dimecres, 14 de gener del 2009

Succedani d'editorial de Gener (I)

Creia que s’havia convertit en una tradició això de penjar una editorial signada per El Penjoll el primer dia de cada mes, però com que no trobe la d’una data tan assenyalada com la que enceta l’any, vaig a procedir amb l’atreviment d’elaborar un succedani d’editorial en dos parts. La primera, la d’esta entrada, diu així:

Del que m’agrada d’El Penjoll...

Als penjollaires que ens vam reunir aquella vesprada del 27 de desembre de 2007 encara ens costa de creure que El Penjoll haja rebrotat com ho ha fet. Al llarg del 2008 hem organitzat dos Simposis Penjollaires, convocat tres concursos (microrelats, biografies fictícies i els premis blocs que estem a punt de finalitzar), obtés més de 55.000 visites totals, aconseguit més 50 visites al dia (arribant en moltes ocasions prop de les 100), fet quasi 600 entrades, algunes d’elles han rebut més de 20 comentaris, anem a editar en paper una selecció de les millors entrades del 2008 i, sobretot, s’han anat pujant al projecte nous autors i ara apareixen en el llistat de la columna de la dreta al voltant de 50. Quantitativament, no sols hem superat les millors de les nostres expectatives sinó que, segons estes xifres, estem probablement en la millor època d’El Penjoll.

A banda d’este inesperat èxit, el que més m’agrada del renaixement penjoller és haver-me retrobat amb vells amics amb els que pràcticament havia perdut el contacte. El format bloc m’ha permés recuperar i mantindre el seu contacte. També m’ha aportat noves amistats (algunes d’elles encara estan en fase virtual) i descobrir noves arts de paraula. Pot ser com mai, El Penjoll s’ha conformat en un espai de reunió d’una colla extensa de personatges molt diversos interessats per la cultura, l´ús de la llengua, la lliure expressió, l’esperit crític, la confrontació i debat d’idees i opinions, la creativitat... condimentat tot açò i més coses amb una mica d’humor, d’ironia, de paròdia, inclús, a vegades, de sarcasme.

El Penjoll també m’ha fet rebrotar i retrobar-me amb una part de mi mateix. Feia un fum de temps que no escrivia per pur plaer, com ara estic fent o he fet durant el 2008. Un goig, encara major, quan veig que la gent llig les meues entrades i els posa comentaris. Per contra, arribe a inquietar-me quan la gent no em fa comentaris d’una entrada. No sé com interpretar-ho: ¿serà que estan d’acord amb el que dic? ¿serà que els dóna igual i passen del que he escrit? O ¿serà que ho consideren una xorrada i millor no fer cap comentari?... En la meua opinió, la indiferència no contribuïx a crear eixe espai d’encontre i comunicació al que feia referia abans. En quant als comentaris positius, encara que sempre són agradables, tampoc donen massa joc perquè acaben amb un agraïment per part de l’autor i poca cosa més: al comentari de “molt bona entrada” se li sol respondre amb un “moltes gràcies”. Tot el contrari a la indiferència i als comentaris positius, m’apassionen els afilats i crítics que reclamen la rèplica de l’autor, doncs eixos són els que mantenen viva una entrada durant varis dies i acaben enriquint-la. Envege les entrades que han sigut objecte de polèmica perquè, en la meua opinió, són les que més vida donen al bloc. Però clar este tipus de comentaris te’ls has de guanyar amb entrades de característiques semblants, que inciten als lectors. Possiblement, esta primera part d’este succedani d’editorial no siga d’esta natura... Haureu d’esperar, doncs, a la segona part a vore què vull dir amb esta valoració personal d’El Penjoll i on vull arribar. Mentre tant, si voleu, podeu entretindre-vos fent algun comentari a esta entrada.

8 comentaris:

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Doncs ací vans alguns comentaris "esmolats".

"Varis" té més el sentit de "variables". El sr. Lacreu no recomanava el seu ús en el sentit de "divers". No obstant això, apareix en la darrera versió del Salt i també he observat el seu ús per part d'alguna editorial del Principat. Però a mi, particularment, em sona espantós.

A banda d'això, la perifrasi d'obligació és "haver de...", mentre que "deu de..." és de probabilitat.

