HITLER, ISRAEL I PALESTINA

El nou any comença amb la invasió de la Franja de Gaza a mans dels israelians i això s'ha convertit en notícia d'obligada referència a qualsevol mitjà de comunicació. El Penjoll no ha sigut una excepció, com es pot comprovar en alguns recents missatges. En un d'ells (aquest), es tracta la qüestió des de diferents òptiques, i es fa una vegada més la típica comparació entre "mètodes dels israelians" i "mètodes dels Nazis". En els comentaris al mencionat article es reprén el tema dels nazis, etc. Per una banda, sembla que tenim en tot açò una mostra més d'allò que s'anomena, mig en broma, Reductio ad Hitlerum, i que ha donat peu, posteriorment, a la Llei de Godwin, que tracta sobre l'aparició de Hitler i els nazis com a lloc comú en qualsevol discussió d'Internet, tracte el tema que tracte. De tota manera, sembla que mencionar els nazis quan es parla de jueus i israelians té cert sentit. Però la pregunta és: ¿es pot realment comparar uns i altres? Anem per parts.

El règim de Hitler va aplicar una oberta política antisemita que va tenir les conseqüències conegudes per tots. Tot açò té repercussions en la mitologia popular, que veu l''Holocaust' com una eina d'anquilació premeditada, la finalitat de la qual era assassinar tots els jueus del món. Doncs bé, quan es llegeixen els llibres d'història, per exemple la reputadíssima biografia de Hitler escrita per Ian Kershaw, es descobreix que la qüestió no és tan simple. La idea inicial dels nazis era arraconar els jueus i fer-los desaparéixer de la vida pública. Això vol dir convertir-los en pàries o recloure'ls en ghettos, o desterrar-los a altres terres. L'antisemitisme oficial va donar peu a tota mena d'atrocitats, protagonitzades pels propis nazis i els amics que anaven trobant en cada territori conquerit. En llocs com ara Polònia o Ucraïna, hi va haver casos on parts de la població local va participar en l'extermini dels jueus amb més sanya que els propis nazis, per no parlar dels milers de francesos que van colaborar activament en la delació de jueus. L'any 1942, quan la guerra estava en el seu màxim grau de complexitat, la qüestió jueva s'havia convertit per a Hitler en un problema residual: en la seua ment malaltissa només cabien batalles i exèrcits. A més, la qüestió jueva era un problema logístic: no se sabia ben bé que fer amb els milers de jueus que omplien els ghettos en condicions infrahumanes, a la vista de tothom. Es van barallar diverses solucions. Una d'elles, encara que puga sonar a broma, era la de desterrar-los a Madagascar. L'opció es va descartar perquè en aquells temps de guerra era senxillament inviable. Amb aquells dubtes en la ment, un grup de 'gerifaltes' nazis es va dirigir a Hitler per preguntar-li què és el que havien de fer amb els jueus. Segons sembla, la resposta va ser la no-resposta. A aquelles alçades, a Hitler li importava ben poc el que poguera passar-li als jueus. Els subordinats, en nop obtenir resposta, van actuar com a buròcrates: van dissenyar l'entramat de camps de concentració com si estigueren dissenyant carreteres. Així es va fraguar la suposada 'Solució Final'. La tragèdia humana dels jueus va existir, però la idea d'aniquilació total no va nàixer com a pressupost ideològic de Hitler. El seu antisemitisme no anava encaminat a l'exterminació, sinó més bé a l'exclusió. L'objectiu final era tirar-los fora, enviar-los ben lluny del Reich, fer-los invisibles. Discriminar-los, segregar-los.

¿És possible, des d'esta perspectiva, comparar els nazis i els israelians? Hitler va voler fundar un gran Reich basant-se en un discurs hiper-nacionalista i racista. Per a ell 'Alemanya' era més que un país, era una veritable unitat de destí universal que estava per damunt de qualsevol individu, i que podia justificar el sacrifici de milions de persones, entre soldats i civils, com va passar a la 2ª Guerra Mundial. L'estat d'Israel també està basat en fonaments 'trascendentals' que tenen que vore amb qüestions com ara la raça o la religió. El poble d'Israel es veu com a 'poble elegit', i això li dona una suposada legimitat. Si a això li afegim l'aplicació d'una versió mitificada de l'Holocaust nazi i una utilització conscient, i amplificada, del victimisme, tenim les condicions perfectes perquè nasquera l'estat d'Israel, un estat marcat ideològicament des de l'inici, marcat per una voluntat de trascendència. La qual cosa porta necessàriament a l'exclussió de tot aquell que no forme part dels 'elegits'. Hitler parlava de raça ària. Els israelians parlen del poble jueu. Mitologies basades en relats milenaris i supersticions vàries. Els tancs d'Israel, amb l'estrella de David pintada a sobre, són la fona de David enfront de Goliat. Jueus contra Palestins, contra filisteus (que vénen a ser els mateixos): jo t'excloc a tu perquè tinc un designi diví que em fa trascendent.

Amb tot açò, crec que l'existència de l'Estat d'Israel, tal com es va constituir i tal com existeix, és una greu errada de la humanitat. Això no vol dir que estiga d'acord amb els que volen l'aniquilació d'Israel. A mi el que m'agradaria és que, en aquelles terres, diguem-li 'Israel', diguem-li 'Palestina', poguera construir-se algun tipus de projecte plural entre diferents ètnies o religions. Un projecte comú, una 'comunitat'. El país actualment anomenat 'Israel' no té res d'això. Hauria de mutar-se en alguna altra cosa. Imagine que entre les canonades dels tancs i el soroll dels míssils hi deu haver, tant en un bàndol com en l'altre, persones amb propostes que miren més enllà de l'enfrontament fanàtic i l'exclusió de l'altre. No veig una altra manera de solucionar un conflicte d'aquesta mena. No em pose del costat del poble palestí ni del costat del poble israelià. Em pose del costat de la humanitat.