diumenge, 1 de febrer del 2009

Editorial

I després de la tempestat...arriba: l'Acte de lliurament! Tots i totes esperem amb il·lusió, el gran dia. Segons el diccionari, amb il·lusió és "amb alegria, entusiasme que s'experimenta amb l'esperança o realització d'una cosa agradable" i així esperem que siga...

Deixem enrere un mes per a l'història del Penjoll, i és que hem arribat a tenir algun dia quasi tres centes entrades...El concurs de Blocs de les Comarques Centrals, ens ha fet crèixer i madurar a tots els animals penjollaires, i a alguns degenerar encara més (és broma). Encara que plagat de disputes dialèctiques i amb intent inclós de qüestionament del nostre grandiós jurat, amb tota sinceritat, hem de congratular-nos per tant exitosa iniciativa. Reiterem per enèsima vegada l'agraiment al jurat i a les persones participants, sense tots i totes no haguera estat possible.

També deixem enrere un mes que ens ha donat el plaer de vore retornar a Calinka com a autor. Hem de reconèixer que ha entrat amb força: en trenta dies ha fet més escrits que amb deu mesos de Penjoll, fet que li agraim i esperem que continue en la mateixa línia. El cas és que ha estat un mes tan variat, que resulta difícil enumerar i recordar tantes iniciatives i intervencions. Vam començar l'any mostrant-nos solidaris amb la fam al món i amb Gaza, amb diferent entrades en relació amb el tema, cosa que demostra que encara que sabem fer riure, també ens importa allò que passa al món i que no ens resulten indiferents les injustícies. I és que aquest mes ha estat especial, fins i tot ens ha visitat la neu...

Ens hem recordat, una vegada més, de les tradicions i hem pregat a sant Antoni, per que plene de seny les ments dels propietaris dels cans i deixem de tenir que caminar pels carrers de Xàtiva evitant les pandocades, com si d'una cursa d'obstacles es tractara.

N'hem tingut una altra de Mots de patxanga i esperem, Alietes, que el dia 14 de febrer (i no és conya): no acabem agafant mosques, que la gent vinga com un Adonis, beure més xocolata que un matxo i que alguns no ens donen més feina que un porc solt...I en acabar la jornada, dormir com a troncs amb l'orgull d'haver contribuït humilment a que aquest País ho siga un poc més...De qualsevol mode, passe el que passe, com som uns "pencaires", continuarem masegant-nos el cervell amb noves trobades i iniciatives.

Bé, comencen l'any amb moltes ganes i amb les idees molt clares: volem qualitat i tots i totes hem d'esforçar-nos només un poc i ho aconseguirem. Ja sols ens queda per que siga perfecte, que sigam capaços d'aconseguir que les penjollaires xiques s'animen: tenen molt a dir i les necessitem al Penjoll per que siga un projecte plural. Supose que estareu d'acord.

Au, ja està bé de rotllo. Quan dieu que és l'Acte? el dia 14 de febrer? Doncs anem tots i totes a apuntar-lo a l'agenda.

Peguie

3 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Veig que esteu d'acord amb açò de signar les editorials.

Bona editorial, Peguie.

Anònim ha dit...

Gràcies però no era vosté el que va criticar que una dona la fera? o era agent pardet?

Capità Superflipo ha dit...

Està vosté confosa. Jo no he fet eixa crítica. I en quant a l'"agent pardet" espere que siga ell mateixa qui li traga de dubtes.