dimarts, 1 de juliol de 2008

MANIFEST CONTRA EL CINISME DELS BOTXINS

Aquest és el títol del manifest que Toni Cucarella, va fer públic el diumenge a les 10:21 del mati. El manifest de l'escriptor de Xàtiva és una resposta al Manifiesto por la lengua común que signen entre d'altres Mario Vargas Llosa, Albert Boadella o Fernando Savater (els tres, per cert amb cognoms catalans). Així com una resposta a la Déclaration de l'Académie Française del 12 de juny. El manifest ha assolit una certa repercusió a la xarxa. Tenint en compte això i les recents declaracions del nostre estimat Calinca sobre la commemoració de El Penjoll dels fets ocorreguts el 1707, ens ha paregut que seria interessant penjar-lo al Penjoll (valga la redundància) per obrir un debat sobre el tema.

Per alimentar el debat, vos donem a més dos enllaços, la pròpia pàgina de Toni Cucarella on hi trobareu una argumentació prèvia i explicativa del manifest titulada Ens neguem a ser democràticament exterminats. I l'entrada de la Viquipèdia sobre Cronologia de la repressió del català, on teniu un llistat prou llarg de totes les mesures legals preses contra el català a Catalunya, a la Catalunya Nord, a les illes, a València, i per descomptat, a la mateixa Xàtiva.

Au vinga, tots i totes a debatre!


"MANIFEST CONTRA EL CINISME DELS BOTXINS

Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l’Académie no poden suportar l’existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.
El Manifiesto i la declaració de l’Académie són diàfans exemples d’un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l’apartheid. Totes dues inciatives són exemple d’un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengues inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició –encara!– dels detestables drets de conquesta.
És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.
Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l’Académie és posar-se al costat del dret a l’extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l’apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d’una profunda misèria intel·lectual.
I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen mensypreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d'intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.
Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d'antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.
No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconegen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s’han fonamentat i construït sobre la destrucció i l’extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.

Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.

Països Catalans, 29 de juny de 2008"

76 comentaris:

calinca ha dit...

Hui he rebut un e-mail en el qual se m'informava sobre l'existència del manifiesto dels intelectuals espanyols i de la resposta de Cucarella al seu blog. He contestat aquest e-mail amb el següent text, que transcric a continuació, amb algun xicotet canvi per aclarir el context:

--------------------------------------------------
Comentaris:

- El "manifiesto" és una parida en sí mateix. Està ple d'idees equivocades sobre el que són les llengües i reprodueix conceptes falsos. Em desanima pensar que una persona del calibre intelectual de Savater estiga al capdavant d'aquesta iniciativa.

- L'article de Cucarella em sembla bé pel que fa al fons, però la seua utilització de termes del tipus "botxins", "aniquilació", "extermini", etc. el situen en un plànol extremista que deteste, com el que he comentat fa poc sobre la capçalera del Penjoll, on es pot llegir "301 anys del genocidi". Si analitze algunes de les coses que diu Cucarella veig errors similars als que cometen els del manifest, com per exemple quan parla del "dret democràtic irrenunciable (a) conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans". Això és pura basura intelectual, és el tipus d'argument que desacredita per complet als fanàtics del catalanisme, com ara el propi Cucarella.
----------------------------------------------

Queda dit.

el funambuliste ha dit...

Ie!!!!! no debatiu tots a la vegada!!! jajaja!!!

Alietes el del Corralot ha dit...

Simplement, dir-vos que no em sembla bé que a El Penjoll ens fem ressò d'una parida tan galàctica com esta.
Jo em pensava que ací veníem a crear i a passar-ho bé, no a perdre el temps arreglant l'estat de les llengües, que és el mateix que no dir res.

Tot això d'este i d'altres manifestos i contramanifestos em recorda a les batalletes de l'avi i del supervivent de guerra, però, de quina guerra? la de 1707, la de 1714, la de Cuba, la de Filipines, la del 36? A tots se'ns ompli la boca debatent sobre guerres perdudes i cap de nosaltres no hi ha estat! Hauríem de citar-les amb més respecte, no penseu?)

Ahir el poeta (¡!) Antonio Gamoneda escrivia un extens article a El País en el qual quasi es desdeia d'haver signat el ditxós manifest, al qual considerava vergonyosament i confosament tendenciós.

El manifest d'eixida el signen 16 pardals i pardales (molts dels quals van impulsar aquell avortament polític anomenat Ciutadans). En el 1r Congrés de penjollaires n'érem 13, per 3 no els empatem!

calinca ha dit...

Jo també crec que El Penjoll és un espai per a crear i per a passar-s´ho bé. Ara, s'ha d'admetre que una capçalera que parla de "genocidi" no és precisament una invitació al bon humor.

el funambuliste ha dit...

Calinca està voste obsessionat amb lo del "genocidi"...
acàs és una reminiscència dels seu orige polonés? o sols és algo estétic?

calinca ha dit...

En fi, jo diria que els que estan obsessionats amb genocidis, aniquilaments, etc. són altres, no jo. Jo em limite a posar en evidència allò que no m'agrada.

el funambuliste ha dit...

ah! i estic molt d'acord amb el Sr. Alietes... i crec que està gent està molt necessitada de notorietat, d'eixir als medis amb aquestes polèmiques inútils... són contertulis en potència, aspirants a tertulietes varies remunerades on malbaratar el talent intel·lectual que els puga quedar al seu cap...
i segurament recordar les guerres perdudes (inclús les guanyades) no està gens mal... però crec que no és bo quedar-te al passat mentres el present et passa per davant el teu nas...
així que: A crear Penjollers i Penjollaires!!! CREEM, amics, que la vida són quatre dies!!

el funambuliste ha dit...

clar que... després ja està "lo" malaltís, les "paties" varies, dèries personals i altres problemes mal resolts... però açò podria inspirar un altre post o un altre concurs... no?

Anònim ha dit...

Crec que us equivoqueu.
Crec que la iniciativa de Cucarella és interessant i que alguna cosa haurem de dir el catalanoparlants sobre açò.A nosaltres, és als qui no ens deixen viure en català i no a ells.
Quan vaig saber d'aquest manifest em va produir un fàstic terrible.
Pobretes persones,son màrtirs...
No poden parlar castellà. ERROR.
NOSALTRES SOM ELS QUE NO PODEM PARLAR VALENCIÂ O CATALÂ I NOSALTRES SOM EL QUE SEMPRE HEM DE CEDIR. JA NI HA PROU...
D'ALTRA BANDA, CREC QUE ELS VALENCIANS NO PODEM OBLIDAR DETERMINADES BATALLES NI DETERMINATS FETS HISTÒRICS...EL DIA QUE HO OBLIDEM, ELLS HAURAN GUANYAT LA BATALLA I JA QUASI NO EXISTIREM COM A POBLE.

PER CERT, SI US INTERESSA , MON PARE VA ESTAR A LA PRESÓ PER DEFENSAR QUE ARA PUGAM PARLAR DE TOT I D'AIXÒ NO FA TANT...

refelet ha dit...

