diumenge, 15 de febrer de 2009

EL PENJOLL LLIURA ELS SEUS PREMIS ALS MILLORS BLOCS

L'acte de lliurament dels premis als millors blocs de les Comarques Centrals Valencianes, celebrat el passat dissabte a la seu de Camot a Xàtiva, a l'històric i emblemàtic Carrer Blanc -no podia haver-ne un marc millor-, va servir per tancar en multitud i harmonia una moguda organitzada per El Penjoll Art de Paraula que, tot i les servituds i errades de les primeres edicions, es pot qualificar com un xicotet èxit, tant de participació. I l'acte de lliurament dels premis va respondre també a l'expectació generada.

A risc de caure en reiteracions i empobrir la magnífica crònica feta ja per Toni Cucarella, com se sol dir el gran triomfador de la nit, premi al millor bloc de política (Toni Cucarella en roba de batalla) i guanyador absolut , us contarem que l'acte va servir com a mínim per a que alguns dels guanyadors (podeu consultar el llistat en aquesta mateixa pàgina), els membres del jurat i els mateixos amics i membres d'El Penjoll (què mal sona això, fotre!) s'hi veiren les cares, enraronaren i passaren una estona agradable. En alguns casos, ens quedàrem sense veure la cara dels guardonats, per exemple de Lucrècia Borja, però almenys la podérem escoltar-la a través de les mans lliures del mòbil. Moment d'indubtable èpica tecnològica que li deguem als animadors i conductors de l'acte, Toni Espí i Toni de l'Hostal, als quals s'ha de reconèixer el desplegament, la gràcia i l'amenitat amb què presentaren el lliurament.
Però anem per parts. Perquè hi hagué trobades i retrobades, en els moments previs, i fins i tot es va reprendre en persona l'agitat debat digital del dia anterior al voltant dels Big Score i la música indie, capítol àlgid en la vida d'El Penjoll assimilable a les grans polèmiques conduides per Calinca . I parlem de trobades perquè, precisament, un dels moments per a la història (adjuntem fotografia) va ser l'encontre entre la llet i el cafè ideològics, Calinca i Toni Cucarella. D'allò no va eixir un tallat però sí cordials salutacions i intercanvi de parers. De tot això aportem prova gràfica, ací al costat.

I així va començar un acte que tingué un xicotet incident quan un energúmen de uns quinze mesos, un tal Dídac, potser en desacord amb la decisió del jurat, o espantat per les barbes dels Toni's, va començar a boicotejar l'acte. L'individu fou desallotjat de la sala i els premiats presents en cos i ànima (Nausica, Pel paisatge al País Valencià, A ta mare va que fumes, El mirador valencià) poderen començar a arreplegar el seu premi, en aquest cas un magnífic gravat obra de l'artista i penjoller Albert Compte. Un detall, per cert, per la seua part, que des d'ací agraïm de forma col·lectiva.

A continuació, el gran moment de la nit, amb l'arreplegada del premi gros de Toni Cucarella, prèvia escenificació preparada pels Toni's amb text del Tirant lo Blanc (Com lo senyor de les Vilesermes divisà les armes) i hàbit de batalla, clar, amb indefinible barret i espasa de joguet, que no sabem si seria oportú descriure amb més detalls pel perill que la propera edició dels premis quede deserta de participants. Cucarella, en tot cas, assumí la broma amb esportivitat i va manifestar estar molt content per quadruplicat o quintuplicat, fent seua una cita literària.

A continuació, Toni de l'Hostal ens va delectar amb la versió musical que va fer l'Ovidi Montllor del poema M'aclame a tu, de Vicent Andrés Estellés, adobat per una broma antològica: a poc de començar, Toni va interrompre la cançó per "cantar en socarrat". Això és, respectant la característica harmonia vocàlica xativina que fa que "terra" es pronuncie "terre". Un detall. Això i la mòbil-conferència de Lucrècia Borja foren els tocs surrealistes de la nit. Per no oblidar l'inenarrable barret del nostre cuiner, Quique Diego, que contra tot pronòstic ens va obsequiar amb una xocolatada deliciosa, mullada amb les característiques mones de Xàtiva. Aquesta part de l'acte sí que va obtenir el vist-i-plau del boicotejador de quinze mesos, readmés en la sala pels organitzadors.

