divendres, 20 de març de 2009

MANUAL D'ESCATOLOGIA (I): EL BON 33.

Estimats i estimades, arraconem l’hivern, guardem les mantes en l’armari, arreu arreu s’obrin floretes i també se’ns obrin els sentits i els esfínters: pas a la carn, pas als cossos!
Fa temps que em ronda pel cabet fer esta secció que parlarà d’alguns plaers que els racons del nostre cos ens poden proporcionar: plaers íntims, plaers quasi secrets, plaers gratis.
Vaig estar pegant-li una ullada al diccionari (eixe museu de les paraules dissecades) i vaig trobar açò:
ESCATOLOGIA: Manifestació escrita pròpia de qui pateix d’escatofília.
ESCATOFÍLIA: Complaença malaltissa a contemplar o tocar els excrements, a parlar o escriure sobre ells.

I a això anem! Hui: EL PLAER DE CAGAR UN BON 33.

Pocs plaers comparables a un bon cagar! Oooh! Pell de gallina i erecció del borrissol de tot el cos. Quina satisfacció! El món ocult dels esfínters a vegades ens reporta estes meravelles sensorials. (Recomane l’exercici de coordinació esfinteriana consistent a relaxar els plecs vocàlics mentre es va cagant: summament plaent la sensació d’obertura que travessa el cos de dalt a baix, de glotis a anus). Al bon cagar ajuda una dieta equilibrada i un temps de calma i assossec d’esperit: Ànima-Ment-Cos en harmonia: Som U.
El bon 33 arriba sense avisar. Normalment després d’una emponnada neta i curta, sense esforços ni sudoracions. Un gran plaer, però, ens solca el cos. Tanmateix un s’adona de la magnitud de l’obra quan la veu, no la pressent ni mentre va fent-la.

Com identificar un bon 33? El bon 33 compleix els següents requisits:
1) Unitat: un únic cagalló, de llargària igual o superior als 33 centímetres (d’ací el seu nom).
2) Gruix: igual o superior als 4 centímetres de diàmetre.
3) Actitud: desafiant. El bon 33 es falca a la base del forat de la tassa. Hi fa peu. Es diria que et mira i tot. Desafiadorament. Com un pistoler, com un mafiós. Es com si creuara els braços sobre el pit i et diguera: d’ací no em mouràs, caracollons!
4) Reacció: el bon 33 provoca d’immediat una admiració en qui l’acaba de cagar. Les admiracions esdevenen exclamacions retòriques d’este estil:
-Com podia tindre jo això dins del cos!?
-Com m’ha pogut eixir això pel florí!?
-Com pot ser tan recte si els budells són un bolic de vísceres?
Etc.
5) Resistència: el bon 33 suporta fins a dos descàrregues de cisterna sense perdre la dignitat. A partir de la tercera veureu que comença a doblegar el coll. A voltes no hi ha més remei que decapitar-lo. Oh, crueldat saturnal: matar al fill!
6) Textura: d’una duresa que si no el toques no t’ho creus. En hivern, el bon 33 fumeja (este fenomen desprén una bellesa quasi màgica, quasi hipnòtica).
7) Olor: evidentment depén molt de la matèria d’origen. N’hi ha, fins i tot, que no en fan gens; són els que jo anomene “un 33 senyoret”.
8) Color: ben fosc; marró negrós, res de mitges tintes. Lluny del marró clar o del marró rosat del Fortasec.

El més interessant del bon 33 és la seua dimensió moral: és l’únic cagalló que té allò que es diu “Entitat”. L’oposat del vigorós 33 és la fastigosa diarrea, que sempre denota malaltia (tot i que per efecte de l’aspersió amb qué es produeix pot deixar en les parets del Roca emotius estucats venecians).
Alerta: No us deixeu enganyar pels 22, que fan la mateixa cara però si se’ls mira bé descobrireu que no arriben a 33. El 22 no té la grandesa del 33 i no aguanta la primera envestida d’aigua de la cisterna, que ja doblega el collet.

Un bon 33 ens pot arribar a fer plorar de gust creatiu i contemplatiu.

Que el dolç plaer esfinterià vos acompanye!

25 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Preciós, Alietes, preciós!

Si fem un 33 perfecte, vol que li enviem la foto?

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Excel·lent treball d'investigació i conceptualització docte Alietes!