Per què no podem parlar d'açò i si que podem parlar d'Auschwitz i fer-ne representacions teatrals? No ho entenc! Si tampoc vam estar a Auschwitz!

Pel que fa al motiu de vindre ací...home, venim a crear (els que hi venen) però també a debatre, no? Si no pregunteu-li a Calinca! Jo de moment ja tinc una pregunta per a ell (per què a mi el debat si m'interessa). Calinca, per favor, seria tan amable de explicar per què considera extremista que es facen servir les paraules "extermini" o "genocidi"? És que no ho acabe d'entendre. Gràcies.

calinca ha dit...

Sr. Refelet, no sé si he utilitzat la paraula "extermista" en algun moment". Més que d'"extremista", qualifique certes actituds de merament fanàtiques. Un exemple és l'escrit de Cucarella, un altre la capçalera del Penjoll, i un altre, segons veig, el que ha escrit l'Anònim.

Termes com "Holocaust", "genocidi", etc. són qualsevol cosa menys innocents. Cal revisar la història sempre, per tal d'evitar lectures imparcials, que són quasi totes. Això inclou tot, des del règim soviètic de Stalin al règim nazi, passant per qualsevol altre règim que haja sigut demonitzat o elevat als altars segons com vaja la cosa. L'Anònim parla de batalles, guerres, etc. No em commou, no em toca la vena sensible, no m'emociona. M'importa poc el que diu. No m'afecta. Tinc coses més importants en què pensar.

refelet ha dit...

La paraula "extermista" ja li ho dic jo que no l'ha utilitzada, però "extremista" sí. Així i tot, continue sense entendre'l. Podria, per favor, concretar més: per què li sembla extremista (o fanàtic si s'ho estima més) l'escrit de Cucarella o la capçalera de El Penjoll? Gràcies de nou.

calinca ha dit...

El fanatisme, en la meua opinió, consisteix bàsicament en fer una lectura exagerada de la història o de la realitat. El fanàtic veu les coses des d'un prisma molt particular, i creu que les coses que a ell li preocupen han de preocupar necessàriament a tot el món. El fanàtic, a més, té una sèrie de dogmes intocables que no posa mai en dubte.

Capità Superflipo ha dit...

Sols vull referir-me al “Manifiesto por la lengua común”. Està clar que este tema interessa dins d’El Penjoll (a jutjar pels nombrosos comentaris fets), és actual (es va presentar el passat 23 de juny) i està tenint certa repercussió social (en el periòdic El Mundo ja s´han adherit més de 90.000 lectors a dit Manifiesto). A mi m’agradaria recuperar un concepte que ja he suggerit en un comentari d’una entrada anterior i és el d’etnocidi i d´açò no fa 301 anys sinó que respon a una manera de fer política constant per part del nacionalisme espanyol representat pel PP i comptant amb la connivència del PSOE (que continua sense poder donar l’esquena a l’altre pilar bàsic de la “identitat nacional espanyola": l´esglèsia catòlica... sí allò del nacional-catolicisme, una ideologia que continua infectant l’educació i la societat espanyola). I açò està passant ara mateixa, no en el 36. Què fem? Mirem cap un altre costat?

No m’agrada cap nacionalisme, però m’agrada que em deixen viure i disfrutar del que considere que és la meua llengua i la meua cultura que no és altra que la que he viscut des de menut. De ser, eixe és el meu nacionalisme que fa que no trobe més pàtria que la d’El Penjoll. I quan veig una “una parida tan galàctica” com este Manifesto, no em queda més remei que riurem tant que em donen ganes d’obrir la Reial Acadèmia Socarrada de la Llengua i el Nas. Però mentre tant m’agradaria saber què diu al respecte la Real Acadèmia Española (de la Lengua), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l´Institut d´Estudis Catalans i, per supost, l’Asociación Valenciana de Castellanohablantes que tenim enllaçada a El Penjoll.

refelet ha dit...

Benvolgut Calinca, ara entenc que entén vosté per fanàtic. Però encara no m'ha contestat. En quin sentit l'escrit de Cucarella o la capçalera de El Penjoll reflexen una "visió fanàtica"? és a dir, amb les seues paraules: quina és la lectura exagerada que hi troba? quines són les preocupacions i dogmes que pressuposen?...per cert, són els mateixos? o són diferents?

calinca ha dit...

Estimat Sr. Refelet, amb tanta pregunta sembla que aquest debat és més bé una entrevista. ¿Per què no s'espera a que participe més gent, si és que hi ha gent interessada en aquest debat?

De moment diré que sí, que la capçalera amb el genocidi i l'entrada sobre els "botxins" em semblen fanatisme pur, nascut en el pensament d'algú que es considera "víctima" i que, per tant, es creu en el dret a dir qualsevol xorrada, com per exemple parlar de "llengües úniques".

I recorde: açò no és una entrevista, és un debat.

l'escrivà de cort ha dit...

A mi em sembla que s’han de distingir dues coses distintes: d’una banda, el llenguatge que utilitza Cucarella; d’altra, el contingut del seu manifest. Respecte a la primera qüestió, el to de l’escrit és congruent amb el títol del blog de l’escriptor: “Toni Cucarella en roba de batalla”. L’autor no s’amaga d’utilitzar un llenguatge pamfletari. I em sembla bé. Aquest tipus de literatura pamfletària també té dret d’existir. Fins i tot és, de vegades, necessària. Tot és qüestió de llegir-la amb les degudes prevencions, ço és, separant, durant la lectura, el gra de la palla.
Quant al tema de fons, la denúncia dels periòdics intents de minoritzar la nostra llengua, alguna vigència s’haurà de concedir al text de Cucarella. Denuncia el típic conflicte lingüístic que han descrit nombrosos sociolingïstes: una llengua dominant tracta de desplaçar de tots els àmbit d’ús altra llengua minoritzada en un procés que comença amb el bilingüisme, continua amb la diglòsia i acaba amb la substitució lingüística. I clar, aquest procés, quan s’enllesteix de forma autoritària, conculca els drets individuals dels parlants de la llengua violentada, que tindran dret a dir la seua. D'açò, en saben prou els valencianoparlants. Cucarella ho explica tot tirant mà d’expressions com botxins, nazi, Goebbels, xenofòbia o extermini, en comptes de fer-ho d’una forma més polida i acadèmica.

kirikú ha dit...

Molt ben explicat. Totalment d'acord.

Em cabreja molt el Manifiesto, entenc el cabreig de Cucarella i em sembla molt bé la seua resposta contundent, encara que també em pareixen un tant exagerades algunes de les seues afirmacions.

[Els nazis van assassinar físicament a milions de persones! / De vegades, les exageracions acaben provocant l'efecte contrari que voldrien]

Però, com ja he dit em sembla molt bé la seua resposta contundent a eixa gentola tan cínica i indesitjable.

I estos són els que després diuen que no són nacionalistes ...! que forts són! Ells, màxims representants del nacionalisme espanyol, un nacionalisme en el nom del qual s'han comés atrocitats, crims i injustícies

calinca ha dit...

