dijous, 12 de març de 2009

"INVENTARI D'AFECTES PERDUTS" de Sara Bailac


Per un d’aquests atzarosos viatges que fas per la xarxa, i encuriosit per altres recomanacions, em vaig deixar caure per “Realitats i miratges”, el blog de l’escriptora Sara Bailac. Cal dir que de seguida vaig quedar enlluernat per la seua literatura hipnòtica, plena d’imatges d’una insòlita, senzilla i evocadora bellesa. Per això, només assabentar-me’n de la recent publicació de la seua darrera obra “Inventari d’afectes perduts” (Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2007), no solament vaig decidir comprar-la sinó que vaig fer mans i mànigues per obtenir-ne un exemplar dedicat per l’autora. Cosa que vaig aconseguir gràcies a la seua amabilitat i la generositat i predisposició de la gent de l’editorial Meteora.

Inventari d’afectes perduts” és la història d’una passió que es desferma i s’arreplega amb el ritme de les distintes fases del cicle lunar. Un mosaic de tessel·les petites perfectament encaixades que, en la mesura que vas llegint-les, sents com et cauen a dintre amb la serenor d’una gota que se expandeix sobre les aigües tranquil·les d’un bassal, que s’estremeix amb bategades concèntriques de goig.

Farcida de representacions de somni (“els peixos salten sobre el meu reflex”), de reivindicacions fantàstiques (“tota jo sóc una platja deserta: que desembarquin les paraules!”), de pensaments incontestables (“la seguretat seda l’inconformisme”).

Et veus menat a llegir una i altra vegada fins que les paraules se’t tornen transparents i una estona després, encara viatges amb els ulls entelats per aquesta mena de miratge al que involuntàriament retornes, per reprendre el camí del teu propi bagatge d’afectes viscuts.

Us deixe un tast:

Sense cel

Ens han portat a la sala d’operacions agafats de la mà. Jo cantava fluixet una cançó i tu callaves sense sentir-me. No hi havia bisturís ni serres, només desil·lusió. Abans que ens adormíssim he dit “si no hi ha cel, que ens tallin les ales”. Tu ja dormies.

De reüll, he pogut veure el rastre de decepció que hem anat deixant a les rajoles. Llavors, m’han sedat, però encara he pogut sentir l’olor que fa la tristesa quan aflora.

4 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Bona recomanació pel que es veu! Me l'apunte.
Gràcies.

josepmanel ha dit...

Bona tria farà vosté.

Peguie ha dit...

Gràcies per la recomanació, pegaré una ullada al bloc i apuntare'm el llibre.

josepmanel ha dit...

Llegiu també el blog de la Sara Bailac. Els seus escrits són fantàstics.