Twin Cinema - The New Pornographers (2005)
Si algú vol apropar-se a la definició musical del terme "adictiu", podria tindre en compte la súper-banda canadenca (en el sentit s'agrupació de músics que tenen els seus propis projectes) The New Pornographers. En una discografia que ja va sent notable, tot i que no és fàcil veure'ls en directe per les dificultats de reunir a tots els seus components, destaca un treball concret: Twin Cinema (Matador / Everlasting, 2005), una devastadora col·lecció de cançons fruit del talent posat en comú d'individus com AC Newman, Dan Bejar o la gran Neko Case, una de les millors veus de la música popular actual. La banda no inventa res: pop de guitarres de tota la vida, amb un aire analògic i enriquit amb harmonies vocàls, pianos, acordions... Tot, això sí, presentat de forma variada i posant sobre la taula multitud de referències i influències, des de Brian Wilson als Proclaimers, passant per multitud de grups power-pop, com ara els Posies ¿Quin és, aleshores, el valor del disc? Unes cançons en estat de gràcia, ben composades, tocades i cantades, a voltes per sobre d'una producció insuficient i naïf en alguns passatges.
L'adictiu tall inicial, Twin Cinema, l'emocionant The bones of an Idol, amb Case com a estrella vocal, els cors world-music de The bleeding heart show, que en un alre grup hagueren provocat un naufragi i ací aporten intensitat, la tremenda Jackie, dressed in cobras, amb un piano memorable, la intensa The Jessica numbers... I encara no hem arribat a la meitat del disc. Quan creus que la vida no et pot oferir molta cosa més, apareixen la bellíssima These are de fables (de nou Neko Case), una raresa com Sing me spanish techno (ein?), les ganes d'alçar-se de la cadira i posar-se a ballar de Broken breads, el pop demodé però eficaç de Three or four i així fins un tram final no tan brillant però igualment aprofitable.
Anys després, encara em visiten, com per encanteri, passatges d'un disc que és una autèntica burrada. Una obra mestra del pop adictiu i atemporal. No serà perquè no esteu previnguts.
8 comentaris:
A mi també em visiten, però sense encanteris que ja fa temps que vaig deixar els estupefacients, els records. Una vesprada-nit a Radio Klara, convidat a un programeta setmanal anomenat "La Caixa de Musica", on en la sessió d'aquell dia va sonar un tema d'este disc. Els comentaris posteriors de l'agitador musical, com vosté va anomenar a l'animalet açí present, quasi que els deixem per a un altre dia i lloc. Gran disc i sa Majestat Neko Case en la seua línia de mestria.
Entreveig, estimat Pol, un dubte seu després d'anomenar la cançó Sing me spanish techno. Jo crec que el tal Niko Case vol que algú li cante una cançoneta d'Azul i Negro: "Con los dedos de una mano" o "Me estoy volviendo loco", dos hits de sengles voltes ciclistes a Espanya. O potser es refereix a l'inefable Ximo Bayo, o a Paco Pil,o als descafeinadets OBK... vaja vosté a saber.
O potser no té ni puta idea del que està demanant...
Alietes, alietes, que Neko Case utilitza el trabuc (Superflipo dixit), o si ho vol millor... QUE ÉS UNA DONAAAAAA. pecadorrrrrr
(o tal volta com vosté l'anomena Niko que no Neko, el masculinitza d'automàtic)
Millor dit, que NO UTILITZA el trabuc...finstrooooo
(Li recomane quasi qualsevol cosa de la Neko)
Caguen l'ou! Jo ací tractant de generar una secció de cultura fina i acabem parlant de transexuals, d'Asul i Negro, d'OBK (quins records més... no sé com dir-ho...), de Niko, la cosina anarquista d'aquella cantant que va colaborar amb The Velvet Underground... De veritat que hi ha dies que millor ho escriure en El Penjoll!
No, estimat, no desespere, només fem broma. A més, he utilitzat el hit "Me estoy volviendo loco" en l'últim espectacle que he muntat amb textos meus i li assegure que este tecno huitanter ha deixat marca en el conscient col·lectiu de més d'una generació. Pâ morir-se!
Oh! Gran Pol, inventor de la discoteca per a sords, veges que et diuen per ací:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/113663
Ai, com cou desmuntar els tòpics!
Publica un comentari a l'entrada