dimecres, 11 de març de 2009

Ciberacció: per la protecció dels "sebadals" canaris

A hores d'ara, l'única cosa que impedix a les administracions començar amb les obres del port de Granadilla és la protecció que té la seba com espècie, a l'estar inclosa al Catàleg canari d'espècies amenaçades.

El Govern de Canàries pretén desprotegir la part del sebadal de Granadilla (el més important de Tenerife i un dels primers de Canàries) que quedaria sepultat pel port i, a més, rebaixar el nivell de protecció de tots els sebadals de l'arxipèleg. L'argument, per part del conseller de Medi Ambient, és que el sebadal a Canàries es troba millor que mai, i parlen d'una població total de 400 km2. Enfront d'este argument, el món científic de Canàries ha posat les coses en el seu lloc, i ha presentat públicament un informe que desmentix de forma contundent que el sebadal es troba en bona situació, i per contra, parlen d'una població en absoluta regressió i que, com a màxim, no arribaria a 60 km2, set vegades menys del que diu el Govern canari. Estos rellevants científics sol·liciten al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí que es declare als sebadales de Canàries com hàbitat en perill de desaparició.

Unix-te a esta ciberacció d'Ecologistas en Acción de Canarias, punxant el següent banner:

12 comentaris:

Acuarius ha dit...

ché que bó...

Calinca ha dit...

Açò pot acabar en pa i seba.

Alietes el del Corralot ha dit...

Puc arribar a entendre (i no del tot) que la política expansionista i colonialista d'El Penjoll vulga fer arribar les CCCC a Bonrepòs i Mirambell (ni que siga utilitzant l'Aleluya com a mapa de ruta), però açò dels sebadals canaris ja ens queda una miqueta lluny, no?

Cul de sac ha dit...

Amb estes últimes entrades, no sé que pensar del projecte "Penjoll". No sé si estem mutant cap a una altra personalitat, si l'obertura generalitzada (a qualsevol tema o notícia) ens reaferma en una personalitat concreta i interessant, o si ens despersonalitza. La sensació (i això és una opinió molt particular) es que estem una miqueta torbats en els objectius i la línia argumental del bloc, per anomenar-la d'alguna manera. Jo no em mulle molt en les crítiques a les entrades, però considere que estem perdent, per damunt de tot, originalitat. I esta característica era amplament sol.licitada per molts dels penjollers no fa moltes setmanes.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Per tal d'eixir d'esta situació, vos propose una cosa (per allò de proposar). Amb el treball de mots de patxanga hem recuperat expressions pròpies de la llengua que ja existien, però que vos sembla si ara passem a crear-ne? hi ha moltes veus que es queixen de la colonització lingüística que ens arriba de l'anglés a través del castellà, com per exemple la paraula "internet". Al Penjoll ,però, s'han creat paraules com "penjollar", "xanòfil literari", "cal·linquista", etc. Per què no convoquem un certamen, no sols per a les CCCC, sinó obert també a totes les comarques de la perifèria, com Varcelona, Balènsia, etc. per tal de crear nous mots tot partint dels existents? Si hem fet un concurs de biografies fictícies açò també podem fer-ho!

Diccionari Provisional:

Cal·linquista: persona que fa l'esqueta (la definició no és meua, l'he sentida per ahí)

Penjollar: posar un "post"

Xanòfil literari: persona que disfruta amb expressions literàries minimalistes i d'escassa difusió.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Per descomptat estarien també els verbs:

Cal·linquejar, xanofilar, etc, etc. En xativí, xanofilar també donaria "aixanofilar", com "Aixàtiva" i "aixumenera". "Aixanofilar" té connotacions relatives a l'acte d'ensumar la xana literària.

Diccionari per a perifèrics:

Aixumenera: ximeneia

Capità Superflipo ha dit...

Esperava des de fa molt de temps uns comentaris com estos per poder donar la meua visió sobre el perquè i la importància d'estes ciberaccions relacionades amb el medi ambient. D’elles potser el que més extranye siga la ubicació geogràfica llunyana d’algunes, però crec que les qüestions de medi ambient no tenen fronteres ni límits político-geogràfics, ja que l’impacte ambiental o el desequilibri brusc o accelerat de l’ecosistema d’un lloc té conseqüencies en els altres (la tala accelerada de boscos a l’Amazònia té conseqüencies en tot el món, a l’igual que la contaminació produïda pels països desarrotllats, l’us de l’energia nuclear, l'extinció d'espècies per acció directa dels humans, la sobrexplotació pesquera, l’empobriment dels fons marins i un llarguíssim etc. on també es troben, indubtablement, els sebadals canaris).

Este ciberaccions són entrades que demanen un mínim de compromís i que tenen molta força (la major part de ciberaccions presentades han tingut resultats positius). Sols es demana punxar un link i perdre 2 minuts omplint el formulari o enviant un e-mail. No cal desplaçar-se de casa, ni donar diners, ni res complicat. Per tant, es pot fer un bé a la societat i al món des del propi ordinador sense menejar el cul. Malgrat el fàcil que és açò, ja fa temps que em vaig fixar que són ben pocs els penjollers que s’adscriuen a estes ciberaccions, el que em sembla molt més incomprensible que el que heu dit o suggerit indirectament en el vostres comentaris.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Estic inspirat!

Se m'acut una paraula nova. L'adjectiu "bufagambesc", que és una cosa molt roí. Funciona com "catalanesc" però es forma a partir de l'expressió "ser la bufa la gamba". Podríem dir que és un cultisme que s'ha d'utilitzar en ambients formals en substitució de l'expressió popular. No queda massa elegant dir del poema d'algú que és "la bufa la gamba", però en canvi si dius que és "bufagambesc", li dones un toc distinció.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Jo estic d'acord Superflipo, però no faça cas. Jo crec que ha estat una excusa per fer crítica d'altres coses.

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Tarsan:

Proposar està bé. Vosté mateix ja duu (què paraula tan bònica!) amb està tres propostes: concurs de fotografia, jocs florals de poesia política i este concurs de neologismes. Què vol que li diga? Fer propostes està millor que no fer-ne, però molt millor està prndre la iniciativa i dur-les a terme. Així que, si vol fer alguna cosa, faça-la!... i, si no té temps, no marege la perdiu.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Marejaperdius: persona que ni fa ni deixa fer!

Capità Superflipo ha dit...

La veritat és que he fet una traducció literal de l’expressió castellana que fa referència a fer perdre el temps i no representa el sentit del marejaperdius (que no sabia ni de l’existència del terme) de no deixar fer. Ni molt menys volia referir-me a vosté, Sr. Tarsan, com un marejaperdius. Des de la meua ignorància volia fer referència que la perdiu es mareja quan no es té intenció de caçar-la, que al cas vindria a ser quan es fan propostes sense la intenció de dur-les a terme... o que les duguen altres en lloc d'un mateix.