La Lluna en un Cove 2, febrer de 2009

Ja es troba a les llibreries el número 2 de La Lluna en un Cove, el corresponent al mes de febrer.


Resums argumentals:

Boicot a l'escriptor de primera obra. Procés d'acomodació a les idees dels altres. J. Vicent Olmo - És el relat tragicòmic d'un escriptor novell que voldria publicar la seva primera obra. Per descomptat, no ho tindrà gens fàcil, però gens... «El protagonista d'aquesta història, havent vist com si el món sencer s'hagués posat d'acord per a boicotejar el seu projecte literari, agafa el mecanoscrit original de la seva obra, en la qual certament hi havia tantes coses positives i edificants, i la destrueix, amb llàgrimes de ràbia en els ulls». Però el final d'aquesta història serà molt més tràgic...

Guy de Maupassant. La fascinació de la follia. Emili Gil - Un magnífic article, on l'autor repassa alguns moments importants de la vida i l'obra de l'escriptor francés, alhora que ens relata la llarga recerca d'un dels seues llibres més poc coneguts: un recull de poemes titulat Horreur. Durant aquesta recerca, que, donada la raresa del llibre en qüestió, es va allargar durant més de dotze anys, l'autor de l'article va anar creant un vincle molt especial amb Maupassant i amb la seva obra literària.

Paratge idíl·lic. Liudòvic Mikhaïl - Tot comença en el que potser és el millor dels escenaris possibles: un prat cobert d'herba fresca, de flors silvestres, sota un límpid cel blau... Al lluny, de fons, es veuen uns petits turonets de lloms assuavits, i un agradable ventijol transporta les dolces fragàncies campestres. Però, de sobte, una cosa estranya, enmig d'aquest plàcid escenari: un no sé què ombrívol, una presència que podria d'alguna manera implicar algun perill per a l'home, el qual es veurà obligat a obrir els ulls...

Denses glopades de fum. Mireia Llinàs - Un grup d'amics passeja per l'emblemàtic barri de Marina «envoltat per fàbriques antigues, de maons terrosos i xemeneies altíssimes, amb els vidres trencats i les portes malmeses. Eminentment abandonades, fetes malbé pel pas del temps». Un escenari que no pot deixar d'evocar aquella «Barcelona industrial que emergeix impulsiva i tenaç a mans d'una massa obrera immigrada que lluita per a sobreviure». I de l'evocació, l'autora d'aquest treball passa a la reflexió: sobre les radicals diferències en les condicions de vida de dos individus de la mateixa ciutat, separats (només) per vuitanta anys d'història; sobre el naixement de la societat de consum i sobre les conseqüències que aquesta ha ocasionat al món i a les persones, i, molt especialment, als joves. «Estan perduts emocionalment, estan avorrits de tot, no saben què fer amb les seves vides...».

Cap dona altra que ella. J. F. Coves - Així comença aquesta inquietant, anguniosa història: «Ella coneix tos els meus pensaments. I aquesta afirmació no la faig (¡ja m'agradaria!) en un sentit translatici. No, no; és expressada i ha de ser presa en un sentit literal. Tots els meus pensaments, sí, tots i cadascun d'ells. I té, a més, la capacitat de seleccionar i de filtrar, del magma mental que hi ha dins del meu cap, només aquelles idees que li poden interessar, que exciten de fet els mecanismes que posen en marxa les seves passions malaltisses...».

Breu història d'un excunyat trasto. Ramon Garcia - És una història ambientada al sud de l'Horta Sud. El Llorenç, el protagonista, és un personatge peculiar. Pateix alguna mena de transtorn psicològic, un trastorn indefinit, que ningú no sabria dir ben bé en què consisteix. De vegades, però, l'obliga a dir o a fer alguna ximpleria. La família no té més remei que suportar les seues sortides, però els pares, amb els quals conviu, estan a punt d'arribar al límit de la seua paciència. Una simpàtica història d'humor, que ens farà somriure a cada pàgina.

Mare. Aitana Guia - Una situació dramàtica, viscuda i relatada a tres bandes. Tres dels personatges implicats van perfilant la història a través dels diàlegs que mantenen entre ells. Al final se'ns revela una colpidora realitat, relacionada directament amb la maternitat, que, en aquest cas, condueix un dels personatges a fer un acte desesperat. La lectura d'aquest relat no pot deixar de produir un nus a la gola. D'altra banda, crida l'atenció la tècnica narrativa usada: el diàleg pur, sense cap intervenció del narrador (narradora, en aquest cas), que tothora resta ocult.

Si voleu més informació visiteu la pàgina del número 2 de La Lluna en un Cove