Efectivament, l'estil de Cucarella en aquest text és contundent. Potser es tracta d'una contundència calculada, o que busca un efecte a partir del patetisme. Cucarella és escriptor i se suposa que deu tenir mecanismes per a mostrar-se de manera més o menys contundent, o fanàtica, o exagerada, segons l'ocasió. Però cal també analitzar alguna de les frases que diu no només des del punt de vista de l'estil, sinó també del contingut. Situant-se en l'òrbita de la víctima, Cucarella es permet dir frases no menys terribles o infundades que allò que ell mateix critica. Ell parla de la "misèria intelectual" d'alguns. Jo parlaria de la seua pròpia misèria intelectual quan diu coses com aquesta: "el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans". ¿Llengua única? ¿Des de quan? Però clar, Cucarella se situa amb les víctimes, s'auto assigna una cobertura moral per poder dir qualsvol cosa per estrafalària que siga. Parla de "mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística" o lamenta que "encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte". Això, a més de llenguatge plamfletari, és una tergiversació de la realitat. Ell diu tamb que "és miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans", però resulta que la seua visió de la realitat política i lingüística dels suposats Païosos Catalanas no és menys absurda que la d'aquells que ell critica, els suposats "botxins". No crec que siga normal anar per la vida qualificant de "botxí" o "nazi" a qualsevol, o exagerant les coses fins al màxim. Això és propi del fanatisme, i no de l'escriptura reflexiva. El text de Cucarella està ple d'insults, de fet no fa més que insultar. Em recorda més l'ambient d'un partit de futbol que no pas el d'algú que escriu de manera seriosa sobre algun tema. En conclusió, el text de Cucarella, pels motius que he assenyalat, em sembla lamentable i crec que no aporta res que valga la pena a no ser el mèrit d'haver posat en evidència una cosa igualment lamentable com és el "Manifiesto".

l'escrivà de cort ha dit...

Sembla que ja comencem a aclarir-nos. Efectivament, el llenguatge pamfletari té aquestes coses: no falseja la realitat; la deforma. Fa poc dies, per un assumpte de la feina, vaig haver de parlar amb un guàrdia civil i em vaig quedar absolutament sorprès: el guàrdia en qüestió parlava “lo plus bel catalanesc del món”. Però clar, es tracta d’una excepció. Segurament, qui parla en valencià a un policia o a un jutge no serà acusat de cap delicte, però s’arrisca a rebre una batussa de collons. En realitat, no calia publicar íntegrament el text de Cucarella. Pense que amb enllaçar-lo, ja n’hi havia prou. D’aqueixa manera, qui hagués volgut l’hauria llegit igualment i aquest debat s’hauria pogut traslladar al blog del senyor Cucarella, que així hauria tingut oportunitat de llegir opinions distintes de la seua. M’imagine que per ací van els senyors Calinca i Alietes.

l'escrivà de cort ha dit...

Encara que… ben pensat, millor haver-lo tingut ací. Al blog de Cucarella només envien comentaris gent de la seua corda i els corifeus corresponents. En definitiva, persones que no enriqueixen el debat ni aporten cap novetat.

Anònim ha dit...

MAGNIFICA INTERVENCIÓ ESCRIVÀ!

refelet ha dit...

Estimat Calinca i estimats participants en el debat:

Estic totalment d'acord amb que el millor seria que Cucarella mateix contestara. Alguns ja sabeu que se'l va convidar per correu a participar al Penjoll. Pot ser no li funciona el correu o potser no ho troba convenient o no li abellix. El cas és que si jo fora ell em pensaria molt participar en aquest bloc després del que sobre ell s’ha dit.

Sr. Tadeus Calinca, vosté està sovint als límits de la bona educació. Segons vosté, el text de Cucarella és inadmissible i no mereix crèdit perquè peca del mateix que el "Manifiesto". Diu també, que el text de Cucarella està ple d'insults, però, sorprenentment, vosté li respon amb qualificatius com "fanàtic" i qualifica el que escriu de "basura intel·lectual" (sense ela geminada per cert). Però clar, vosté no és extremista, ni fanàtic, veritat?

A més a més, resulta que les seues interpretacions són, com a mínim, discutibles. La frase sobre el català com a llengua única fa referència més al dret democràtic a poder viure en català que a la descripció de la realitat sociolingüística als Països Catalans. I tothom recorda el cas del fill del artista faller Paco Roca retingut o detingut per la Policia Nacional per parlar en català.

No content amb això, parla de la misèria intel·lectual de Cucarella. Com s'atrevix a fer això? Vosté podria criticar les maneres extremades que sovint té, com han fet Kirikú o l'escrivà, però...parlar de misèria intel·lectual? com se sol dir, qui té boca s'equivoca. I Cucarella s'equivoca perquè fa coses, perquè escriu, perquè es posiciona. A més a més, Cucarella és un proletari de la paraula que, sense estudis acadèmics, ha posat a les llibreries un grapat considerable de llibres que porten el nom de Xàtiva arreu d'on es parla la nostra llengua. Només per això mereix un respecte (que no un culte! eh?).

Sr. Calinca, el mínim que hauria de fer, és rectificar les seues paraules, encara que només siga per una cosa: No sé si El Penjoll es va fer per crear només o per debatre o per les dos coses, però segur que una de les seues màximes és buscar la participació. En canvi les seues intervencions fomenten la divisió i la discòrdia. Pense que al Penjoll podem i hem de criticar el que fan artistes, escriptors, músics, etc. de la nostra terra, però no podem fer declaracions poc argumentades que voregen l'atac personal. Això no se li ha de permetre ni a Calinca ni a ningú.

Dit això, estic completament d’acord en que les formes de Cucarella potser són excessives, però, també vull recordar, que molts (inclós el propi Calinca) hem estat d’acord amb el fons i que, a més a més, és l´únic que li ha contestat a eixe vergonyós Manifiesto.

Per acabar, sr. Calinca, les entrevistes li les faig a altra gent, amb vosté només dialogava. Ara ja han intervingut més persones. Em va a contestar o està parlant per parlar?

calinca ha dit...

Se m'amontona la faena! Aniré contestant.

Originàriament, del Sr Cucarella vaig dir que, segons sembla després de llegir el seu text, és un fanàtic del catalanisme. Jo no tinc culpa que el Sr Cucarella haja escrit el que ha escrit. Paraules com ara "fanàtic" són termes qualificatius, i si vosté me'l vol aplicar a mi, doncs què vol que li diga?

Diu que l'obra literària de Cucarella té valor, entre altres coses, perquè du el nom de Xàtiva a altres llocs. Evidentment, no tinc per què prendre'm en serio arguments d'aquesta natura.

Veig que una vegada més acudeix vosté a l'argument combinat de màrtir-víctima quan parla d'incidents amb la policia. Un altre argument exagerat i típic de qui necessita màrtirs-víctimes per poder raonar les seues idees.

Utilitze l'expressió "misèria intelectual" parlant de Cucarella perquè és una expressió que ell mateix usa en el seu article.

