dijous, 5 de febrer de 2009

LA DISCOTECA DE LO POL (X)


SENIOR I EL COR BRUTAL - L'EXPERIÈNCIA GRATIFICANT (2008)

Podia semblar que aquesta entrada respon a una petició popular dels penjollers. Però de ser així, que en part sí, estaria plenament justificat. El valor aparent del disc gravat per Senior i el Cor Brutal, L'Experiència Gratificant (Malatesta Records, 2008) és haver-se endinçat en terrenys verges per a la música en valencià. I ja era hora que algú se n'adonara que amb la nostra llengua s'hi poden abordar uns altres estils que no es limiten a la cançó d'autor o les derivacions de l'ska-rock de fusió amb les arrels del folk valencià. Però és alguna cosa més.

Un dia, Miquel Àngel Landete, Senior per al públic, va descobrir Antònia Font i va caure del cavall amb tot l'equip. El resultat, és una gravació arrelada a la tradició americana, amb els esperits d'Eef Barzelay, Neil Young, Jeff Tweedy i un bon grapat de referències més navegant per cançons escrites i cantades en valencià. Tota una revolució de la qual també en són partíceps els alcoians Arthur Caravan (un altre dia en parlarem perquè, efectivament, senyor Cul de Sac, són boníssims). La peculiar forma de cantar de Landete i un humor càustic i festiu que impregna les lletres són els altres trets diferencials que fan de l'Experiència gratificant un disc singular.

Tanmateix, com dèiem abans, sense bones cançons aquesta migració al valencià seria anecdòtica. I Senior n'ofereix unes quantes: del power-pop cristal·lí d'Himme regeneracional o Quan no saps lo que tens, al dream-pop de L'animal, o la cruesa de Ja era hora i Deixeu que les dones s'acosten a mi. També s'hauria d'esmentar a les festives El signe del temps i València eres una puta i, en tot cas, la magnífica El cant del consol, el llarg tema que tanca la gravació. Variació estilística adornada, a més, d'un so deliberadament orgànic aconseguit en una gravació totalment analògica a uns vells estudis de Montevideo, mesclada en Louisville i masteritzada en Nashville, i bla, bla, bla, que açò no és un full promocional... Per no allargar-ho més: un discàs brutal.

5 comentaris:

Cul de sac ha dit...

Xe quin amigacho (mira que m'agrada eixa paraula, i no sé si és normativa) que està vosté fet del Senior. I jo que m'alegre. Com ja he comentat massa coses de l'amic en qüestió, i la seua entrada em sembla una síntesi magnífica, no diré res més. Però com també tinc informació privilegiada açí la deixe: si no eix res tort, a l'abril Senior i el seu Cor tocaran a València (al Loco) junt a, el que per a mi, és el millor "folcker" en la nostra llengua "Manel". Li recomane, i molt, el seu únic disc "Els millors profesors europeus". Au amigacho.

El Palleter ha dit...

Amigacho es correctisim, yo eu tilise a totes hores!

Ay, Culet de sac! quin nom mes bonic!

Alietes el del Corralot ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Alietes el del Corralot ha dit...

Ié, pitxa de porc blavera, el trobe massa per ací. Qué fa vosté en un bloc de catalufos?

Per cert, en blavero no es diu "bonic" sinó "bonico". A vore si s'estarà vosté catalanitzant!

senior ha dit...

Ai, culdesaquet, què més m'agradaria a mi que telonejar als Manel... De moment no està confirmat, estem en negociacions

Penjollets: gràcies per tot.

L.