Els valencians i valencianes l’any 1982 vam aprovar el nostre Estatut d’Autonomia. Un instrument que ens ha permés de recuperar gran part del nostre autogovern i institucions que ens foren arrabassades per la força de les armes al segle XVIII. El desplegament d’quest estatut ens va permetre l’aprovació d’una llei, la LUEV, que ens possibilitava d’introduir l’ensenyament del valencià i en valencià al nostre Sistema Educatiu.
Gràcies a aquesta llei, generacions i generacions de valencians i valencianes han tingut accés, amb tots els entrebancs, mancances i dificultats imaginables, al coneixement de la llengua pròpia dels valencians que durant tants anys, fins i tot segles, havia estat proscrita de l’ensenyament. L’any 2008 s’han complit els 25 anys de l’entrada en vigor de l’esmentada llei. Paga la pena de celebrar aquest aniversari per donar a conèixer a la població escolar i a la societat en general, la potencialitat i transcendència d’aquesta llei que ha permés obrir-li una porta a la nostra llengua que durant tants anys estigué tancada.
Si bé és cert que la LUEV ens obrí una porta, també és cert que les expectatives, il·lusions i desitjos no han estat del tot aconseguits. I és que en realitat la LUEV és una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim pels nostres governants. Després de 25 anys, ens cal una reflexió per detectar les seues mancances i articular noves propostes, tant des de la societat civil com des de les institucions públiques, que milloren i potencien l’ús de la llengua en una societat global, multicultural i plurilingüe.
Sense cap mena de dubte, ha sigut en el món educatiu on la LUEV ha tingut més trascendència. Així, al llarg d’aquests anys s’han portat a cap un fum d’activitats, edicions, materials, exposicions, … en la nostra llengua amb una intenció normalitzadora. Nosaltres hem volgut celebrar aquest aniversari organitzant una exposició d’aques. Hem triat l’auca perquè considerem que és un dels recursos didàctics més emprats a les nostres aules donat que és un dels millors instruments de comunicació entre el professorat i l’alumnat.
A l’exposició hom hi pot veure un total de 24 auques realitzades per diferents motius i arreu del País Valencià. Algunes d’elles formen part de materials curriculars, d’altres s’han editat per commemorar algun fet històric, literari, musical, per recuperar l’ús de la nostra llengua,… Tanca l’exposició una auca elaborada per celebrar els 25 anys de la LUEV, il·lustrada a partir de diferents enganxines al voltant de la llengua,
Totes aquestes auques, a banda del motiu literari, històric, musical,… tenen una finalitat en comú: aprendre en valencià. I volem aprendre en valencià perquè és un dret irrenunciable que a hores d’ara encara no està garantit del tot. I volem aprendre en valencià perquè és la llengua pròpia dels valencians i valencianes. I volem aprendre en valencià perquè és la nostra llengua, La llengua que ens han trasmés els nostres avantpassats i que nosaltres tenim l’obligació de transmetre als nostres fills garantint-ne així el seu ús i per tant el seu futur.
Aquesta exposició, que ha comptat amb la col·laboració de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant, el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi i la Federació d’Escola Valenciana, s’inaugurà el 9 de març i va estar exposada a la Universitat d’Alacant al llarg de tot el mes. Ara, al mes d’abril, hom la podrà veure al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi. L’objectiu és que l’exposició passe per diferents centres educatius a i culturals al llarg del present curs acadèmic.
Alacant – Alcoi, març – abril del 2009
Susanna Francés i Tomàs
Vicent Luna i Sirera
4 comentaris:
Jo trobe que hauria de ser una data per denunciar la situació del valencià. La LUEV no garanteix la supervivència de la nostra llengua.
L'única manera de frenar el retrocés del valencià (que ha continuat en els últims 25 anys) seria optar per l'ensenyament íntegrament en la nostra llengua. El context social i mediàtic del castellà és molt fort.
A molts centres s'apliquen programes PIP ("Programa d'Incorporació Progressiva") en totes les línies, que en la pràctica és tot en castellà excepte Coneixement del medi.
Molts tutors que, suposadament, ensenyen en valencià tenen un domini de la llengua més que discutible (en molts casos no tenen ni el títol exigit de Capacitació).
A les zones considerades castellanoparlants (Oriola, Utiel, etc.) no s'apliquen els programes lingüístics. Fins i tot l'assignatura de valencià és optativa. Això contribueix poc a dignificar la llengua.