¿Em demana que rectifique les meues paraules? I UNA MERDA!!!!! ¿Per què he de suportar amb els braços creuats que un autor com Cucarella diga, des del rencor i el fanatisme els disbarats més patètics sobre la meua terra, la meua gent i la meua llengua? ¿Per què li he de respectar el seu victimisme fals? ¿Quin respecte mereix el seu text ple d'odi?

I torne a repetir una rgument que ja he dit anteriorment: quan Cucarellea parla d'una llengua única als "Països Catalans" està posant-se a l'alçada de qui ell critica. No és un detall menor. És una mostra claríssima del poc-trellat d'algunes afirmacions que es fan des d'una suposada legitimitat arrelada en un passat on es projecten tota mena de fantasies.

el funambuliste ha dit...

vaja... com està el pati!!! no, si ja només falten els de la colla de dolçainers per a acaber de trencar-ho tot!!!

i ara, més seriosament, no cregueu que aquestos acaloraments dialèctics sols serveixen per a donar més importància a esta gent (el Sr. Calinca, els del "manifiesto" o el Sr. Cucarella) de la que realment tenen?
per a aquest funambuliste no deixen de ser opinions, més be o mal proclamades, amb mes o menys estil, però opinions al cap i a la fi... i tan respectables son les d'uns com les dels altres, opinar no fa mal a ningú...
el problema ve, o vindria, quan l'opinió passa a l'acció, al fet... i ahí si es quan cal posicionar-se...

m'agrada el tarannà del Sr. Escrivà de la Cort, cal ser moderat fins a l'excés... i Refelet, sembla mentida que no conega al Calinca, tinga en compte la seua presió arterial...

jajajaja!!! menys mal que la gent tardava en debatre!!!

refelet ha dit...

Se li amuntega la faena perquè sembla que no medita prou el que diu: Trau els peus d'un toll i els clava en una altre. Ací, ningú va de víctima, sols s'han mencionat fets contrastables.

Seguint els seus raonaments creu que hauríem d'aplicar-li la paraula "merda" al que vosté escriu? Perquè és una expressió que vosté ha utilitzat!

Va, home, va, tinga més seny! i pense's més les coses!

calinca ha dit...

Dic que se m'amontona la faena perquè, encara que semble mentida, faig altres coses apart de debatre al Penjoll. He utilitzat l'expressio "I una merda!" no per qualificar a ningú, sinó com el que és, una exclamació per a rebujar alguna cosa. No traguem les coses de context.

Anònim ha dit...

Crec que algú hauria de publicar alguna cosa ...ja!

Anònim ha dit...

Per exemple Sr. Calinca publique vosté!

calinca ha dit...

Per cert, Sr Refelet, vosté va escriure aquesta entrada del blog per crear debat. ¿Què volia? ¿Una polèmica que li resultara còmoda? ¿Un debat políticament correcte? En última instància, és vosté qui ha provocat tot açò.

refelet ha dit...

Té raó Funambuliste, hi ha coses que no mereix la pena discutir, però crec que tampoc podem callar davant del que són poc menys que insults. Em té igual que siga Toni Cucarella, Elies Barberà, Alicia Herrero o Patxi Fenollar. Si critiquem, critiquem l'obra, no a la persona. I si tolerem que la critica es desvie cap a la persona, hui serà Cucarella, però altre dia serà Ximo Corts o qualsevol altre i això està lleig, ja que aquestes són les persones amb les que compartim espai vital i cultural. A més, les crítiques també poden ser constructives. Si algú no li agrada la capçalera que propose una. Però criticar i criticar sense aportar res és, com a mínim, molt comode.

refelet ha dit...

Disculpe, però la proposta va ser una altra: Superflipo li va suggerir a vosté que escriguera alguna cosa al respecte. I com sempre es va negar. Llavors jo vaig proposar penjar-ho com a notícia per debatre, no per insultar. I, en part, crec que és un encert, perquè ha hagut participació.

calinca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
calinca ha dit...

Sí és això el que li preocupa, faré el següent aclariment: On vaig dir que Cucarella és un fanàtic del catalanisme, diré, simplemente, que "sembla que aquest manfiest (el de Cucarella) l'haguera escrit un fanàtic (del catalanisme)". Eliminem del meu primer comentari, doncs, l'última frase, la que diu textualment "com ara el propi Cucarella", ja que és inexacta. No conec tant bé a Cucarella com per a qualificar-lo d'aquesta manera, encara que és una persona que certament vol que la seua veu siga pública, i per tant criticable a qualsevol nivell.

l'escrivà de cort ha dit...

Jo crec que aquest debat, que porta rumb de batre tots els rècords, és força interessant. Ara bé, em sabria greu que deteriorés el bon roll i les relacions de camaraderia. I ho diu una persona que col·labora amb El Penjoll des de fa quatre dies. Jo crec que convé saber que Toni Cucarella té unes posicions ideològiques i polítiques poc realistes. Fins i tot va trencar, ja fa temps, amb la gent d’Esquerra Republicana; els seus dirigents li semblaven a l’escriptor massa tebis. A Calinca l’ha impactat la reivindicació del català com a llengua oficial i única dels Països Catalans. No patisca, senyor Calinca. Aqueixa reivindicació no és realista des de cap punt de vista (ni jurídic, ni polític, ni social). Per això, jo parlava de llenguatge pamfletari. Ara bé, tampoc no és tan dramàtic que algun profeta somiatruites viatge, en un moviment pendular, des de la situació d’absoluta penúria que patim fins a l’extrem oposat, absolutament surrealista. És qüestió d’aclarir si aquestes veus tronants fan el seu paper (ajuden a trobar el punt que cal) o, pel contrari, espanten el personal i allunyen encara més la possibilitat de trobar aqueix punt d’inflexió que dibuixe un futur més esperançador per a la nostra llengua.

refelet ha dit...

Sr escrivà de la cort, convé saber moltes coses de tot el món, de vosté inclós. Però això no ve al cas... Si el problema són les veus tronants, parlem d'elles i deixem en pau als somiadors.

I, per centrar el debat, una veu tronant a tenir en compte és el filòsof José Antonio Marina. Sembla que aquest és un dels signants del Manifiesto (apareix com a José Antonio "de la" Marina). Podem dir que aquest és una parida mental, però és el cas, que aquest senyor, que és una espècie "successor" d'Ortega y Gasset, gaudix d'un gran prestigi com a intel·lectual. Què els sembla açò?

Anònim ha dit...

Potser siga una confusió...igual volien escriure José Antonio de la Parida!

refelet ha dit...

Espere sr, escrivà que no s'ho haja pres malament, igual he estat (jo també) massa contundent. El que vull dir és que tots tenim un passat, però el tema del debat diria que és: Cal contestar aquest "Manifiesto" i, si cal, com vosté ha plantejat, de quina manera?

Lluís Antoni ha dit...

