dilluns, 2 de març de 2009

Finalment guanyen els nacionalistes en Euskadi i Galiza

Efectivament, guanyen els nacionalistes, però els nacionalistes espanyols. El PSOE, com el PP, sembla que per a les eleccions autonòmiques està tocat per la Mare de Déu i gaudix de la immaculada concepció política. És a dir, és neutral, de centre i objectiu. Mentre que la resta són nacionalistes, parcials i radicals i encara que guanyen, perden les eleccions. Aquesta pretensió de neutralitat, és, però, pura metafísica. Són nacionalistes espanyols. I si ho amaguen, és només per a que els ingenus valencians, catalans, vascos, etc, els voten com el que no són: gent equilibrada i moderada.

Al costat d'aquesta, caldria afegir una altra confusió molt estesa: els gallecs també són majoritariament nacionalistes, però no nacionalistes gallecs, sinó nacionalistes espanyols! aquesta idea tan important per comprendre l'Estat Espanyol, sembla que encara no ha calat suficientment. Galícia formava part, històricament, del Regne de Lleó, que fou, prompte, una part de Castella i Lleó. Per tant, Galícia, sempre ha format part del "projecte espanyol" castellà. Sovint ens oblidem que abans del gallec Rajoy (àlies el tamborilero), el líder del seu partit va ser Fraga. I que, molt abans, el primer mandatari de l'Estat Espanyol durant més de 35 anys va ser un altre gallec, Francisco Franco. Naturalment, els gallecs devien estar molt orgullosos. Sols així s'entenen fenomens com el triomf electoral del PP que va seguir al Prestige.

Ells, PP i PSOÑ, andalusos, castellans i gallecs, espanyols tots, consideren un exemple de democràcia que ells puguen governar a Catalunya (Montilla) o Euskadi (Patxi López), però per a quan vorem un català o un vasc governant Andalusia o l'Estat Espanyol? Afortunadament ,sempre hi ha qui no pensa igual. Dia Pepe Rubianes, aquell gallec genial que ahir ens va deixar, dia : "Que se metan a España ya por el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario.”

14 comentaris:

Anònim ha dit...

TV de lo Regne d'Espanya encara no han reconegut que PNV ha guanyat en Esuskadi.

Anònim ha dit...

Ai ai Rafelet Rafelet que se te veu el plumeret...i está ple de pols

Lo Pol ha dit...

Tot això està molt bé. Però m'agradaria saber què collons han fet O Bloque i PSdGA per a que el PP recupere el poder tan ràpidament.

refelet ha dit...

Jo en canvi em pregunte perquè els incendis (intencionats) en Galícia es van produir en època de Touriño i no en època de Fraga.

Lo Pol ha dit...

Els incendis són un detall. Com les casposes acusacions sobre el despatx de Touriño o les reunions amb empresaris del líder del Bloque. Hi ha alguna cosa més que, des d'ací, se'ns escapa.

Peguie ha dit...

Tens tota la raó, el mateix opine,
tan malament ho han fet?

De tota manera, si tu sumes PSOE més BNG sumen 36 i ells en tenen 39. Sembla que ha anat a votar gent que l'altra vegada no va anar i crec que les anteriors, el cap de llista era el caduco franquista de Fraga, crec, no estic segura.

De qualsevol mode no em sorprén ja res...

Calinca ha dit...

En les anteriors eleccions galegues, el partit socialista i el Bloque van aconseguir majoria conjunta per un estret marge. El partit més votat, aleshores com ara, va ser el PP. El que ha passat és que un lleuger augment de vots per al PP, traduit en dos diputats més, ha fet retornar la balança cap al lloc on era abans. Per cert, Lo Pol, em fa gràcia que utilitze vosté "per a que", una construcció que no es considera "normativa" (que jo sàpiga), en comptes de "perquè". ¿Es tracta d'una xicoteta insubmissió contra la norma?

Lo Pol ha dit...

Ben vist! Sóc massa bon xiquet i massa major ja per a insubmissions...

refelet ha dit...

Hui fan un especial de Rubianes en TV3. Ací tingueu l'enllaç:


http://www.tv3.cat/actualitat/124360/
TV3-emet-lespectacle-Rubianes-sola
mente

Alietes el del Corralot ha dit...

Refelet, no s'enfade, home. Això dels diferents nacionalismes en Espanya (no oblidem, com vosté no ha oblidat, que la realitat política on vivim es diu "Espanya") és molt i molt recent. La absoluta majoria de la gent a Espanya se sent espanyola (i amb tota la raó que els segles d'història els dóna). Els diferents nacionalismes són excepcions que han crescut en les perifèries d'Espanya les darreres dècades. Això és així, i si no partim d'acceptar este fet tal i com és ho tenim ben fotut. Algunes pobres ànimes afectades d'un estrany romanticisme han intentat identificar les esquerres amb els nacionalismes: mentida! Miratges de la seua imaginació enfervorida. O és que vosté es pensa que, per exemple, els republicans valencians de la guerra civil eren nacionalistes: cap ni un! Ja s'ho pot traure del cap.

