dissabte, 31 de gener del 2009
El llibre
Hola a tots i a totes:
Avui és un dia molt important per a mi- M’ha costat molt arribar fins aquí, però per fi he pogut fer realitat un dels meus dos somnis en aquesta vida.
Primer de tot us explicaré el primer: he acabat d’escriure aquest llibre que m’ha portat uns anys de molta feina, i avui, per fi, el presento davant tots vosaltres, amics, gent que no conec, però que m’ha fet costat i tots els familiars que estan a aquesta sala.
Cada dia quan m’aixecava, desprès de dutxar-me, agafava l’ordinador i marxava a la platja del costat de casa i m’asseia a unes roques on l’aigua no arribava.
Em quedava escoltant el soroll del vent, i del mar pegant sobre altres roques; allò m’inspirava i vaig començar a escriure el llibre que avui presento.
Solia estar tot el matí escrivint, pensant en el contingut del llibre, el nom dels personatges, els amors i desamors dels mateixos, pensant en els llocs on ells viurien les seves aventures.
Cap al migdia marxava cap a casa i em preparava el dinar. No sóc bona cuinera, però em defenso.
A la tarda connectava la impressora l’ordinador i començava a imprimir tot el que havia escrit aquell dia, per poder-ho llegir i repassar si estava tot be o havia de canviar alguna cosa.
Escriure el llibre em va portar uns 4 anys de feina, però tenia temps lliure, jo no podia treballar i feia poc que havia acabat d’estudiar, i per passar el temps vaig tenir la idea, una idea que semblava que mai es faria realitat i que avui puc dir que s’ha complert.
El títol del llibre és “Els colors de la nit”, i, per què aquest títol? Aquest títol no ma costat gaire de triar, perquè és una part del somni que ma agradaria que es complís, perquè el meu segon somni que crec molt difícil de complir és poder veure la portada del meu llibre, poder veure la gent que tinc al costat, poder veure els colors del paisatge que tant m’han inspirat, en definitiva tenir vista, la qual no he tingut mai.
CARLES CAMPOMAR GARCIA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Sr. endsi, benvingut al Penjoll!
Un relat força emotiu...
Salut
Benvingut al Penjoll En Endsi!
Bon començament! M'ha deixat intrigat. Benvingut.
hola:
gracies a tots, ja posare mes relats.
Això d'anar a una platja de roca amb l'orinador... per a un ceg, és admirable! A la primera llegida cola, però a la segona fa aigües.
Publica un comentari a l'entrada