Sí, Toni Cucarella a Toni Cucarella en roba de batalla usa a cor què vols cos què desitges un llenguatge vehement, de batalla, “pamfletari” s’ha dit per ací, doncs pamfletari. Cap problema. De fet, he definit sempre aquell blog com una trinxera. Que sóc fanàtic de catalanisme? A tota ultrança! I com més edat tinc, més fanàtic em faig: el gos vell no s’ensenya gràcies noves. Però alerta, amics i amigues: o tots moros o tots cristians: jo sóc fanàtic del catalanisme com n’hi ha d’altres que ho són del valencianisme, de l’espanyolisme, del mig i mig de cada, del ser sense ser i de tot el que puguem trobar en la parada de les idees. El català es mor, i això no és una elegia, és la constatació d’un fet científic: repasseu els llibres de sociolingüística. Dit això: no em plau ser tebi: moriré amb la boca plena de paraules i disparant-les quan calga contra qui calga: això podríem fer, arrestar-nos la llengua i quedar-nos a mitjan requesta! Més: a Toni Cucarella en roba de batalla l’entrada és lliure i gratuïta, i jo no pretenc convèncer a ningú de res. Qui entra al blog ja ha de vindre convençut de casa, tant per a sumar-se, amb matisos o sense, a l’opinió allí exposada com per a discrepar-ne. Això sí, ara i adés isc a buscar d’opinions amigues per fer força contra els enemics compartits: no tinc pretensions de llop solitari perquè m’agrada la companyia. Tinc les meues idees i les defense, i a qui no li agrade el meu catalanisme o el llenguatge de trinxera que hi faig servir, no cal que passe per casa meua, jo no li ho retrauré, i si fóra el cas que tinguérem una relació amiga o saludada, espere que continuem sent amics o saludant-nos.
I acabe amb un aclariment: no he acceptat la invitació a participar en El Penjoll perquè amb tres blogs (quatre, si compte Xàtiva, memòria viva) tinc massa on acudir. En qualsevol cas, i encara que siga a misses dites, gràcies per haver comptat amb mi.

Toni Cucarella

Lluís Antoni ha dit...

Als xics i xiques (si n’hi haguera) del Penjoll:

Toni Cucarella (2ª part, ara que torne a tindre temps).
Algú ha volgut furgar en la ferida del meu pas per Esquerra. Ha pecat d’ignorància. He escrit públicament poc sobre aquell afer. Gairebé res. Me’n vaig eixir d’Esquerra en silenci i per la porta falsa, i no per ser jo més “ardent” i els altres més “tebis”. Entenc, però, que, per no haver posat aquelles vísceres al sol, hi haja qui vulga fer interpretacions al seu caparrutxo. Ja s’apanyarà. Però que sàpiguen els qui ho llegiran que serà una interpretació nascuda de la seua fantasia política.

Se m’“acusa” de ser poc realista, per ser dels Països Catalans i tota la pesca. Home –o dona- si fóra per realisme, hauríem d’anar tots de cap al PP. No? O de cap al PSOE. Les altres opcions polítiques i nacionals totes juntes no alcen –no alcem– una sargantana per la cua. O siga que poques lliçons de realisme poden donar-se, que ací tots mos moquem amb la mànega, i qui vulga mocar-se amb mocador ja sap on hauria d’apuntar-se. Bé, sí, no sóc gens realista. Jo sóc dels Països Catalans, i m’imagine que ho seré en el futur encara que no en siguem gaire més d’una dotzena a creure-hi i defensar-los. Tinc el meu propi criteri, i no em deixe impressionar per les creences massives. Ja ho dit al comentari anterior: el gos vell no s’ensenya gràcies noves.

I un consell als jóvens escriptors que vulguen ser-ho públicament: sigueu “realistes”, o, millor encara, no us signifiqueu gens políticament, ni opineu a la contra, manteniu-vos al marge de tota sospita política, remeu sempre seguint el corrent de la majoria. En aquest País abans de llegir-te t’examinen políticament. Jo, ja ho sabeu, he preferit les trinxeres. Però en les trinxeres no cal alçar pets ni llepar culs. I jo crec que, sospesant-ho, almenys segons el meu pensar,és preferible la llibertat de les trinxeres.

Salut i Països Catalans

calinca ha dit...

Queda clar que el Sr Cucarella és coherent amb el que escriu, cosa que és lloable. Ara bé, crec que entre la seua manera d'entendre els fets socials, històrics i lingüístics i la meua hi ha un colossal abisme.

Per altra banda, el present debat ens ha servit per descobrir una nova estrella en el firmametn penjoller: l'Escrivà de la Cort. En vista del seu seny, talent i exquisitesa jo crec que el seu càrrec d'escrivà se li queda curt. Hauria de ser almenys "conseller vitalici del Regne" o "mariscal de camp"!

Anònim ha dit...

Regne? mariscal?...què diu?

calinca ha dit...

Oh, mon Dieu! El Penjoll solia ser un lloc on reinava el bon humor.

Capità Superflipo ha dit...

Com es veu el tema dóna per a molt. Però per a dona, dona, la meua amiga la senyora Rencarnación Palomino que el 8 de gener ja ens advertía, ací a El Penjoll, sobre este tema recomanant-nos la lectura de l´article “la lengua como arma arrojadiza” d´Albert Branchadell. Recordeu memòria de peixos, recordeu:

http://elpenjoll.blogspot.com/2008/01/ja-sc-aqu.html

l'escrivà de cort ha dit...

No m’he pres a mal la seua observació, senyor Rafelet. Efectivament, tots tenim un passat i, amb ell, coses de què enorgullir-nos i coses de què penedir-nos. Així és la vida!

Cal contestar el manifest? No ho sé. Dependrà de quina repercussió tinga. De moment, no crec que els seus postulats arriben massa lluny. Agustín García Calvo ahir i Nora Catelli avui, per exemple, l’escometen des de les pàgines del gran far del “cosmopolitisme” espanyol, el diari El País. De vegades, paga la pena d’ignorar l’adversari; altrament, acabem inflant-lo de forma involuntària.

Quant a Toni Cucarella, ell mateix ho ha confirmat: és un fanàtic, un fanàtic que mai no us assentarà una ganivetada per l’esquena, us ho puc assegurar. Ara bé, dels dards de la seua paraula, Déu me’n guard! Salvarà aquest fanatisme la situació de la nostra llengua? No crec. Estic disposat a retirar (de fet les retire) les meues hipòtesis sobre la seua sortida d’Esquerra, perquè dispose, en efecte, d’una informació sobre l’assumpte del tot insuficient. Sí he pogut comprovar, en canvi, la seua mania de veure les coses en blanc i negre. Li he llegit moltes vegades el mateix raonament: o s’és de no sé exactament quina colla de patriotes o es fa el llit al PSOE i al PP. Com a la guerra: o s’és d’un bàndol o s’és de l’altre. Aquest reduccionisme, a més de clavar gent distinta al mateix sac, nega la possibilitat de cap solució intermèdia que s’albire com a viable.

No! Les actituds fanàtiques no em semblen realistes (o assenyades; llevem l’apel·latiu realistes). Això no obstant, he defès que s’ha de ser tolerant amb el llenguatge vehement. Tota pedra fa paret i, en la lluita per la supervivència, tota col·laboració és poca.

Respecte del meu hipotètic nomenament com a "conseller vitalici del regne" o "mariscal de camp", home, preferiria el de “gran tresorer i encarregat de les claus”. Salut!

