dissabte, 21 de febrer de 2009

Endivineu com vaig a començar?

Estimades i estimats, dames i cavallers, senyores i senyors, penjolleres i penjollers:

Sóc Sor Neguera, una exmonja de 45 anys de l’extinta Església Cal·linquista. Com és sabut, aquesta Església va tancar les seues portes a finals de l’any passat, deixant en el carrer a tots els seus treballadors i treballadores, que passàrem a engrossir els llistats de població desocupada d’aquest país. A la meua edat i veient en el meu currículum d’on provinc, trobe difícil que m’admeten en algun convent (totes no tenim els contactes de la senyoreta Palomino), però l’esperança és l’últim que es perd en un sector professional com el meu.

Tot i així, en alguns moments m’he sentit desesperada. Fa unes setmanes vaig tindre un d’ells. Ja no ho podia resistir. No podia més. Estava tan esbalaïda que vaig connectar l’ordinador, vaig entrar a la Internet i vaig començar a cercar pàgines porques de xicons "en porreta". Ja no sabia què ficar al cercador: "penis", "fal·lus", "piu", "pilila", "òrgan viril", "pixorro", "pitorro", "branca", "tranca", "verga", "manubri", "porra", "xurro", "sable", "flauta", "maça", "trompa", "pardal", "llonganissa", "molla de caragol", "cacauet", "plàtan", "banana", "braç de gitano"... i res del que veia em satisfeia. En la pantalla no apareixia cap exemplar que em captivara. Per fi, se me va ocórrer ficar "penjoll", i així va ser com, per obra divina, se m’aparegué aquest blog amb tota la seua magnitud. Miracle! Açò era el que buscava! No m’ho podia creure: tenia davant els meus ulls un blog d’envergadura on podia fer ús de la meua llengua. Només de pensar-ho, se me feia la boca aigua. No parava de salivar. Quin goig! Quin plaer!

El meu primer contacte amb el Penjoll van ser més de cinc hores de fregaments. No parava: Penjoll amunt, Penjoll avall. Els dies següents també van ser moltes les hores dedicades a explorar el Penjoll i els seus amagatalls. Des del principi em vaig convertir en una assídua voyeur del Penjoll. Què dic voyeur! Viciosa! Obsessa!

Al cap de dues setmanes, quan ja m’havia amarat ben bé de Penjoll i anava a fer el meu primer comentari, vaig pensar... i si pregunte primer? I si envie un e-mail demanant-li, al tal Penjoll, si em deixa també postejar en el seu blog? No m’ho vaig pensar dues vegades i li vaig enviar aquest missatge:

Hola Penjoll,

vos segueixo des de fa unes setmanes i m'agrada molt el vostre blog. Com he llegit que es pot participar, vos pregunte si, a més de fer comentaris, es pot participar fent posts? Si açò és possible m'agradaria que m'aclarireu: Què s'ha de fer per donar-se d'alta? De què s'ha d'escriure? Quan s'han de penjar els posts? Etc.

I, un parell de dies després, l’enigmàtic Sr. Penjoll em va remetre les següents paraules (substitueixo el meu nom real pel virtual):

Benvolguda Sor Neguera:

Gràcies pel teu interés. Si així ho vols, naturalment que pots participar. T'enviarem un correu per donar-te d'alta seguix les instruccions. Pots escriure sobre el que estimes oportú. Però ja que preguntes, sí està bé tindre en compte que El Penjoll pretén ser un revista artística i literària (en un sentit molt ample), feta des de l'òptica cultural de Xàtiva i les Comarques Centrals, sense que això ens limite. Pel que fa a quan s'ha de penjollar: pots fer-ho quan vulgues, però recomanem deixar 8 hores de marge respecte de la publicació anterior de qualsevol company/a. Encara que no sempre es fa, intentarem que es vaja fent. Esperem haver-te aclarit alguna cosa.

Benvinguda i molta sort!

Donada la situació per la que estic passant, és molt important per a mi que el Sr. Penjoll em deixe participar en el seu blog. Crec que pot ser una bona experiència i fa que comence a sentir-me, un altra vegada, una persona útil a la societat. Sóc molt feliç i estic molt agraïda. Però ara m’adone que igual m’he precipitat, perquè no sé de què puc escriure. La veritat és que no estic acostumada a fer el que jo vulga i a prendre decisions per mi mateixa. Des de que em va arribar la contestació del Sr. Penjoll, no he parat de plantejar-me la pregunta: Què pot oferir una exmonja com jo a un Penjoll com aquest? Passaven les hores i no se m'ocorria res... fins a aquesta matinada en què he vist una possibilitat.

