divendres, 6 de febrer de 2009

L’any del búfal (i II)


Dir que les aigües xineses flueixen tèrboles per la nostra ciutat és una mica exagerat, però és del tot evident que molts xinesos xativins apliquen de manera esbiaixada el seny i les qualitats que permeten al búfal posar els peus ben ferms a terra: companyonia, honestedat i lleialtat. Diuen que les persones búfal es caracteritzen per llur modèstia, serietat, tranquil·litat, humanitat i altruisme. Mostren els seus sentiments amb dolcesa; poden arribar fins i tot a ser sensuals, apassionades (ves per on!) i zeloses en les relacions sentimentals, perquè necessiten sentir-se estimades i apreciades. Ara bé, algú ha vist que els immigrants asiàtics establerts a Xàtiva facen servir alguna d’aquestes característiques per tal d’integrar-s’hi?


Els xinesos han obert a la ciutat nombrosos basars que desafien, amb total impunitat, els horaris i les normes d’obertura de locals comercials. A pesar que, segons la legislació vigent, els basars de més de 150 m no poden obrir els diumenges, els orientals van a la seua (quan el búfal inicia una empresa, no para fins a enllestir-la). I clar, els botiguers autòctons trauen foc pels quixals. De tota manera, no penseu que els empresaris xinesos tenen la vida fàcil. Fa poc, les notícies informaven del segrest a Madrid d’un jove xinès i la petició de rescat a canvi del seu alliberament. Doncs bé, la delinqüència xinesa també actua a casa nostra. Dies enrera, posem per cas, alguns vianants de l’Albereda i la República Argentina pogueren veure una escena insòlita. Pels volts de les 21 hores, sengles furgonetes de la policia nacional s’apostaren als dos extrems del passatge del Lleó. Després d’unes carreres per l’interior del passadís, els agents capturaren uns bergants d’ulls esquinçats i se’ls endugueren a la garjola.


Què havia passat? Una delació! Els pardals capturats són sicaris d’una organització oriental d’extorsionadors que es dedica a cobrar l’impost mafiós als xinesos propietaris de restaurants i comerços. Pel que es veu, ja havien vingut a ciutat altres vegades. Un conegut restaurant xinès, per exemple, ja havia patit un assalt perpetrat per aquesta colla. El propietari s’havia vist obligat a demanar als distribuïdors de begudes gènere prestat, mentre es rescabalava de les pèrdues. Fins a la nit esmentada, ningú no havia gosat, però, d’avisar la policia. La por no era l’únic motiu d’aquest silenci. Al búfal no li agraden les discussions —els ambients tensos el desequilibren—; si veu que alguna actitud o paraula seua provoca tensió, cedeix per tal d’evitar-la. El nascut sota el signe del búfal busca l’harmonia, la tranquil·litat, la seguretat i l’aïllament. I clar, en vista d’aquestes circumstàncies, sembla que encara tardarem a celebrar, blancs i grocs plegats, l’entrada de Xàtiva a l’any del tigre, del conill o del drac.

8 comentaris:

Calinca ha dit...

Interessant entrada, Sr Pardo. Recorde que vaig vore en la tele la notícia sobre el jove xinés que havia sigut segrestat per altres xinesos a Madrid. El més curiós del cas és que, entre els segrestadors, estava el 'millor amic' de la víctima. En l'entrevista que li feren, va dir un parell de vegades una frase del tipus: "Un del segrestadors és el meu millor amic". Amb "és" en present d'indicatiu. No "era" o "ha sigut" sinó "és". Curiós, no?

Superagent Pardo ha dit...

Ja també vaig veure la notícia a la tele, però no recorde el detall. Sí recorde, en canvi, que la víctima paralva malament l'espanyol. Potser, això explicaria la incongruència que vostè posa de relleu. De tota manera, la falta d'integració i l'aïllament expliquen molt sovint la dependència d'aquests immigrants respecte dels seus compatriotes agressors.

Alietes el del Corralot ha dit...

Celebre les seues entrades i sense voluntat de desanimar-lo li dic que formalment i estructuralment estan molt ben parides, però en el fons no sé on vol anar a parar.
A mi els xinesos me la bufen tant com nosaltres els la bufem a ells. O més.
I el seu horòscop el trobe tan ridícul com el nostre. O més.

A mi la màfia que de xicotet em feia por era la de Manolito Bocatorta. O la d'un nan filldeputa que venia al Claret i que tocava la trompeta en la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja. Això sí que eren males peces!

escrivà de cort ha dit...

Jo tampoc no acabe d’entendre on vol anar a parar el superagent. Si els dossiers que preparen els espies de Madrid són com els seus, s’haurien de publicar a la sèrie rústica d’«Anagrama». Quins grans aficionats a la literatura tindria l’Esperanza amagats al clavegueram de “Puerta del Sol”!

Els horòscops? En general me la bufen, igual que a Alietes. Home, de vegades tenen, això sí, alguna ressonància literària.

Quant a les màfies... mira, això sí que em crida l’atenció. Pensa fer una sèrie sobre màfies locals? És vostè un xinès camuflat i està celebrant el nou any lunar?

Calinca ha dit...

Crec recordar que el xinés de l'entrevista parlava un espanyol molt bo, i fins i tot feia de traductor. Però possiblement m'equivoque.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Tradicionalment, a la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja, sortia el bo i millor de Xàtiva. Pardo, ací té matèria. Si pensa investigar els baixos fons de la ciutat, a la Dolorosa, o al Cristo del “Cachorro”, no recorde bé, surt ara una banda de cornetes i tambors amb uns “caretos” que... Com diuen els catalans, Déu n'hi do!

Superagent Pardo ha dit...

Teniu per costum traure l’artilleria de gros calibre per a rebre els nouvinguts? M’esteu desmoralitzant.

Alietes el del Corralot ha dit...

Té vosté raó, Superagent.

Ahir vaig tindre un mal dia i això transpua en els comentaris de mala sombra que vaig escriure.

No s'ho agarre malament. En El Penjoll som més humans que en qualsevol altre lloc (és a dir, menys políticament correctes).

I ara també li dic que les pintures de les xiques nuetes m'encanten.