Anònim ha dit...

Portava temps sense llegir un debat tan interessant. Ànim penjollaires!

refelet ha dit...

Me n'alegre que no s'ho haja pres a mal, sr.escrivà, i em sembla molt interessant el que ha dit.

Pel que fa al sr.Toni Cucarella, crec que cal agrair-li la seua participació. Crec, a més, que ha de quedar clar que també pot participar com autor si ho desitja. És bo que en El Penjoll hi haja diferents punts de vista. I com vosté ha dit, sr.escrivà, el que importa és sumar. Tant és així, que per comptar, comptem amb Calinca (que damunt no és ni autor) imagineu-vos! (he, he, he)

Anònim ha dit...

Sóc Peguie

Crec que ha estat un encert penjar el Manifest. Ha generat debat i això enriqueix el penjoll i a tots nosaltres.

Per cert Toni, si que hi ha penjolleres, poques però ací estem.

Anònim ha dit...

Em declare fanàtic de Cucarella en roba de batalla. És un dels millors blogs que mai no he trobat.

altre anònim ha dit...

I jo també em declare fanàtic de El Penjoll. A veure quan s'ha vist que un post genere cinquanta comentaris. No és gens habitual.

el funambuliste ha dit...

sr. anònim, esperes vosté al proper "1er concurs fotogràfic de penjollaires en tanga", aleshores vora el que és comentar... ahí sí que es batran tots el rècords!!!

el funambuliste ha dit...

el que em puc imaginar es el caire dels comentaris..... he he he he!!!!

Anònim ha dit...

Doncs jo em declare fanàtic de tots dos blocs!!!

calinca ha dit...

Sr Anònim, una pregunta: ¿De quins "blocs" parla? ¿Són de granit o de marbre? O potser es refereix a llibretes per a fer anotacions, o a determinats partits polítics.

Anònim ha dit...

BLOC

Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica el contingut de la qual s'actualitza regularment i que inclou informació o opinions sobre temes diversos, generalment d'actualitat.

Enciclopèdia Catalana

calinca ha dit...

Gràcies per la informació, Sr Anònim.
Impressionant la diligència amb que els de l'Encilopèdia Catalana recullen les paraules modernes, fins i tot aquelles que són tan absurdes com aquesta adaptació al 'català' del terme "blog". M'agradaria molt saber a quin pseudo-lingüista se li va ocórrer la genial idea. ¿Quina serà la següent? Jo ja vaig flipar prou amb la grafia "Kíiv" per a la capital d'Ucraïna (o, dic jo, Ucrània), però veig que els diccionaris de català continuen omplint-se d'engendres de dubtosa procedència. Cada vegada els consulte menys.

Anònim ha dit...

No és el mateix una grafia que una paraula o mot.

Lluís Antoni ha dit...

A l'Escrivà de la Cort (del Rei d'Espanya)

a) Dius que la meua actitud no salvarà la llengua. Jo pense el mateix de la teua actitud. Tanmateix, jo puc dir amb orgull que, almenys, he salvat alguns mots.

Paraules (adaptades) de Joan Fuster, sobre el nacionalisme o el fanatisme, o siga la defensa coherent i contundent de les idees socials, de la nació i la llengua que hom considera propis.

«A tot estirar sóc 'nacionalista' (o fanàtic) en la mesura que m’obliguen a ser-ho, l’indispensable i prou. Perquè, ben mirat, ningú no és nacionalista (o fanàtic) sinó enfront d’un altre nacionalista (o fanàtic), en bel•ligerància sorda o corrosiva, per evitar senzillament l’oprobi o la submissió»

Salut, Escrivà de la Cort, i també fanàtic d'una altra idea diferent de la meua

Toni Cucarella

calinca ha dit...

Sr Cucarella, crec sincerament que les paraules que li dedica a l'Escrivà de la Cort, que ni tan sols sé qui és, són del tot desafortunades. Cau vosté en un error greu, el de buscar enemics on no hi ha, o el de buscar fanàtics partint del seu propi fanatisme. A mi personalment no em convencen les trinxeres, sinó els raonaments. I els seus raonaments són propis d'una mentalitat ancorada en la nostàlgia d'un passat irreal. No sé a qui vol convéncer amb el seu fanatisme de trinxera. A mi em va molt més la mesura i el seny de l'Escrivà.

l'escrivà de cort ha dit...

Home, senyor Cucarella. Vostè és una persona de lletres i sap, per tant, que jo no vaig fer una afirmació tan taxativa. Simplement, vaig expressar el meu escepticisme. Al final del meu escrit, fins i tot reiterava que tota pedra fa paret i que qualsevol col·laboració és poca. Hauria de prendre’s vostè les coses amb més humor, com feia Fuster.

Jo assumisc totalment les seues paraules: «Sóc nacionalista en la mesura que m’obliguen a ser-ho». De fet, em sent totalment nacionalista. Vaig a dir-ho d’una forma que tothom entendrà: si jo fos holandès o danès, en comptes de valencià, no seria nacionalista; sóc nacionalista, perquè sóc valencià.

Més que lletja resulta pintoresca aqueixa mania seua d’amollar la condició de fanàtic a tothom: qui pensa hac, perquè pensa hac; qui pensa zeta, perquè pensa zeta. Escolte, segons el diccionari, el fanatisme és el zel excessiu a favor d’una creença, d’un partit o d’una causa. D’acord amb el sentir general, fanatisme sol identificar-se amb intransigència. Vostè es declarava fanàtic en un comentari anterior; jo rebutge aquest apel·latiu.

Els lectors han de saber que els parèntesis que vostè ha ficat al text de Fuster (convertint fanàtic en sinònim de nacionalista) no corresponen al text original de l’escriptor de Sueca. Dit d’altra manera: vostè no ha adaptat les paraules de Fuster; les ha modificat. Això queda lleig.

Aquesta trampa dialèctica no impedirà, però, que continue estimant les seues obres. Són meravelloses. Enyore una major dedicació seua a la creació literària. Sé perfectament que vostè ha salvat nombrosos mots. Som moltes les persones que li ho agraïm. I sentim sana enveja. Jo, per exemple, no puc salvar-ne cap, perquè no em dedique a l’ofici d’escriptor.

I per últim: els col·laboradors de El Penjoll som uns juganers sense remei i utilitzem pseudònims de l’estil Drac Montdúver, Calinca, Alietes del Corralot, Funambulista, Peguie... No s’haurà agarrat vostè seriosament aquest joc d’onomàstics? La referència a l’escrivà de la cort de Perpinyà, del regne de Mallorques, és, doncs, un pur artifici literari, un joc d’aficionat. M’ofendria vostè, si pensés altrament. Sóc absolutament antimonàrquic i antiborbònic (pose vostè l’orde que vulga). Salut i República!

Lluís Antoni ha dit...

Disculpeu que vaja penjant comentaris a trossos i a mossos, però tinc obligacions per atendre.

Aquest és l'últim.

