Clan de sicaris (I)

Sovint, la gent es pregunta per l’origen de les màfies, pel motiu que provoca la seua aparició. En realitat, no hi ha un sol motiu; n’hi ha molts. El més freqüent és la cobdícia, l’afany capitalista d’obtenir guanys elevats i ràpids per mètodes expeditius. Però la cobdícia seria només el denominador comú; a banda, cada organització mafiosa té les seues especificitats. A Xàtiva, per exemple, funcionen vàries màfies —entre les quals, la banda de cornetes i tambors que esmentava Alietes—. En esta ocasió, anem a parlar d’una que va protagonitzar les pàgines de successos dimecres passat. Eixe dia, la premsa informava que un constructor del Genovés i tres membres d’un clan familiar de Xàtiva havien estat detinguts per diversos delictes.

Pel que es veu, un contractista de València, que devia 90.000 euros al constructor detingut, havia rebut extorsions i amenaces de mort dels membres del clan familiar, que actuaven com a sicaris a sou de l’empresari genovesí. Així que estaríem davant d’un assumpte molt negre: uns killers que cobren per fer “treballets” especials, com ara trencar les cames a morosos que no paguen els seus deutes. Si qualsevol penjoller (el Capità Superflipo, posem per cas, o jo mateix) hagués estat detingut per un assumpte així, hauria vist publicats als diaris el seu nom, els seus cognoms o el seu malnom. Sorprèn, per tant, l’absència absoluta de pistes sobre la identitat dels membres del clan de sicaris. La premsa no publicava ni tan sols les sigles. Per què? Per por. Una màfia ha de fer por. Si no, serà una màfia de fer riure. La nostra agència ja coneix el nom del cap dels sicaris. Com que no s’ha de temptar la sort, només esmentaré les sigles: LMG.

LMG ha aconseguit d’intimidar les policies, la premsa i els ciutadans corrents. La premsa li té por, perquè no vol ser titllada de xenòfoba; LMG pertany —com diria James Finn Garner— a una minoria ètnica desfavorida. Les policies també li tenen por. Molts xativins el coneixen; la seua oficina mòbil, una enorme furgoneta, sol estar mal aparcada a l’Albereda de Jaume I. LMG sol passejar-se per l’andana de Las Delicias fet un pizell —sabates italianes, corbata de seda—; mentrestant, els guardaespatlles —germans, fills, nebots­— vigilen la via pública. Si vostè, amic penjoller o lector simpatitzant, aparca el seu cotxe prop del vehicle del capo, romandrà estalvi de la grua durant una bona estona; quan els policies locals vegen l’oficina mòbil de LMG, giraran proa cap a altre lloc. Un policia nacional amic meu em va confessar un dia: «Pardo, visc ací. Les meues xiquetes van a la mateixa escola que els cadells del clan. No vull maldecaps. Total, vaig a cobrar igual a final de mes... Vull arribar tranquil a l’edat de jubilació».

En vista de tot açò, LMG, el seu fill i un gendre hagueren de ser detinguts per policies arribats de la capital, membres d'una unitat especial (la UDYCO). Feren una entrada de pel·lícula al domicili del capo, que està acusat, com ja hem dit abans, d’extorsió i d’amenaces. Però se li imputen també altres delictes: robatori i falsificació d’antiguitats i obres d’art, possessió il·legal d’armes de foc i delictes contra la salut pública. Sembla que LMG, amb antecedents per fets molt semblants als actuals, podria estar involucrat en altres casos d’extorsió que investiga la Unitat de Drogues i Crim Organitzat. Durant una temporada, sembla que no veurem LMG per les andanes de L’Albereda. Tinc intenció —compte: si no passa res— de penjar un segon capítol amb algunes curiositats d'un clan que, des de fa anys, té el centre d’operacions a Xàtiva, una ciutat en què, a parer d’alguns, mai no passa res.