dimecres, 1 d’abril del 2009

Editorial

Uns han dit que sembla la Caixa de Pandora; altres, que és la cabina dels germans Marx. Jo m’identifique més amb la segona afirmació. A la caixa de Pandora —en realitat, un gerro— no entrava ningú; sortien coses, com la vellesa, la malaltia, la fatiga, la bogeria, els vicis, les passions, les plagues, les tristors, la pobresa, el crim... La mitologia diu que Pandora tancà el gerro abans que sortís l’esperança, que és l’única cosa que ens queda. Jo tinc l’esperança que El Penjoll ni bolque ni s’enfonse com un bot ple de gom a gom. Darrerament, com que embarquen en ell tantes i tantes entitats i persones —autors i comentaristes, coneguts i anònims—, la situació comença a guardar un paral·lelisme evident amb l’episodi surrealista d’Una nit a l’òpera. Servidor de vostès, que viatja com a polissó, imagina Alietes al paper del Fiorello dormilec (Chico), Calinca com l’Otis B. Driftwood remugant (Groucho) i Capità Superflipo com el Tomasso (Harpo) dels dos ous durs. I Riccardo? Ah Riccardo! El paper de Riccardo enamorat de Rosa, la bella soprano, podria correspondre a... Refelet. I a partir d’ací, gent i més gent que entra a la cabina: les cambreres que vénen a arranjar-la, el llanterner, Peguie, l’ajudant del llanterner, la lluna en un cove, el superagent Pardo, el funambuliste, Camot, les propostes literàries de Josep Manel, els mots de patxanga i el 33, els sussoïts de Vicent, la neboda de la tia Micaela, la discoteca de lo Pol, la dona de la granera... I Otis Calinca Driftwood que diu: «Agranar? Precisament això feia falta. Haurà de començar pel sostre, que és l’única cosa que no està ocupada». I Cul de Sac queixant-se: «Crec que comença a haver massa gent». És de veres; cada setmana arriba un convidat nou. «Tenia el pressentiment que anava a venir vostè», se li haurà de dir cortesament. També m’imagine Tarsan dirigint-se a la manicura: «No l’he cridada, però avant! Deixe-me-les curtes, que ací va faltant espai». I veig el Santíssim Pare fent-li una entrevista a Rubianes. I em vénen al cap Toni de l’Hostal, que sap més adormit que jo despert, i Sisa, cantant Qualsevol nit pot sortir el sol. «La veritat, no em figurava que la travessia anava a ser tan agradable», veig que exclama Drac Montúver. «Jo em veia ensopit a coberta, al costat d’un cambrer que em servia cava», intervé Calinca. La travessia és agradable, sí, però cada volta hi ha menys comentaris a les entrades. I ja ha arribat la primavera! I cada setmana creixen nous enllaços i nous gadgets, com les flors per abril i maig. I efectivament, açò s’assembla cada vegada més a la cabina dels germans Marx. Espere que mai no caldrà sortir-ne d’espetec.

escrivà de cort



14 comentaris:

Tadeus ha dit...

Extraordinari, Sr Escrivà! Chapeau!

Capità Superflipo ha dit...

Una editorial exemplar. Despenjollant! Enhorabona.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Un apunt lingüístic, vostés no gasten l'expressió casa de putes?

Cul de sac ha dit...

Una editorial com esta, que en si mateixa recull allò que és, o deuria ser, el Penjoll. Tal vegada el Penjoll actual amb la seua expansió, estiga més prop de ser una casa de putes (com molt be apunta la Comtessa), que el "camarot" extraordinari i sorprenent desitjat. Em sembla que l'esclat de la cabina no està per vindre. Ja és una realitat. Enhorabona Escrivà.

peguie ha dit...

Està molt bé Escrivà, genial!

Unknown ha dit...

Molt encertada editorial En Escriva. ha pegat vosté en el clau com cal, i no fent entrar el clau per la cabota... des del meu aram li envie meua sincera enhorabona.

refelet ha dit...

Una editorial molt divertida, escrivà!

Anònim ha dit...

És cert, l'editorial és fantàstic. Enhorabona, escrivà!

escrivà de cort ha dit...

Quan Refelet em va convidar a escriure l’editorial d’abril, vaig acceptar l’encomanda de bon grat. Vaig suposar que s’esperava de mi que escrivís alguna cosa de trellat. Ho he intentat i, pel que es veu, ho he aconseguit. Moltes gràcies a tots i totes. En arribar a casa i veure els vostres comentaris, he pensat que sou infinitament amables.

Alietes el del Corralot ha dit...

Poder fer creació fins i tot d'un editorial! Eixe és l'estil que a mi m'agrada per a El Penjoll.

I, pâ postres, el contingut no pot ser més encertat, Escrivà!

Apunte's dos claus: el del Funambuliste i el meu.

escrivà de cort ha dit...

Per si no tenia prou, ara rep un compliment seu, mestre Alietes. Em deixa vostè totalment desvanit. Moltes gràcies!

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Eh! que faltava jo!

A mi la comparació amb la cabina dels Marx, ja vaig dir que m'agradava. I ara el seu desenvolupament ha estat magistral. I a més, segur que si ens organitzem un poc encara n'hi haurà moltes sorpreses i no eixirem d'espetec!

Unknown ha dit...

¿organització? ¿a la cabina dels Marx? aleshores li lleva la gràcia...

Alietes el del Corralot ha dit...

L'escena del camarot és bona, boníssima; però no es perden les entrevistes a Grouxo Marx: una espècie de llibre d'estil per a El Penjoll.