Tercer entrene oficial, amb vent gelat i passat per aigua. I què? Som professionals! La Comunitat s’amplia amb tres cares noves: Joanjo, Ricardo i Pere B., que compartixen recorregut amb tres repetidors de la setmana passada: Josep Manel, Jose i Superflipo. Com que el dia no acompanya, decidim eliminar el segon port puntuable, acurtant el camí i respectant la major part del PR V-78. Al final, fem 19 quilòmetres en 4h.15’. Ací teniu el reportatge fotogràfic:
Eixida cap a la penya San Dídac:
Voltants de la font de la Quintana:
Anant cap al "Merendero Pedro" i deixant la caseta de la Llum:
El riu d'Albaida i passant per baix la cova Negra:
Passant Les Arcadetes:
Consells per a esta setmana:
El dissabte que ve ens enfrontarem a una etapa d'altura. Pujarem fins a 1100m i ens trobarem amb un últim tram aeri, on els que tenen vertigen poden passar-ho malament o, simplement, no passar-lo (al cap i a la fi, el cim està a 20-30m d'este tram). Eixa serà la dificultat del dissabte: la sensació de buit. I com es pot entrenar per superar esta sensació? Bàsicament, tenim dues possibilitats (a triar-ne una): 1) Llegir La era del vacío, de Gilles Lipovetsky; i 2) Vore el següent vídeo, d’una ruta de poc més de tres quilòmetres que es diu El Caminito del Rey i que va pel congost dels Gaitanes a El Chorro (Màlaga):
4ª eixida de preparació MiM 2009 (dissabte, 18 d’Abril): Beniatjar – Cim del Benicadell – Beniatjar
Lloc d'encontre i hora d'eixida: Entrada de Beniatjar, a les 8h. (com arribar?)
Recorregut: PR V- 213 (Beniatjar – Cim del Benicadell – Beniatjar). En este enllaç de la pàgina web de Rocacoscollá podeu vore el recorregut.
Dificultat: Mitja (pel tram aeri final de l’ascensió i pels 7km continus de pujada)
Temps estimat: 4 hores (parant 15' al cim si el temps ho permet).
Observacions: Ruta quasi tota per senda que puja i baixa al Benicadell (1100m). Molt recomanable.
8 comentaris:
Enhorabona als braus caminants que van culminar una nova etapa senderista! A vore si el dissabte que ve sóc de la partida.
El vídeo del "Caminito" impressiona. Realment fa falta estar mal del cap per aventurar-s'hi. Mirant les imatges em pregunte com se les van arreglar per construir-lo, i quantes persones van morir en l'intent.
Valents!! La pròxima eixida que els espera és de les que més m'agrada fer per la contornà, la pujada al Benicadell, i que m'obligue a repetir cada cert temps. Molt molt molt recomanable!
Jo vaig pujar al Benicadell l'any passat, també des de Beniatjar, així que ho tinc un poc recent. A més, estic planejant algun viatge per als pròxims dies, la qual cosa vol dir que probablement el dissabte no estaré en la 4ª eixida del MiM 2009. Però encara no és segur.
Ahir vaig pujar al Montcabrer, des del Santuari d'Agres, i esta és una ruta que recomane vivament. De les millors que he fet mai.
Sra. Comtessa d'Angeville:
No estaria malament que s'obligara a repetir la pujada al Benicadell este dissabte. Així, no sols seria recordada com la primera dona en xafar el cim del Montblanc, sinó també la primera en formar part de la nostra particular Comunitat de l'Anell. Vinga anime's!
Segur que si ve Cal·linca canvia de parèixer i també acudeix a la cita.
Sr. Cal·linca:
La pujada al Montcabrer des d'Agres, és la que tenia pensada per al dissabte següent .
Pos vaja, quina casualitat! A mi el que més m'agrada d'anar a la muntanya és descobrir paratges i paisatges nous, així que amb les meues recents visites a Benicadell i Monstcabrer em ve més de gust anar a altres llocs.
De tota manera, recorden que tinc pensat organitzar una ruta per la Vall de la Casella, prop d'Alzira: pujar al Pic de la Ratlla, passant prèviament per l'Ouet i la Cova de la Galera, i amb la possibilitat d'anar fins al següent cim, el de Massalari. I també visitar la reserva de cérvols que ens trobem a l'inici de la pujada.
Pos mire què li dic, Capità Superflipo, que si no fora perquè el cap de setmana tinc viatge fetivalero a terres catalanes no li dic jo que no anava.
I estic amb Calinca, la pujada al Montcabrer preciosa i NECESSÀRIA!!!
És cert. Les caminades són per paratges preciosos. L'única salvetat que jo li pose és que amb el deler de fer quilòmetres, hi ha qui posa el "turbo" i no hi ha paisatge que valga. Encara no he pogut baixar-me el cor de la gola...
No és el meu estil, però ho ha venut superbé. És cert que "pensando no se llega a ná", però sense pensar no es va més lluny.
Publica un comentari a l'entrada