He parlat de l'educació a Primària. A Secundària... deixem-ho estar, perquè és per a plorar.
Per a plorar és la situació de la nostra llengua a les universitats públiques valencianes. Valga d'exemple algunes dades de la més sensible al tema, la Universitat de València:
Cens dels coneixements ligüístics del PDI (Personal Docent i Investigador) (dades de 1999):
http://www.uv.es/spl/v/docs/consultes/informes/censpdi99.htm
Coneixements de la llengua i opció lingüística del estudiants (curs 2007-08):
http://www.uv.es/spl/v/docs/consultes/informes/Coneixements%2007-08.pdf
Estic totalment d'acord amb vosaltres. La LUEV no és una llei de normalització lingüística. El PSOE la va aprovar l'any 1983 per eixir del pas. Fixeu-vos que a Galícia, Catalunya i Eskadi el seu nom és "Llei de Normalització Lingüística" i ací al País Valencià el seu nom és " Llei D'Ús i normalització". La diferència és substancial, renuncia a ser una llei de normalització. La LUEV va poc més enllà de "despenalitzar" l´ús del valencià.A més a més no hi fixa cap deure per als mass mèdia. Al llarg d'aquest anys només s'ha desplegat que en 6 decrets.No té en compte les conseqüències jurídiques del concepte de llengua pròpia. En l'administració de l'estat i en la justícia ha de quedar garantit el dret explicit. Cal exigir la capacitació lingüística del personal de l'administració pública. Cal generalitzar l'ensenyament del valencià a tota la xarxa pública de la zona valencianoparlant. Els máss mèdia públics han de ser només en valencià.Presència mínima obligatòria en les consecions de la Generalitat i en les empreses privades.Calen ajudes a les entitats privades que fomenten l'ús del català. Cal una presència en les noves tecnologies.Cal exigir el deure de coneixer-la en les botigues, en els col·legis professionals, en l'etiquetatge dels productes valencians.S'ha de regular el requisit lingüístic, l'onomàstica dels pobles i municipis. És imprescindible una coordinació amb la resta dels Països Catalans, etc, etc, etc.
Està tot per fer. Bé, malgrat tot, la LUEV, tot i que és una llei de mínims que s'ha aplicat al mínim, és el que tenim a hores d'ara i l'hem d'aprofitar al màxim. En l'auca que tanca l'exposició, i que nosaltres hem dedicat a la LUEV, reivindiquem tot el que acabe de dir i molt més, i arribem a la conclusió que ens cal un nou impuls polític per posar al dia aquesta llei. Això és el què volem, però la desgràcia és que aquells que ens estan governant no estan per canviar res, és més, els agradaria que la nostra llengua no tinguera cap presència. A ells el valencià els hi fa nosa, els molesta, els fa angúnia. Si l'actual correlació de forces polítiques del Consell, PP i PSOE, no canvia, no tenim res a fer legislativament. Què és el què ens queda? Companys, continuar lluitant dintre de les nostres possibilitats i denuncir, quan calga, les injustícies que la mateixa administració està portant a cap.
Gràcies per l'article Vicent. Ara bé jo crec que ací hi ha dos temes. Respecte de les auques, no sé si és massa demanar, però haguera estat bonic il·lustrar l'entrada amb una. Respecte de la LUEV, totalment d'acord amb el que diu. Certament, un dels problemes més greus, és que continuem sense ser conscients dels nostres drets. La situació del català al País Valencià, és simplement, com vosté ha dit, de despenalització. No molt més. I el pitjor de tot, és que encara ens entestem a voler fer servir la denominació "valencià". Per què "valencià"? "valencià" ve de "València" i quan un va a València ja sap a que va...a parlar castellà! aleshores a què ve això de "valencià". Es dia més "català" als 80 i als 90 que ara. Hem anat cap arrere.
Així i tot, jo no veig el problema de primària i secundària greu. El veritable problema està a la universitat, ja que aquí no ha passat res des des la transició. Continuen donant les classes en català quatre gats. Es tracta d'institucions castellanitzades (algunes més que altres). I ací hi ha poca cosa a fer, perquè són endogàmiques i centralistes.
I una darrera cosa Vicent...ja ho he dit en altre comentari i crec que tots ens ho hauríem de plantejar...si continuem creant tantes etiquetes al final no seran gens informatives. Les etiquetes haurien de ser poques i genèriques.
Publica un comentari a l'entrada