N'hi ha alguna cosa més, però se l'haurà de guanyar (i va apanyat si espera que li diga que és una bona entrada!!).

Emili Morant ha dit...

Que no et preocupe massa no tindre comentaris a voltes (ni bons ni roïns): tu has de pensar "qui calla, otorga"...

Hi ha pàgines web (ja diré exemples algun dia) on hi ha un "robot de comentaris anònims", que serveix per a augmentar la temperatura comentarística. Per exemple, fas un escrit sobre gastronomia i et deixa un comentari absurd com "Per actituds com eixa hi ha tanta gent en l'atur", o simplement "Ets un ignorant". I clar, a partir d'això, "la liemos parda"... A voltes no saps si és millor que no et comente ningú...

Cul de sac ha dit...

Benvolgut i estimat amic embrionari, se pot estar d'acord amb una entrada, no estar-ho, que ens done igual o considerar-la una xorrada a l'hora de fer un comentari, però hi ha un factor que quasi mai considerem i em sembla més que remarcable; el temps. Alguns penjollers agraïm amb vehemència l'activament del bloc i tot el que ha suposat, però disposem de molt poc temps lliure per a dedicar-li. Jo mateix gaudisc com un xiquet de mamella amb el sub-univers penjollaire, però tinc que compartir amb altres aficions i espais l'escassíssim temps del que dispose fora de les obligacions laborals i familiars. A banda de totes estes justificacions, haig de dir-li que esta estrada és correcta, però tire en falta el seu sarcasme habitual, el seu característic (i molt apreciat) sentit de l'humor. El seu brancal serios em sembla correctíssim, però considere inimitable el seu hàbitat natural: L'humor.

APOSTATA (ja sap, per lo del Cal.linquisme): esperem amb les ungles esmolades la segona entrega.

Tadeus ha dit...

Senyor Superflipo, la seua entrada-succedani és tan políticament correcta que em descoloca. Esperem molt més, o molt menys, de vosté. Llance's a l'arena, senyor-home!

Peguie ha dit...

Superfiplo, et veig derrotat.

Ubi sunt aquelles entrades com la de "Carta a Fernando Arrabal" que tant ens van fer riure. Estic d'acord amb Cul de Sac i els altres en que ha perdut el nord. Tants dies sense ordinador, s'ha quedat vosté desentrenat per culpa de timofónica.

Ara que ja li hem alçat el pet un poc, (apunta't aquesta dita Alietes), pose's vosté a fer de les seues i si no li fan comentaris, no pense mal, que de vegades això no vol dir que no agrade, sinó que com diu Emili, és que s'està d'acord.

A vore si li ve la inspiració prompte...

Capità Superflipo ha dit...

M’alegra vore que la correcció no és suficient per a alguns lectors, que exigeixen alguna cosa més d’una entrada com el sarcasme o la inspiració (encara que siga a nivell particular de Superflipo). Ser exigent està molt bé, de fet, la segona part del succedani d’editorial faré una sèrie de crítiques i reivindicacions a El Penjoll.

En quant a que m’inquiete l’absència de comentaris, no vol dir res més que això (dins d’un text més extens on es diuen moltes altres coses i de major importància, crec). No deduïu coses que no dic, ni es quedeu en l’anècdota o en falsos eslògans reduccionistes com que Superflipo està trist o derrotat perquè els penjollaires no dediquen temps al bloc o perquè no li fan comentaris a les seues entrades. Caure en això denota no haver fet una lectura atenta d’una entrada a la qual sí que s’ha dedicat mirament en la seua elaboració i sentit.

Corregida queda la parafrasi assenyalada pel Sr. Tarsan.

Unknown ha dit...

Eí, super!
ja fa un any que hem començat un camí... gaudim d'ell mentre anem caminant, a un pas li acompanyarà un altre... sense pressa però sense pausa...
per cert, parlant de gaudir, molt bona la botelleta de "reposo" que es va deixar a la casa de la irlandesa... a cada glop de vi agraïsc haver-nos retrobat...

Capità Superflipo ha dit...

Disculpeu per l'errada he ficat parafrasi (i a més sense accent) en lloc de perífrasi.