilòmetres inicials i finals per camí asfaltat i la resta per senda.
10 comentaris:
Molta enveja, senyorets, però la nit d'abans se me lià més de lo previst i vaig acabar el dissabte de matí en un acte del PSOE a Quart de Poblet fent-li palmes a Alarte...
Com es pot triar entre el trajecte curt i el llarg? Ens separarem en algun punt? No perillarà aixina la missió de la comunitat de l'anell?
Comtessa, ens va deixar tirats, com xiquets sense guia! Sort que el Capità sabia molt bé on anàvem. I nosaltres la cridàvem: Comtessa! Comtessa! per aquelles serres, per aquelles pujades, per aquells indrets meravellosos. I no perdíem l'esperança que ens estiguera esperant allà dalt, al cim del Montcabrer, amb el seu vestit de festa, blanc i ampul·lós. Però res.
Vam parlar de moltes coses mentre pujàvem: d'Els neons de Sodoma, del gran Roberto Bolaño, de Jaume Cabré, de Paul Auster, de molts més autors, de poesia i de premis literaris. I de bons 33 també. I ens vam tirar uns quants pets mentre réiem i déiem: Això és un bon "pistoletazo de salida", o "un pet en l'horta a ningú li importa", deia Josep, allà en aquella ascenció, quasi quasi com a Der Zauberberg.
En fi, que tinc el gluti dret esbraonat i l'angonal esquerre fet a banderes, però quin gust respirar aquell aire sa i plaent!
Recorde a tots i totes els qui no van vindre que són uns cagarris.
I recomane de tot cor estes eixides que ens reconcilien amb el paisatge i la terra.
Això vos passa per convidar a l'aristocràcia, que vos deixa tirats, qué esperaveu?
Alietes, jure i perjure que la nit d'abans si no vaig dir cinquanta voltes QUE DEMÀ TINC QUE ANAR AL MONTCABRER no ho vaig dir cap. I major l'enveja després de saber de què parlaren durant l'ascensió!!!! Per l'amor d'un cerdo, una conversa sobre Bolaño al Montcabrer i no estar!!!!!
clar prefereixes a Alarte!
Que no era això anònim, que me van enredrar sense jo saber-ho, que va fer molt de mal el cafè-licor!!
Ah, i vam parlar d'altres coses! De coses molt interessants que podrien tindre cabuda en El Penjoll com a post. Ara me'n vénen dos al cap:
1)Capità, em va semblar prodigiosa la reflexió de Bertrand Russell sobre treball, capitalisme i cultura de l'oci.
2)I el tema d'ús i abús de l'estètica corporal: operacions, tatuatgeria o malalties alimentàries. El cos o la imatge desdoblada del cos? El ser mostrat, la porqueria del nostre món!
(Alietes amb la tatuatgeria no es clave, home, que tot i que alguns ho han banalitzat per a altres els dibuixets que portem tenen molt de significat)
Comtessa, els tatuatges que la gent normal i corrent puga portar en el seu cos no són més que fruit del capritxet i d'una moda absurda.
Abans tenien significat quan marcaven, com es marcava les vaques, de per vida a algú per una experiència vital radical, límit: passar per Auswitzch, per Dachau,... o si un era mariner que durant el XVII o el XVIII aconseguia travessar viu el Cap d'Hornos (vosté ho deu saber això). Tatuatges, marques de supervivència i resurrecció.
A mi em provoca riure que gent que no ha eixit de l'ou es tatue la pell amb agulles hipodèrmiques i guants de làtex. Em sembla una falta de respecte pel propi cos i pel cos dels altres.
Però cascú és cascú i es fa al cos el que li rota.
Publica un comentari a l'entrada