No sé qui ha penjat ací el meu manifest.Espere que no haja sigut el senyor Calinca. Perquè alhesores podríem dir que se li ha vist ben vista la gepa. D'ell, del senyor Calinca, he recopilat algunes perles cultivades que ha deixat de mostra en aquest "debat". Un "debat" que en ocasions, sobretot pel senyor Calinca, ha tingut lamentables maneres de linxament. Per la meua banda reconec algunes d'aquestes expressions m'han fet mirar aquest "debat" com als fesols de careta, i des del primer moment me'ls he llegit a la defensiva amb el ganivet(de les paraules) esmolat i entre les dents. Si se m'ha escapat alguna navaixada i li he pegat a qui no devia, li demane sinceres disculpes (i això inclou l'Escriva de la Cort).

Perles cultivades pel senyor Calinca:

*L'article de Cucarella em sembla bé pel que fa al fons, però la seua utilització de termes del tipus "botxins", "aniquilació", "extermini", etc. el situen en un plànol extremista que deteste…

*Això és pura basura intelectual, és el tipus d'argument que desacredita per complet als fanàtics del catalanisme, com ara el propi Cucarella.

*En fi, jo diria que els que estan obsessionats amb genocidis, aniquilaments, etc. són altres, no jo. Jo em limite a posar en evidència allò que no m'agrada.

*Més que d'"extremista", qualifique certes actituds de merament fanàtiques. Un exemple és l'escrit de Cucarella,

*l'entrada sobre els "botxins" em semblen fanatisme pur, nascut en el pensament d'algú que es considera "víctima" i que, per tant, es creu en el dret a dir qualsevol xorrada, com per exemple parlar de "llengües úniques".

El senyor Calinca s'haurà quedat ben descansat.

Al meu blog s'hi poden fer tota classe de comentaris, i mai no he esborrat cap, encara que m'hi hagen dit fill de puta, que m'ho han dit. Però sempre els ho dic: a qui li agrade el que hi comente o el to amb què ho comente, que hi passe de llarg.

Una cosa em molesta de tot aquest tuacte: que m'imagine que tots els qui ací heu posat el vostre comentari em coneixeu i sabeu quina cara tinc, però en canvi jo no conec a ningú de vosaltres, no sé qui sou, quin amic o enemic s'amaga darrere el sobrenom. I pel que alguns heu dit ací, ara més m'estime no saber qui sou ni quina cara feu.

Salut i a vore vindre

Lluís Antoni ha dit...

Ara sí que és l'última de veritat. Esmena no diu:

«a qui li agrade el que hi comente o el to amb què ho comente, que hi passe de llarg»

Ha de dir: «a qui NO li agrade el que hi comente o el to amb què ho comente, que hi passe de llarg.»

l'escrivà de cort ha dit...

Té vostè raó, senyor Cucarella: deu ser molt desagradable parlar amb gent sense rostre ni cognoms coneguts. Precisament per això, he tingut especial cura de ser respectuós en les formes (no sé si ho hauré aconseguit a satisfacció seua). Accepte sense cap reserva el seu descàrrec i aprofite l’avinentesa per a manifestar que retire, jo també, tot allò que l’haja pogut ofendre. Com que no pense seguir col·laborant en un debat que (tot i haver estat força interessant) corre el risc d’agrir-se, com la llet passada de data, vull enviar-li, a pesar de tot, una cordial i afectuosa salutació.

refelet ha dit...

Un cosa, només, Sr.escrivà, jo no ho he vist així el que ha dit vosté de Fuster. De seguida he entés que les paraules entre parèntesi no eren de Fuster. Personalment, entenc que el sr.Cucarella les ha posat entre parèntesi per a seguir un símil que ja havia aparegut abans a la discussió. Amb això ha vingut a dir: si ser nacionalista és ser fanàtic, doncs jo sóc fanàtic. On havia aparegut eixe símil? doncs és obra, naturalment, del nostre "follonero" particular, el sr.Calinca. Que per cert també ha estat el que ha creat l'associació d'idees entre escrivà de la cort i monarquia al dir això de "conseller vitalici del regne" (és un professional, que li anem a fer). Sr.Cucarella, no s'ho prenga així que a Calinca li agrada molt punxar!

Però ara que el sr.escrivà ens ha deixat clar que tots som fanàtics (perquè al ser catalanistes o al ser valencians, no tenim més remei que ser nacionalistes), exceptuant Calinca que és espanyol (i per tant moderat), jo crec que no vindria mal que asserenarem els ànims.

A més, a mi Calinca també em trau de les caselles, però cal reconéixer que sense les seues opinions polèmiques el debat no seria el mateix.

Au, xiquets i xiquets! Ja continuem en altre moment!

calinca ha dit...

En primer lloc, dir que no he sigut jo qui ha penjat el seu text al Penjoll. De fet, em va sorprendre vore'l ahí penjat. Jo sabia que hi havia interés en parlar d'aquesta qüestió, però pensava que simplement hi hauria un link al seu blog. La persona que va escriure aquesta entrada del blog, a més, va posar un enllaç a una altra entrada on jo exposava algunes idees, de manera que d'alguna manera se m'estava incloent ja d'entrada en la polèmica. Després, el debat ha tingut en ocasions la forma d'un intercanvi de preguntes i respostes on algú, no precisament vosté, s'empenyava una i altra vegada en estirar del fil de la polèmica. D'ahí que vosté haja pogut recollir tanta frase i reproduir-la fora de context. Una vegada assentat el debat, i escoltades veus molt interessants, vaig fins i tot tindre el detall de matisar algunes de les meues paraules, en el sentit de què no era del tot correcte que jo jutjara a algú sense conéixer-lo suficientment. Dic tot açò per donar-li un context a totes les frases que vosté cita.

Quan va començar el debat, jo em pensava que vosté havia donat permís per la publicació del seu text. Si no és així, crec que d'ara endavant s'ha d'anar més en compte, i ho dic a efectes interns del Penjoll, perquè actuant així es pot donar una pespectiva equivocada de les coses.

Siga com siga, és evident que el to del debat ve marcat particularment pel to del seu escrit original, que ja ha estat descrit per diverses persones, entre elles vosté mateix.

M'he pres la molèstia de rellegir el seu text i em ratifique en tot allò que he dit. Crec que és un text agressiu, insultant, exagerat i que tendeix a deformar la història i la realitat. ¿Vol que em quede amb els braços creuats davant d'això? Ara bé, comprendria que es decidira esborrar aquesta entrada i tots els comentaris, ja que possiblement, com he dit abans, hi pot haver hagut des del principi un error de forma per com s'ha publicat el seu manifest. Un manifest que, possiblement, jo mai hauria llegit si no fóra perquè algú, en el Penjoll, va prendre la decisió d'encendre la polèmica.

A pesar de tot, crec que se'n poden traure conclusions enriquidores de tot açò.

