Pel que sembla, Rus, al plenari on es discutí aquest assumpte, va dir la següent frase: «No vull mirar arrere; a més, a mi, eixa època em pillà treballant; no sé què és el franquisme». Home, jo no el recorde treballant. Més bé el recorde tocant la bateria, anant de discoteques i conduint un cotxe flamant per a l’època —em va pel cap que era un magnífic SEAT 124 sport coupé acabat de restaurar; el mateix vehicle que havia conduït altre dandi, un antic jugador de l’Olímpic i actual comentarista esportiu local—. En aquella època, com que Rus es dedicava a les “seues cosetes”, difícilment podia saber què era el franquisme. Ho sabien molt millor els estudiants que corrien davant dels “grisos” o les persones que romanien a les presons i les comissaries de la dictadura. Quina barra que té aquest personatge! Clar, com ell no era obrer ni va estudiar...
Xe sí, és de veres, era botiguer. Ja no me'n recordava. Però ja veus, diu que a la botiga mai no va sentir parlar del franquisme. A altres persones els passava igual. El franquisme era com l'aire: estaven respirant-lo a tothora, però no es paraven a pensar en ell. I, si no havien anat a escola, no sabien dir que es composa de nitrògen, oxígen, vapor d'aigua, dióxid de carboni, hidrògen, etc.
Jo recorde un mitin del Rus, estant a l'oposició (crec que pel CDS en aquella ocasió), en què va dir més o menys: "Ara amb el PSOE és igual que abans amb Franco. Abans, si no eres del règim, no podies aspirar a res; ara, si no tens el carnet del partit, tampoc". No és textual, però és exactament eixa la idea que transmetia. Sembla que en aquell moment sí que recordava el franquisme.
4 comentaris:
Pel que sembla, Rus, al plenari on es discutí aquest assumpte, va dir la següent frase: «No vull mirar arrere; a més, a mi, eixa època em pillà treballant; no sé què és el franquisme». Home, jo no el recorde treballant. Més bé el recorde tocant la bateria, anant de discoteques i conduint un cotxe flamant per a l’època —em va pel cap que era un magnífic SEAT 124 sport coupé acabat de restaurar; el mateix vehicle que havia conduït altre dandi, un antic jugador de l’Olímpic i actual comentarista esportiu local—. En aquella època, com que Rus es dedicava a les “seues cosetes”, difícilment podia saber què era el franquisme. Ho sabien molt millor els estudiants que corrien davant dels “grisos” o les persones que romanien a les presons i les comissaries de la dictadura. Quina barra que té aquest personatge! Clar, com ell no era obrer ni va estudiar...
Home, escrivà, també treballava a ca Rus, la botiga dels pares al carrer Pi, venent pitxerets, paelles, perolets...
Xe sí, és de veres, era botiguer. Ja no me'n recordava. Però ja veus, diu que a la botiga mai no va sentir parlar del franquisme. A altres persones els passava igual. El franquisme era com l'aire: estaven respirant-lo a tothora, però no es paraven a pensar en ell. I, si no havien anat a escola, no sabien dir que es composa de nitrògen, oxígen, vapor d'aigua, dióxid de carboni, hidrògen, etc.
Jo recorde un mitin del Rus, estant a l'oposició (crec que pel CDS en aquella ocasió), en què va dir més o menys: "Ara amb el PSOE és igual que abans amb Franco. Abans, si no eres del règim, no podies aspirar a res; ara, si no tens el carnet del partit, tampoc". No és textual, però és exactament eixa la idea que transmetia. Sembla que en aquell moment sí que recordava el franquisme.
Publica un comentari a l'entrada