Ha pensat vosté en canviar-se el nom i passar a anomenar-se Dr del Corralot? La recent creada Universitat de Xàtiva hauria d'ofertar-li d'immediat la Càtedra d'Escatofília (si és que n'està, de disponible) o almenys el IEEPV hauria d'oferir-li una plaça de Co-Rector o Sub-Comandant o el que caga falta.

Aprofite per comentar-li que en les meues aventures per la muntanya he observat també l'existència d'una variant salvatge de l'animalet del qual ens parla: El 33 silveste! la seua qualitat ve donada pel nombre de mosques, moscardes i mosques verdes i altres éssers copròfils que atrau al seu voltant. Tot un fenomen de la natura.

Cul de sac ha dit...

Em plau vorer, senyor Alietes, que els efectes primaverals ja mostren en vosté els primers símptomes. Quina entrada més bella. Vosté no sap renunciar a la poesia ni tan sols quan inicia una sèrie d'estricte caire científic. Qui diu que la ciència no amaga bellesa? I quin protagonisme el del 33, ha deixat en un segon terme l'orige i objectiu de la sèrie: els plaers, intims, secrets, gratuïts. Espere amb ansietat la següent entrada, i ja se'm remou la inquietud per saber quin plaer obtindrà el "Oscar" escatològic o el del plaer més preat.

Capità Superflipo ha dit...

Xe! com m’he rist. Ja era hora que El Penjoll pujara un poc el nivell i parlara de coses realment importants. Este manual d’escatologia promet. Al menys la primera entrada podem dir que és de magnitud: un 33, ni més ni menys... Poesia pura i dura!

Capità Superflipo ha dit...

Un 33 és per a cagar-se i no torcar-se!

Capità Superflipo ha dit...

Què haguera passat si en mig de la càrrega policial a Barcelona hi haguera hagut algun manifestant elaborant un 33 senyoret?

Capità Superflipo ha dit...

I quan entres a un vàter públic, vas cara a la tassa i et trobes allí un 33 tot dret, plantant-te cara? Vaja el món a cagar!

Vicent ha dit...

M'he rist prou llegint aquesta entrada. Molt molt bo, Alietes.

Artés ha dit...

Molt bo.

Jo crec que els 33 si que es poden distingir m'entre s'engendren: Notes com el teu anus va ampliant la seua grandària uns mil·límetres més davant el desbordament de la seua capacitat.

Capità superflipo, té vosté raó: "Un 33 és per a cagar-se i no torcar-se!", ja que degut a la seua duresa, textura i superfície enlluernant fa una neteja automàtica i instantània de l'anus i l'espai circumdant mentre veu la llum. Podríem dir que són els cagallons més aseats de tots. Ho pots comprovar a posteriori, al veure, després de torcar-te, que el paper que has emprat està intacte.

Jo també afegiría que, degut al caràcter indiosincràtic del 33, sería oportú ficar-li nom i col·leccionar-les. També esculpir-les amb la mà i donar-li forma. (No s'allunyaría molt d'algunes obres d'art contemporani)

Tot i això, a vegades fan por, sobretot quan no se'n va al estirar la cadena. Aleshores t'agenolles i t'estires dels pèls cridant desesperadament: "Oh, Cagalló de les meues entranyes, ¿perquè has sigut eximida de descendir als teus inferns...? ¿Quin missatge de Satanàs em dus i què és el que vols de mí...?"

La resposta pot ser sorprenent...

deu Cm ha dit...

És increïble com heu tret a passejar tots el porc que porteu dins...

Diga 33 ha dit...

El 33 no pot tindre sols una entrada en esta secció; seria menysprear la seua grandària. Li pregue al senyor Alietes que li dedique una segona a mode d'oda de 33 versos com imitant la seua esvelta i opaca figura... va "perfa"...

Anònim ha dit...

I jo em pregunte: què diria un xanòfil pervers d'un 33?

Alien 33 ha dit...

Molt ben etiquetat aquest post com "assumptes interns"... I tant: es tracta del 33! No tots els interiors poden hostatjar un alienígena de tal grandària.

Capità Superflipo ha dit...

M'agrada el tacte amb el que estem tractant tan delicat com deliciós tema (encara que hi ha gent, com el Sr. Deu Cm, que no té la sensibilitat suficient per a digerir un tema així).

Suggeridors els comentaris del Sr. Artes. A mi, per exemple, em donen la idea d'envasar al buit un bon 33 i enviar-lo de mostra a l'IVAM. Sens dubte, seria un paquet bomba.

