dijous, 12 de març del 2009

SEXTETA PER CONJURAR L'HIVERN

sobre el palau de gel de la rosada
flirtegen les aranyes de l'hivern;
cristalls de fred, més nit que dia encara;
hi ha el gebre, hi ha la neu... sortós em perd
dins les talperes del teu cos: la brasa,
la llar al fons, promesa d'oli i mel.

10 comentaris:

Unknown ha dit...

poesia!!! per fi, un colpet de vent fresc a la cara d'aquest desequilibrat! gràcies...

Capità Superflipo ha dit...

Calent!... O, potser, he mal interpretat la sex-teta?

Cul de sac ha dit...

Calent no, jo diria quasi pornogràfic (eròtic em semblaria massa convencional). Bell i refrescant (com be diu el Funambuliste). Gràcies mestre.

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Alietes, modestament li faig un suggeriment: ¿no creu que este poema milloraria substituint: "sortós em perd
dins les talperes del teu cos"
per:
"sortós em perd
dins els sebadals del teu cos"?

Peguie ha dit...

M'encanta, és suggerent, tendra i breu però intensa...

I qué colló, que si, que ja és hora que s'acabe l'hivern, bona forma de celebrar-ho!

Anònim ha dit...

Què ha passat amb l'escrit del Valldalbaidí?

Alietes el del Corralot ha dit...

He seguit el suggeriment del Capità, el qual m'ha portat a reformular tot el poema. La cosa quedaria així:

sobre la pau de fel d'una lleganya
floregen les espanyes del riu verd;
vitralls de rent, més fill que tia rara;
hi ha pebre, hi ha la Seu... aquós em perd
dins els sebadals del teu gos: la massa,
Pilar, Alfons! compresa d'ovni a pèl.

Capità Superflipo ha dit...

Impressionant! Meravellós! Sublim! Excepcional!.... Sr. Alietes, vosté no ha millorat un poema, ha fet una aportació a la poesia en català. Li ho dic jo que no llig més poesia que la que trobe a El Penjoll i la del meu amic Enric.

No siga modest i diga la veritat a la gent. El que acaba de fer, Sr. Alietes, no és una reformulació del seu poema, ni una versió millorada del mateix. El que acaba de fer és, ni més ni menys, que l’altra versió possible del poema d’entre la infinitud de possibilitats. Realment excepcional la seua aportació. Quina valentia la seua!

Permeta’m que li diga que acaba d’encetar una nova forma de fer poesia: la de treballar les dos cares del poema. S’imagina les possibilitats? Extreure esta altra cara d’alguns dels seus poemes publicats (p.e. El tast del llamp) o, per què no, fer un poemari on es presenten les dos cares de cadascun dels poemes que el conformen. Enhorabona pel seu descobriment i les possibilitats que pot arribar a tindre.

Capità Superflipo ha dit...

Ah! Quasi se m'oblida fer-li un altre suggeriment: cal ficar un títol nou. "Sexteta per conjurar l'hivern" ja no li pega.

Alietes el del Corralot ha dit...

No se li'n passa una, Superflipo!

Té vosté raó: les possibilitats que obri un poema són infinites i ací no hem fet més que presentar-ne una altra cara.

Potser estic anant massa lluny (o potser em quede curt), però a vore qué li sembla este títol:

S'EXCITA PER CONTEMPLAR-SE EL XEU