Vos conte: Quan era monja, dedicava gran part del meu temps lliure al conreu de les ciències ocultes. En concret, les arts endevinatòries són les que més m’han apassionat des que em vaig iniciar en elles. No és que siga una experta, però vos assegure que tinc cert domini en alguns camps com la cartomància, la quiromància, l’oniromància o l’aeromància (per citar algunes "màncies"). I, encara que no tant, també estic iniciada en l’astrologia. Voleu comprovar-ho? Si vos sembla bé, propose als lectors i autors del Penjoll que em digueu el vostre nom, la vostra data de naixement (si considereu que és una informació personal, em pot servir també el vostre signe zodiacal), el lloc on vau nàixer, i el dia i mes (no cal l’any) en què vau prendre la 1ª comunió (açò és de vital importància en la tècnica que utilitze). A partir de les vostres dades, faré la carta astral i en el meu pròxim post vos presentaré un horòscop personalitzat. Les meues prediccions es faran sobre un període temporal d’un mes... S’atreviu a conèixer el vostre futur immediat? Jo ja sé el meu al Penjoll.

Encantada d'estar ací. Espere haver fet un bon ús de la llengua.

8 comentaris:

Peguie ha dit...

Benvingut!

( Mare, açò sembla ja un bloc d'autoajuda). Es broma, però em sona tot a superfiplo, i a vosaltres?

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

"Sor Flipo", diria jo!

Aquil·les Sisternes ha dit...

Tinc un curiositat: quina edat té vostè Santíssim... (ui, perdó) Sor Neguera? Li ho pregunte pel següent: generalment, els convents espanyols estan habitats per monges molt ancianes, però de l’entrada es desprèn que vostè encara està en edat fogosa. Si és així, ens podria il·lustrar sobre els secrets sexuals que amaguen els murs conventuals. Sempre han despertat la curiositat popular. Antigament, els costums de clergues, monjos i monges estaven molt relaxats. Les seues aventures sexuals eren freqüents (les monges, tot s’ha de dir, queien a la vida llibertina, però de forma més esporàdica). De totes maneres, l’imaginari popular anava ple d’històries sobre passadissos soterranis que comunicaven els convents de monjos i monges, sobre naixements de criatures als convents... Ací té matèria, Sor Neguera!

Anònim ha dit...

Quina barbaritat, es nota que estem en carnes-toltes!

Capità Superflipo ha dit...

Cada vegada que apareix un nou autor o autora a El Penjoll se m’atribuïx la seua paternitat. Si damunt Sor Neguera facilita indirectament esta relació... A vore si algun dia descobriu que sóc vosaltres mateix, s’imagineu?

No sols aclarisc que no tinc res a vore amb Sor Neguera (espere que ella mateixa ho confirme), sinó que sospite que darrere d’este personatge està, ni més ni menys, que el propi Sr. Cal·linca. No vos resulta estrany que encara no haja fet cap comentari a esta entrada?. Sor Cal·linca que li ha semblat l’entrada? Per què no diu res?

Siga el Sr. Cal·linca o no qui està darrere d'esta monja, a mi l’entrada m’ha agradat. Però li veig poc de futur a esta autora (tant de bo que m’enganye). Eixe final... quan diu: “S’atreviu a conèixer el vostre futur immediat? Jo ja sé el meu al Penjoll” Clar que el sap! Com que a la pròxima entrada o a l’altra dirà que ja no vol ser autora del bloc!

I, si repassem els correus interns d’El Penjoll, sembla com si vullguera que li demanàrem informació del personatge i li donàrem joc. Segurament, per a utilitzar-ho en les seues entrades, tal i com ha fet en esta.

En qualsevol cas, siga benvinguda Sor Neguera i ja veurem per on ens eix. Ací té les meues dades:

Capità Superflipo
Aquari
Xàtiva
20 de maig

D.ª Reencarnación Palomino ha dit...

Sor Neguera:

Què és això de que jo tinc contactes? En com vosté no siga Cal·linca... sap que la podem denunciar per utilitzar sense permís el nom de l'Església Cal·linquista? Però no es preocupe, ens alegra que s'utilitze en va el nom d'esta Església.

Església Cal·linquista ha dit...

Per al·lusions:

als arxius de l'Església Cal·linquista no consta cap Sor Neguera com treballadora.

Calinca ha dit...

Superflipo, Superflipo, ja entenc per què es va posar vosté este nom!

Crec que la suposada monja quedaria molt bé com a "Sor Flipera".