Mentre escric esta entrada del blog escolte un interessant disc del 2008: "That Lucky Old Sun". El seu autor?: Brian Wilson. Heu escoltat bé. No és Brian Wilson Jr, o el nét de Brian Wilson, sinó Brian Wilson en persona, el que fóra fundador dels Beach Boys a principis dels seixanta. I el disc en qüest
ió està molt bé. Els seus temes sonen una mica com a psicofonies d'un temps passat, o potser no tant, ja que els ecos d'aquesta manera de fer pop és encara present en el que fan molts grups actuals. Els Beach Boys van ser un dels renovadors o inventors del pop. I Brian Wilson n'era l'esperit. Ara, més prop dels setanta que dels seixanta (no parle de décades, sinó de la seua edat), i després d'una intensa vida amb tot tipus d'experiències, algunes al límit, ens regala un nou disc que francament val la pena. Escolte una miniatura anomenada "Been too long" (títol molt apropiat) i hi veig resumida bona part del pop que m'agrada, em vénen al cap cançons de Teenage Fanclub o dels Thrills, i d'alguns altres.Per últim, un link interessant. Es tracta de En busca del vinilo perdido, un blog publicat per un admirador confés de Brian Wilson i de la música pop, en particular la de tradició 'power-pop'. Molt recomanable per als que vulguen saber coses de grups com ara The Scruffs, The Long Ryders, Big Star (amb Chris Bell i Alex Chilton), The Jayhawks (la banda de Gary Louris i Mark Olson), i un llarg etcétera.
8 comentaris:
Un post plé de noms que m'agraden! Dels Beach Boys sóc una miqueta molt fan, del Paul Weller vaig penjar ahir un video i als Jayhawks els vaig nomenar fa quatre o cinc dies.
Musiqueta que no pare!
Amic quin fàstic tindre que reconeixer lo d'acord que estic amb vosté. Molts pocs dels denominats clàssics han sabut readreçar i sorprendre amb les seues últimes propostes. Més be utilitzen la seua aura del passat per fer caixa (que d'algo s'ha de viure). Com este tema està ja prou trillaet, li contaré una anècdota al respecte del disc amb que il.lustra l'entrada (Pet Sounds-1966). A Xàtiva, concretament al desaparegut pub Goo, va actuar un grup fa uns 6 o 7 anys procedent de Baltimore i anomenat Splitsville. El disc què presentaven aquell any era una imitació (o adaptació al dels Beach Boys), tant en la portada com en el títol, The Complete PetSoul -2001. Li recomane la audició del mateix, no li aportarà res de nou, però la frescor i la qualitat vocal tal vegada el sorprenguen. Au.
Pet sounds????
Vagen amb compte que ja saben que el Capità Superflipo és especialista en traure-li punta a estes coses!
No crec que el Sr Superflipo perda el seu temps amb acudits tan fàcils. Ell és molt més creatiu.
Ja ho crec, que li ho pregunten a Petu, si no. El seu "penjoll" titulat "En l'aire" ha desaparegut, però encara queda el "penjoll" amb que la va rebre el Capità Superflipo.
http://elpenjoll.blogspot.com/2008/01/aa.html
No s’enganye Sr. Tarsan, l’entrada “En l’aire” està (http://elpenjoll.blogspot.com/2008/01/en-laire.html), però curiosament l’autora en qüestió ha mudat de nom i ara apareix amb un altre.
Amb una entrada de retard (per problemes tècnics que encara tinc amb la connexió ADSL de ma casa) li done la benvinguda com autor Sr. Cal·linca. Ara s’ha fet tant de pregar que corre el risc de que alguns li exigim amb interessos allò que ens negava i que jo, després d’haver llegit esta insulsa entrada, no recorde ben bé què era.
Sra Comtessa i Sr Cul de Sac: celebre compartir amb vostés gustos musicals. I a vore si ens veiem algun dia en algun concert, que és el que toca.
Sr Superflipo, comencem l'any nou amb un Calinca de nou com a autor i amb un Superflipo desconegut, desconectat i descolocat. ¿Qui podia esperar-se novetats com aquestes?
Publica un comentari a l'entrada