dissabte, 31 de gener del 2009

NOCTURN

en la distància
vells amics entrecreuen
els seus missatges
com els indis amb alfabets de fum
com els coloms entrecreuen els vols
com l'electricitat
guspirejant i telegràfica
dicta la màgia

vint anys després
en la distància
els vells amics
encara i més

4 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Xe! M'acabe d'alçar de dormir, em connecte a El Penjoll i em trobe açò un dissabte pel matí... crec que vaig a plorar.

Una manera molt subtil de dir-nos que fem l'indi, que som uns pardals i que ens estem fem vells.

whysoserious? ha dit...

recolló!!

això es donar-li classe i categoria a un blog i el demés són tonteries...^^

m'agrada moltíssim el poema...
=DDD

elies, eres el meu idol!!!
jajaj

ja estic casi fet un home, duc be el procés.
;)

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

"Home", moltes gràcies pel que ens atany als demés adriàspí!

Ha de saber que a la seua edat el seu ídol ja escrivia al Penjoll. No serà vosté un home (o una dona, segons s'estime) fins que no domine l'art de la paraula i publique al Penjoll. Faça'm cas i no seguisca en aquest punt el mal exemple del seu mític pare, N'Antoni Espí, al qual només hem vist en vídeo per ací.

Davit del carré Blanc ha dit...

Xe, quina sort que té El Penjoll de tenir lectors com Espí Show: els seus comentaris són una canya i transmeten molts ànims!!
Enhorabona pel poema, sr. Alietes.