La quasi coincidència de l'acte de lliurament dels premis als millors blocs amb la presentació del llibre sobre el bombardeig de Xàtiva va fer que la grata reunió de Camot, col·lectiu a qui s'ha d'agrair també haver volgut acollir l'acte, es dissolguera amb una certa precipitació. L'any vinent, més. I qui sap si millor.



Podeu trobar altres cròniques de l'acte a:



10 comentaris:

escrivà de cort ha dit...

Estic consternat. No vaig poder anar a l’acte de lliurament dels premis i ho lamente. Sobretot perquè em vaig perdre l’episodi essencial: Calinca i Toni Cucarella donant-se la mà. Si no fos per la fotografia, no m’ho creuria. No estarà trucada, veritat?

Blai ha dit...

Una llàstima no haver pogut anar-hi...

Calinca ha dit...

Done fe que l'encontre entre Cucarella i jo mateix va ser real i cordial. Només va faltar alguna frase del tipus: "El Dr Cucarella, supose".

L'acte va ser molt amable i cal felicitar als que van dedicar tant de temps i esforços a preparar-lo, sobretot Peguie, rafelet i Superflipo. També als amics de Camot, i a Albert pels gravats, i, com no, al duo de presentadors, els Toni's (el de l'Hostal i el de Bèlgida). I també, com no, cal felicitar al mestre xocolater i el seu pinxe, o compinxe: El Runa i el Funambuliste. El xocolate era fabulós i les trenes suculentes.

Un veritable aplec d'amics i una bona manera de reforçar vincles.

Carles ha dit...

Va ser una vesprada deliciosa, que em va deixar amb ganes de conéixer-vos millor. Tot arribara.
L'enhorabona per l'organització i, sobretotpel bon ambient que s´hi respirava.

PEL PAISATGE ha dit...

A eixa foto que ixim els premiats semblem una colla de beatos resant:-)

Un ambient afable i favorable per fer moltes coses més
Roger

Joan ha dit...

Podrieu penjar alguna foteta més, o inclús un resum en video al Youtube.

Salutacionsss!!

refelet ha dit...

I tant! és que estaven vostés encomanant-se a Sant Joan Fuster per a que no els passara el mateix que a Toni Cucarella.

Però ja veu que va eixir vosté viu. De manera que ja sap: Endavant i...Pel paisatge!

refelet ha dit...

Ai, se m'ha colat vosté Joan...

D'ací una setmana, aproximadament, estarà el vídeo oficial del Penjoll.

Jesús Badenes ha dit...

M'haguera agradat estar, però no podia. Xè, quina llàstima!

Sóc el gravat que es va emportat eixe xic de Gandia ha dit...

Mireu, m'ha deixat així de penjat. El molt guarro em va tenir 3 o 4 dies al maleter del cotxe, carpetada cap aquí, carpetada cap allí... I un dia a meitat matí em ve tot content i em porta a una botiga... que si és un gravat, que si un fons negre li aniria bé per a ressaltar els tons del paper, que si... quin tio més coent! Resulta que finalment m'ha penjat! I ací estic jo, passant més fred que el de l'anunci de Gas Natural en casa del ecolochista este, és que són tots iguals! Com si el vidre no... sabeu la fred que em transmet?
S'enrecordeu quan de menuts us castigaven de cara a la paret? Doncs a mi m'hi han deixat de per vida! I en un racó fosc!

Un gravat sense esperança ni paisatge

http://blocs.mesvilaweb.cat/media/Z3JhdmF0_121188_1_6812_1.jpg