dimecres, 3 de desembre de 2008

LA DISCOTECA DE LO POL (VII)


VerdCel - Sàmara (2008)


En aquesta ocasió, per variar, parlarem d'un producte autòcton, el nou disc de banda alcoiana VerdCel, una formació que havia deixat bones vibracions amb el seu País viatge, reeditat el 2007 per Propaganda pel Fet. Sàmara és un treball de confirmació. Però és molt més que això. Concebut de forma conceptual, el que al disc anterior era un homenatge al paisatge, al nou treball és un trajecte cap a les arrels, cap a la història recent de la seua ciutat, Alcoi, a través de la vida d'una dona, Sàmara, que, en el DVD que acompanya el disc, és l'àvia dels components de VerdCel, actualment un duo format pels germans Alfons i Daniel Olmo. VerdCel, de fet, té un curiós repartiment de tasques: Alfons és l'ànima musical del projecte mentre que el seu germà Daniel és el responsable de les potes audiovisuals i gràfiques, incloent les il·lustracions de la luxosa edició del disc.
Tot i els encerts de disseny, però, el que fa destacable el disc és la part musical. Dintre d'una música en valencià monopolitzada per les propostes frontereres amb Obrint Pas, que han fet de l'ska-rock amb arrels folk el discurs dominant, deixant terreny també a la cançó d'autor i la world-music, els alcoians són una rara avis. El més semblant, salvant les distàncies, cada volta menys grans, amb Antònia Font que hi ha al País Valencià. D'ací la transcendència que haja aparegut una formació en aquestes coordenades. Amb una sèrie de referències i influències normalment de l'indie, en els seus vessants rock i pop, i el guiatge de Borja Penalba, el productor, els alcoians han aconseguit un discurs propi que conserva les línies mestres de la cançó d'autor reivindicativa (amb lletres a voltes massa òbvies, això sí), però introduint instrumentacions, harmonies i melodies que porten les cançons a terrenys més ambiosos i menys trafegats. Com a mostra, el copsador tema que obri el disc, La Costera, amb uns arranjaments orquestrals imponents (fruit dels avanços tecnològics), o el pop de guitarres del single Arbres, software i un te, o la volada de Mar de muntanyes, muntanyes de mar, un autèntic himne del destrellat urbanístic. Resaltem, així mateix, l'emotiva No et valores, i els temes amb mandolina, que recorden als REM d'Out of time, cas d'A mans besades. A Sàmara hi ha moments discutibles, com ara el tòpic inici de Riu força, però els encerts són aclaparadorament superiors. Sumeu la balada És la nostra història o el folk amb ritmes elaborats de Totes les llunes. Un conjunt decorat amb la veu i les recitacions de Juli Cantó. Un dels millors discos del que portem d'any arreu de tot l'Estat. No sols això: en el context de la música en valencià, Sàmara és un esperançador miracle.

6 comentaris:

Cul de sac ha dit...

Amic Lo Pol, li recomane ferventment el primer disc de "Senior i el cor brutal"-l'experiència gratificant-, què eixirà a la venda el proper 10 de desembre, i als també alcoians "Arthur Caravan" encara sense disc publicat, però que pot escoltar al seu myspace. Estes dos propostes, si cal més arriscades que VerdCel, i la seua entrada, demostren que encara hi ha vida al país valencià. O al menys projectes fora del format habitual i rexuclat (que això va en qüestió de gustos). Una forta abraçada.

Lo Pol ha dit...

Uuummmm!Cul de Sac baralla informació privilegiada! Parlant de discos que encara no estan en el mercat! Efectivament, tinc moltes ganes d'escoltar el nou treball del nostre amic Landete amb Senior i el Cor Brutal. A Arthur Caravan no els conec (entraré el en seu myspace). En tot cas, no és qüestió de gustos: és imprescindible que la música en valencià òbriga nous camins.
Besets

Comtessa d´Angeville ha dit...

Uy quant que m'agraden tots eixos que diuen per ací dalt!

refelet ha dit...

Salut amics,

Ja veig que m'han xafat vostés una mica la secció "Músiques al vent", però me n'alegre, perquè ho considere just i necessari. Per cert, no sé si ho saben, però Borja Penalba és el productor i guitarrista de Feliu Ventura.

I una altra cosa, per què no afegim un vídeo o una cançó per poder escoltar els Verdcel?

Anònim ha dit...

Ei, m'han agradat moltíssim, gracies per la recomanació, aveure si puc aconseguiro quan vaja cap Alcoi.

Una alcoyana exiliada a Sevilla.

Anònim ha dit...

Hola! Més informació de primera mà. El Dissabte 13 Tocarem junts Senior i Arthur Caravan a la sala El Loco (Valencia) presentant els nostres respectius discs per primera vegada en la història de la humanitat!
Quedeu Convidats!

A.C