M'imagine que els internautes que li han dit "fill de puta" en el seu blog deuen ser persones que no lipreocupen massa, perquè possiblement lifan comentaris sense substància, o sense fonaments. Em sembla que en aquest debat, Sr Cucarella, s'ha trobat davant persones que no entren en la din`àmica del fanatisme i de l'acusació infundada, sinó que se l'ha jutjat amb raonaments. Vosté ha contestat de dues maneres: 1) reafirman-se en la seua manera d'enfocar les coses, i 2) contratacant amb insults del tipus "espanyolista", etc. Preferiria més escoltar arguments raonats per part de vosté. Per exemple: ¿En quin esquema mental es basa per a dir que els suposats "Països Catalans" han de tenir una única llengua? (Això em sona molt molt a allò de "Una grande y libre", què vol queli diga). Parla d'exterminis, d'exterminacionistes, de "mentalitats torbades per rancis deliris", de declaracions contra el català (crec que el Manifiesto no menciona en cap moment el català), parla de deixebles de Goebbels, de germans ideològics del nazisme i del criminal apartheid.... Senyor Cucarella, per favor. ¿no se n'adona que el que ha escrit pot provocar certes reaccions en persones que tinguen un mínim de coneixements històrics o lingüístics? ¿O és que està massa acostumat a barallar amb 'ignorants'?

Anònim ha dit...

A este debat sols falta que entren els de la Colla La Socarrà.

la Carme ha dit...

A mi em faria il·lusió que diguéreu alguna cosa de Rosa Díez. Així podríeu batre el record i arribar als setanta comentaris.

Anònim ha dit...

Què es pot dir d’una inconscient que ha afirmat que, a Canal 9, es margina l’espanyol?

calinca ha dit...

Anem per parts.

Sr. Refelet, diu coses de mi un poc sorprenents, com allò de la referència monàrquica pel que fa a l'Escrivà... Què fort! ¿Ho diu, o sospita, de veritat? per altra banda, quan s'interpolen parèntesis en una cita literal, o quan simplement se subratlla alguna cosa, s'ha de dir. Ho dic per les paraules de Fuster comentades per Cucacrella, sense que per la meua part vulga dir res més que es tracta d'un oblit del mencionat Cucarella. Recordem que açò és un debat en un blog, i no una revista científica, on cal demanar un esmerat rigor. I té raó, sóc espanyol, especialment per un motiu: perquè ho diu al meu DNI.

A l'Anònim que parla de Rosa Díez, li faré la següent reflexió. No sé si la tal Díez va fer el comentari que vosté comenta. De tota manera, això em recorda una cosa. Fa un temps, en aquest mateix blog, es va fer publicitat d'un Manifest al voltant de Canal-9, titulat "Manifest: Del mal ús i abús de la ràdio i de la televisió públiques valencianes". Jo me'l vaig llegir i no el vaig firmar. Per què? Em semblaven molt bé moltes de les coses que s'hi deien, però hi havia una frase que considere falsa. És aquesta: "En Canal 9 es parla bàsicament en castellà". Aquesta frase no és real. Podrem criticar moltes coses de Canal-9 o de qualsevol cosa, però s'ha de fer amb arguments sòlids, i no amb les típiques frases exagerades dedicades a un públic fidel.

Lluís Antoni ha dit...

Senyor Calinca, ¿per què vostès, els espanyols, s’arroguen les virtuts de la mesura, la raó, l’equilibri, l’educació, la sensatesa o la intel•ligència com si els foren innates? Per què nosaltres, quan ens defensem de l’agressió espanyola, ho fem perquè, segons vostès, som extremistes, fanàtics, que fem acusacions infundades i etcètera? Alerta, senyor Calinca, que vostès mateixos us ho adverteixen en una sentència: Dime de qué presumes y te diré de qué careces.

I més: he escrit el Manifest contra el cinisme dels botxins amb la idea que correguera pels blogs, un fet usual. Vostè, però, considera que la inclusió del meu manifest a El Penjoll ha estat una decisió polèmica. I pel que he vist repassant els molts comentaris, crec que només ha estat vostè qui, declaradament, ha posat a parir el meu manifest. Em sembla molt bé que no li agrade ni el fons ni la forma, és vostè molt lliure de pensar com voldrà. Però ara estic plenament convençut que si s’ha sentit molest és perquè se sent identificat amb els valors dels botxins.

I ara, me’n vaig a preparar el sopar.

calinca ha dit...

Sr Cucarella, crec que el present debat ha arribat a un punt en el qual ja no val la pena continuar-lo, almenys per part meua. El seu últim comentari no fa més que reforçar el que ja pense de les seues idees i la seua ideologia, i, a més, els seus arguments porte escoltant-los molts anys, així que no vull dedicar-li més temps a rebatre postures que cauen pel seu propi pes, i que són mers insults sense més fonament, com he dit abans, que el d'una visió irreal o idealitzada de la història i de les llengües. En fi, espere tenir l'oportunitat de debatre amb vosté aquesta o qualsevol altra qüestió, esperant que del debat puguen sorgir enteniments i coses que valguen la pena.

refelet ha dit...

No s'enfade ara vosté Sr.Calinca. Les meues paraules anteriors sobre vosté eren en to de broma. Per altra banda entenc que si el "Manifest" s'haguera publicat a Vila-real o Sueca, no tindria sentit que nosaltres el publicarem. Però l'ha fet algú de Xàtiva amb intenció que es difonga. Concretament el sr.Cucarella en el seu bloc, en el qual en el seu moment, ens va vindre molt bé que ens enllaçara (i de fet li vam donar les gràcies a l'editorial d'abril). Em sembla raonable que si ha fet un manifest sobre un tema que ens interessa (crec que això està clar) ens fem algun ressó almenys com a notícia. Que el fem nostre o no, això ja és una opció de cadascú dels penjollers/res. Però el cas, és que de moment tots, fins i tot vosté, hem estat d'acord en el fons del manifest del sr.Cucarella. L'única discrepància és sols pel que fa a les formes.

D'acord amb això, una pregunta que llance per que tots reflexionem és la següent: Si la discrepància és sols respecte de les formes, però tots estem d'acord en el fons...QUÈ FEM BARALLANT-NOS ENTRE NOSALTRES!!??

calinca ha dit...

Des de la meua perspectiva, no és només una qüestió de formes. També de continguts, com he expressat en alguns moments en este ja llarguíssim debat, i de maneres de vore el món, la història i les llengües.

Però bé, per a això estan els debats, per a contrastar punts de vista.

refelet ha dit...

En fi...com vosté diga. M'havia paregut entendre això quan dia en el seu primer comentari: "L'article de Cucarella em sembla bé pel que fa al fons...". Però si ara m'aclarix que tampoc està d'acord en el fons, cap problema.

De tota manera, té raó en que el millor serà deixar el debat de moment. Segur que en properes entrades podrem aportar noves dades i arguments.

Ha estat, en qualsevol cas, molt interessant.

calinca ha dit...

El fons pot estar més o menys bé, en quant a la raó de ser del manifest, però el to i les argumentacions em resulten molt criticables, com ja ha quedat dit.

El Penjoll ha dit...

Per a qui estiga interessat, vos informem que este llarg debat ha generat un article de Toni Cucarella on parla sobre la seua discussió amb Calinca, però sobretot explica el seu estil a "Toni Cucarella en roba de batalla". El títol de l'article és "Reflexió en hores de migdiada" i l'adreça esta:

http://
blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/99349