Clan de sicaris (II)

La setmana passada, la detenció d’uns sicaris donà peu a parlar de les màfies. Avui continue narrant algunes curiositats. Hi ha estructures mafioses que naixen de la misèria i la marginació. És el cas, per exemple, dels clans formats per certs grups ètnics. El clan de LMG i els seus germans, una extensa xarxa familiar formada per un nombre inacabable de fills, cunyats, nebots i, sobretot, cosins —primos, que en diuen ells— té uns orígens humils. Quan, ja fa temps, els primers membres del clan —el grup de germans (amb les dones i les proles respectives) i algun patriarca— arribaren per primera vegada a Xàtiva, duien a les esquenes anys de vida errant per altres pobles de la Costera. De fet, el grup encara conserva certs tics heretats del nomadisme, com ara la compravenda de cases i vehicles, i el continu canvi de domicili a diferents llocs de la ciutat.

Quan una minoria ètnica és rebutjada, els seus membres, a més de buscar l’abric de l’endogàmia (accentuada, en alguns casos, per la cultura ancestral), solen caure a la temptació de sobreviure vorejant la llei. Roben fòtils antics, sostrauen a les hortes, estiren bosses o carteres a llocs concorreguts... LMG i els seus germans, un cop establerts a Xàtiva, als racons més empobrits de la ciutat vella, començaren a buscar-se la vida en diferents activitats: treballs esporàdics a l’obra, tràfec d’obres d’art, mobles antics i taulells, petits robatoris, amenaces... En estes circumstàncies, l’activitat delictiva de baixa intensitat sol entrar en una espiral: els autors delinqueixen perquè no estan integrats, però no poden integrar-se perquè delinqueixen. Si en esta fase incipient, el clan familiar endogàmic, dedicat de manera més o menys organitzada a la delinqüència, no és frenat, esdevindrà una estructura mafiosa amb tots els ets i uts.

I ací arribem al punt essencial: un mafiós és aquella persona que té molt a guanyar —amb les seues activitats il·lícites— i ben poc a perdre. L’organització mafiosa —en realitat, una mena de mútua— es dedica a guanyar i repartir diners entre els seus components. Calinca, Drac Montdúver o jo mateix mai no ens clavaríem en estos embolics; som persones acomodades, amb un nom, una professió, unes relacions i un patrimoni que conservar —en general, els bons burgesos prefereixen que tot (fins i tot els negocis bruts) es facen dins de la llei—; una detenció o un empresonament són ben trasbalsadors. En canvi, la caiguda d’un cap mafiós, o d’algun dels soldats, és un mer contratemps —un cost del “negoci”, podríem dir—. La resta del clan és bolcarà en suport dels membres caiguts. Hauríeu d’haver vist la quantitat de primos i primas que hi havia a la porta dels jutjats el dia que la policia traslladà LMG i els dos parents detinguts a presència del jutge. A més, tenen bons amics advocats.

No és la primera vegada que LMG va a parar a la garjola. Des de fa temps, el seu clan realitza diferents activitats il·lícites: robatori d’antiguitats (mobles, quadres, taulellets), venda de substàncies estupefaents... Fa uns anys, ja fou detingut per terres de Castella. Pel que sembla, ell i alguns confrares s’havien dedicat a “netejar” xicotetes esglésies i ermites rurals de Sòria. En aquella ocasió, la policia interrogà un advocat i un perista, ambdós xativins, que presumptament havien col·laborat amb el capo introduint al mercat els objectes sostrets. Ara, la seua activitat delictiva ha fet un salt qualitatiu. I mentre, què fan les autoritats? Res! Mirar cap a altre costat. L’últim exemple? Els membres del clan han construït un enorme xalet tancat en una partida rural de Xàtiva i ningú no els ha dit res. Si jo hagués fet una cosa semblant, l’ajuntament m’hauria paralitzat les obres, m’hauria obligat a enderrocar tot allò construït en sòl no edificable i, possiblement, m’hauria imposat una bona multa —a no ser que tingués el carnet del partit que mana a la casa de la ciutat, clar—. LMG no necessita carnets. Li tenen por.