Recolze la proposta del Sr. Diga 33 (cal fer una cibercampanya per aconseguir-ho?). Per cert, Sr. Alietes, traga'm de dubtes, vosté utilitza l'expressió "bon 33"... potser coneix algun cas d'un "mal 33"? (Sempre i quan es complisquen els requeriments que tan doctament ha indicat).

refelet ha dit...

Bona entrada Alietes...o millor encara, bona eixida!

Superflipo, massa tarda, això ja ho va inventar Piero Mazoni. Pegue-li una vista en el guguel.

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Rafelet, estem parlant d'un 33, no d'una merda qualsevol. Segur que la "merda d'artista" esta feta amb trossos de 22 i d'algun retall d'11. Vosté creu que si el tal Manzoni haguera cagat algun 33 l'haguera condemnat a estar embotit i enredat en una llauna? Jo crec que no. La meua proposta és envasar-lo com si d'un producte xarcuter es tractara, a la llarga i amb plàstic transparent. Respectant sempre eixa fisonomia freda i altiva que té un 33.

Alietes el del Corralot ha dit...

Estan tots ben animats: ja veig que sabem de qué parlem i que hi ha opinions que amplien la dimensió de la jugada: millor!

Anem a pams.

Comtessa: vol dir que la vida tan atrefegada que porta li permetrà confeccionar un bon 33?

Cul de sac: el plaer íntim, secret i gratuït està en la deposició i contemplació de l'obra feta.

Deu cm: parla de porcs fora de la poquera. Això no és més que enveja "cotxina": on va a posar 10 cm al costat de 33?!

Diga 33: En el cas del bon 33, l'escultura supera a la poesia: com reduir un bon 33 a versets? Ridícul!

Capità: l'assumpte IVAM em fascina. Qué els pareix si a partir d'este moment cada 33 que caguem els l'enviem? Qui pot aconseguir l'adreça? Caldria unificar criteris i titular cada obra: "Ací va un bon 33", per exemple.

Capità: el 33 SEMPRE és bo, per això sempre és un bon 33.

Per cert, tant de parlar de cagallons i no m'han dit res de la foto de les floretes. Pâ una volta que em curre el post!

Capità Superflipo ha dit...

Cibercampanya "Exposem els bons 33". Col·labora enviant el teu bon 33 a:

Institut Valencià d'Art Modern
Guillem de Castro, 118
46003 VALÈNCIA

També pots fotografiar-lo i enviar-lo per e-mail a:
ivam@ivam.es

Reivindiquem l'IVAM com vàter públic. Convertim l'IVAM en un espai per a l'art esfinterià. Bombardegem l'IVAM amb bons 33!

Capità Superflipo ha dit...

Quasi se m'oblida, les floretes molt ben ficades a l'inici de la seua entrada, Sr. Alietes. Com evocant allò de: menges floretes i cagues... un bon 33!

Capità Superflipo ha dit...

Crec que, realment, a qui hauríem de dedicar uns jocs florals de poesia (no sé si política) és al bon 33.

Drac Montdúver ha dit...

Estimat Sr. Alietes.
Porte tot el dia pegant-li voltes al bon 33.
I per fi, fa tan sols uns minuts he agafat la cinta mètrica i l'he clavada dintre del Roca.
Déu n'hi do!! No estarem parlant d'un bon 22!!
Sembla improbable, per no dir impossible tal grandiositat.
Roca, des de la base (mullada) fins la sortida de l'aigua fan 35!!!!!
Vull demanar per favor si algú té una foto d'un bon 33 la fique per delectar-me amb tanta vastitud. Si algun dia faig un bon 33, me cage damunt!!
Gràcies pel magnífic post i com va dir vosté: "pur Penjoll".

Ano Nimi ha dit...

L'assumpte se n'ha eixit de mare... I si substituïu la foto de la capçalera i que isca del nas de la careta un bon 33? (que també té entre les seus virtuts ser un penjoll, justament en eixe moment celestial que va des de que aguaita el cap, fins que la seua popa abandona definitivament el si matern o patern)... O, potser, l'actual nas que corona El Penjoll pot arribar a la grandària d'un bon 33?

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Mondúver, acaba de descobrir un altra qualitat del comportament del bon 33 en la tassa del vàter: no te fase de vol, per tant, no esguita.

Anònim ha dit...

Este post és una merda... Una merda ben gran.

el funambuliste ha dit...

En Alietes, gran entrada, o millor dir, gran eixida, però tinc un dubte:
duc tota la setmana intentant un 33... sense èxit, però ¿ha probat vosté el plaer de tres bons 11? ummm un plaer triple, ¿no?