D'altra banda, estic convençut que "per a què" no és normativa perquè els capçanes dels catalanets es mengen la a del mig, i com que ells se la mengen, pôs ens l'hem de menjar tots: la lògica gramatical diu que "per a què" hauria de ser normativa. Jo la gaste.

refelet ha dit...

No m'enfade, home! I menys encara quan em fan comentaris interessants. Els segles d'història que recolzen Espanya com a realitat política són tres. És cert que molts republicans valencians se sentien espanyols. Però això no és l'important, allò important és que els "nacionals" com el seu nom indica, eren "nacionalistes", més concretament "nacionalistes espanyols". I ho eren, entre d'altres coses, perquè hi havia una cosa que s'anomenava Generalitat Catalana. També un govern autònom vasc. I, finalment, estava apunt d'aprovar-se l'autonomia valenciana. Això no és cap miratge. És una realitat. Com també ho és que molts dels impulsors d'aquesta autonomia valenciana tenien com a referència a Catalunya, que, al cap i a la fi, era la que s'havia avançat. Ja durant el periode anterior a la Guerra es va barallar la possibilitat de les federacions entre "regions", i naturalment les corts ho van prohibir. El "España ser rompe" ja existia i va ser un dels motius dels nacionalistes espanyols. I això és el que importa. No si els valencians eren nacionalistes o no. Si no que els altres ho eren a punta pala i de manera expansionista. Ja havien perdut Cuba i no volien perdre res més.

Si encara no ho veu clar ací en van dues pistes més: Sap que hi havia un Centre Valencianista a Xàtiva abans de la Guerra? Sap que el 1935 es va integrar en el Partit Valencianista d'Esquerres? Sap qui era el xativí Francesc Bosch i Morata? si no ho sap pegue-li una vista a la seua biografia en Viquipèdia. És molt interessant. I finalment els recomane a vosté i a Calinca un llibre que trobe molt interessant: "La nació imaginada, Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939)" d'Arnau Gonzàlez (Barcelona, 1980). El llibre, tot i la joventut de l'autor, és un treball històric molt rigorós amb abundants cites i referències. A partir de la seua investigació, González, defensa que la idea que els Països Catalans se'ls va inventar Fuster és absolutament errònia.

Ja em diran!

Alietes el del Corralot ha dit...

Refelet, l'important no és només que "els nacionals" foren espanyolistes; l'important és que també "els rojos" eren espanyolistes. Eixe és el pes real de la qüestió. Li torne a repetir que mentre no partim de l'assumpció d'esta veritat, estem malinterpretant la realitat.

Una cosa és el que ens agradaria que fóra (i fins i tot el que ens agradaria que haguera sigut) i una altra cosa és el que és (i el que va ser).

Que hi haguera un centre Valencianista a Xàtiva em sembla de puta mare però com vosté comprendrà això no prova res de res. Les biografies de la Viquipèdia me les passe pel forro dels collons. Quant al llibre d'un xicon de vint-i-nou anys que es diu "La nació imaginada", pôs ja em dirà! Entre els autors esquerrosos domina un estúpid romanticisme sobre una realitat política imaginada que mai no ha existit. I sap per qué no? Perqué els llaços econòmics (que són els més forts) han dominat la península ibèrica per damunt dels polítics.

Només li dic que la visió nacionalista és de moment un miratge de minories. Un miratge que jo compartisc, però des del realisme. I el realisme, tal i com jo l'entenc, demana mesura.

El seu escrit no copsa la realitat (ni la pot copsar) perqué està escrit des del miratge.

refelet ha dit...

Els republicans eren espanyolistes per passiva, però els nacionalistes ho eren per activa. Però el cas és que si repassa el bandols vorà que, curiosament, l'antiga Corona d'Aragó estava quasi tota sancera d'un costat i en canvi, la major part de Castella i Lleó estaven d'un altre. Els miratges tenen estes coses!

Per altra banda, no estic d'acord amb això dels llaços econòmics. La línia fèrria d'un sol sentit que unix València i Barcelona és fruït de la política, no de l'economia. De la mateixa manera que ho és l'AVE a Sevilla.

Pel que fa a la Viquipèdia li he donat eixa referència perquè era accessible, no perquè siga fan de les biografies de Viquipèdia.

Respecte del llibre...home, tot no es reduix a Pedra Foguera.

I no es confundisca. Jo sé perfectament quina és la situació ara per ara, però del ser no es deriva el que ha de ser. I per això mateix puc fer tota la crítica que em vinga de gust.

Calinca ha dit...

Refelet, gràcies per recomanar-nos el llibre d'Arnau González, que molt probablement no llegiré.